Polèmica amb el problema de la febre del Mario: s'ha estat menys exigent a les competències bàsiques?

Barcelona"Aquest és un exercici de 4t d'ESO: m'estàs dient que els alumnes d'ESO no saben comptar?" Missatges com aquests s'han escampat aquest cap de setmana per les xarxes socials acompanyats d'un problema matemàtic. El Mario, un nen de 7 anys, té febre i els seus pares li van prenent la temperatura durant el dia.

L'exercici forma part d'una de les cinc activitats que tots els alumnes de 4t d'ESO dels instituts catalans van haver de respondre la setmana passada en una nova edició de les proves de competències bàsiques, el principal termòmetre que té el Govern per analitzar el nivell acadèmic dels estudiants. Només dos dies després que els alumnes de 6è de primària i de 4t d'ESO passessin les proves, el Consell Superior d'Avaluació –l'òrgan que organitza cada any les proves a Catalunya– ha publicat tots els exercicis de les proves d'enguany i també les correccions.

En el cas de les proves de matemàtiques de l'últim curs de secundària, el primer dels exercicis que hi apareix és el del Mario, l'activitat que ha causat polèmica a les xarxes perquè per respondre a la primera de les preguntes només cal comptar quants punts apareixen en una gràfica.

Tot i el rebombori al voltant de la dificultat d'aquest exercici, cal tenir en compte que aquesta és només una part de les cinc activitats –algunes, amb una desena d'exercicis cadascuna– que formen part de les proves. "No considero que les proves d'enguany siguin més fàcils ni més difícils que les d'altres anys", apunta el professor de matemàtiques de l'Institut Vidreres Raül Fernández. El docent, que també és president de l'Associació d’Ensenyants de Matemàtiques de les Comarques Gironines (Ademgi), adverteix que la dificultat varia en funció de cada activitat i que aquest primer exercici pot ser només "una primera pregunta per veure si l'alumne ha entès el problema i que puntua menys que altres apartats, com passa amb les proves PISA, que algunes directament no puntuen i només serveixen per situar". Hi coincideix Lluís Mora, formador de docents de matemàtiques i professor de secundària jubilat fa poc: "Aquesta crítica de dir que són massa fàcils és força repetitiva, però si t'hi fixes els ítems que es pregunten són similars cada any".

Per a Fernández aquesta primera pregunta més fàcil també és clau a l'hora d'esbrinar si en les següents activitats –totes són tipus test– l'alumne sap què està responent o simplement "està provant sort": "Si a la primera no has entès que allò és una presa de temperatures, per molt que respongui les altres bé hem de pensar que potser ha sigut sort".

A mesura que va avançant la prova la dificultat dels exercicis també augmenta. "Hi ha exercicis d'enumeració i càlcul; d'espai, forma i mesura; d'àlgebra i d'estadística", detalla Mora. Tot i això, el president d'Ademgi insisteix que cal tenir en compte que aquestes proves avaluen el que s'ha fet fins a tercer d'ESO i no fins a quart. "No hi ha trigonometria, no hi ha sistemes lineals... perquè pregunten coses de 3r, no de 4t. El que es pregunta és adequat i s'hi inclouen tots els continguts del curs", aclareix.

Són útils per comparar generacions?

Més enllà de les proves de matemàtiques a 4t d'ESO d'enguany –que podeu consultar completes aquí, juntament amb les correccions publicades pel Consell Superior d'Avaluació–, un altre dels dubtes que hi ha sobre la taula és si comparar el nivell entre generacions amb exercicis diferents pot donar una fotografia real de com evoluciona el sistema.

El formador de docents de matemàtiques explica que com que cada any la dificultat de les proves és similar, a priori sí que han de servir per fer una comparació amb garanties. "El marc teòric del qual parteix sempre és el mateix, per tant, jo crec que són perfectament comparables. Les proves poden ser més fàcils o més difícils, però si sempre són del mateix estil poden funcionar", assegura.

Tot i això, Mora també apunta que, a part de fer una anàlisi general, la principal funció d'aquestes proves és que cada centre per separat sigui conscient de quins punts ha de reforçar. "L'avaluació el que pretén és fer una radiografia del que està fent el centre. Agafen el que diuen les proves i diuen: «En aquest institut la part de numeració i càlcul la teniu fluixa, per tant el que heu de fer és introduir elements de treball ja des del primer d'ESO per intentar cobrir aquestes mancances que mostra la prova de 4t d'ESO que heu fet»", descriu. Ara bé, tot i considerar que les proves són útils, el docent de matemàtiques és clar: "Amb tot això no vull dir que el nivell no sigui millorable. Ho és, i molt, però els resultats ja eren francament preocupants fa 10 anys".