La síndica de greuges proposa tancar escoles per lluitar contra la segregació

BarcelonaTot i que molt a poc a poc, sembla que les mesures adoptades en el marc del pacte contra la segregació escolar l'any 2018 comencen a donar fruits. Així ho apunta l'informe presentat aquest dimecres per la síndica de greuges “Vint prioritats d'actuació per combatre la segregació escolar a Catalunya". Segons aquest document, els últims set cursos escolars la segregació escolar a Catalunya s'ha reduït prop d'un 25%: ha baixat un 27,9% a les escoles i un 22,9% als instituts.

Per entendre aquesta evolució cal tenir en compte que si el curs 2018/2019, per garantir una escolarització equilibrada, calia (hipotèticament) canviar de centre el 43% de l'alumnat estranger a primària i el 35% a secundària, a l'inici del curs escolar actual aquestes proporcions s'havien reduït fins al 31% a primària i al 27% a secundària.

Una altra manera de valorar l'evolució de la segregació és amb el nombre de centres escolars que tenen una proporció molt alta –més que la del seu barri o ciutat– d'alumnes estrangers. En aquest sentit, el curs 2023/2024 encara hi havia 76 centres on més de la meitat dels seus alumnes eren nouvinguts, una proporció que no es dona en cap zona de Catalunya, cosa que demostra que encara hi ha un problema de segregació escolar i urbanística al país. D'aquests centres, 57 són escoles i 19, instituts. A més, hi ha dues escoles on aquesta proporció supera el 70% de l'alumnat.

Un dels motius pels quals no s'està aconseguint eliminar la segregació escolar és la sobreoferta educativa que té Catalunya. Una situació que s'ha agreujat per la davallada de la natalitat i que no s'ha compensat amb l'arribada de famílies nouvingudes. Per aquest motiu, l'informe de la síndica de greuges apunta que una de les opcions a plantejar-se per reduir aquesta desigualtat eductiva és tancar escoles i instituts. Sempre fent una anàlisi prèvia de la situació de cada zona educativa, l'estudi proposa tancar tres tipus de centres: les escoles i instituts públics instal·lats en mòduls prefabricats, els centres concertats que no cobreixin necessitats d'escolarització i, "si escau", els centres de màxima complexitat "altament guetitzats".

De fet, l'informe fa una crítica important a la gestió que fa el departament d'Educació quan a una escola o institut "guetitzat" hi ha problemes. S'assegura que l'ens "ha rebut queixes per conflictes oberts entorn del tancament de centres de màxima complexitat en diversos municipis" on les administracions educatives i locals han pres mesures "sense èxit" per revertir la situació de segregació d'aquests centres. "En molts d'aquests casos, el síndic de greuges constata que el departament no incorpora canvis en la programació de l'oferta a causa de la pressió de la comunitat escolar", s'afirma al document.

Per tot plegat, s'insisteix que "la mesura del tancament, si bé pot ser discutida legítimament per membres de la comunitat escolar dels centres afectats, s'emmarca dins de les funcions de programació de l'oferta educativa que l'administració educativa té assignades". A més, també s'apunta que la mateixa situació de guetització significa "una vulneració del dret a l'educació en igualtat d'oportunitats dels alumnes escolaritzats".

No es té en compte la matrícula viva

L'informe també fa referència a la gestió que es fa de la matrícula viva, és a dir, dels alumnes que ingressen al sistema educatiu a mig curs i que aquest curs han viscut fins a 74.328 estudiants a Catalunya. En aquest sentit, el document denuncia que no sempre es té en compte la proporció màxima d'alumnat amb necessitats educatives específiques en la gestió de la matrícula viva. Expliquen que, tot i que s'ha reduït la proporció de matrícula viva als centres d'alta complexitat d'un 40% a un 30%, aquesta reducció s'ha estancat. Per això, entre la vintena de mesures que proposen per fer front a la segregació escolar hi ha la de blindar les escoles i instituts fent que, directament, no s'assignin alumnes de matrícula viva a aquests centres.