Les universitats confien que el temari de les PAU permeti evitar el veto als autors catalans i illencs del govern valencià
La Generalitat afirma que respectarà l'autonomia dels centres i el professorat i que només aposta per prioritzar els escriptors valencians
ValènciaQue a la pràctica el nou currículum de batxillerat no sigui tan determinant i que el veto als autors catalans i illencs quedi en part neutralitzat. Això és en el que confien les universitats valencianes: esperen que la seva competència per dissenyar les proves d'accés (PAU), sumada a una interpretació àmplia d'alguns articles del nou decret educatiu, permeti esquivar l'arraconament dels escriptors balears i del Principat impulsat per la conselleria d'Educació valenciana. Així ho han explicat a l'ARA membres dels departaments de filologia catalana després de la reunió mantinguda recentment amb el director general d'Ordenació Educativa de la Generalitat, Ignacio Martínez Arrúe.
L'esperança dels representants de la Universitat Jaume I de Castelló, la Universitat d'Alacant i la de València prové tant de la normativa com del diàleg mantingut amb la conselleria. En l'àmbit legislatiu, destaquen que el reial decret que regula els requisits d'accés als ensenyaments superiors determina que la comissió organitzadora de la prova d'accés "estarà integrada per representants de les universitats públiques, de l'administració educativa i del professorat de batxillerat de centres públics". És per això que confien que, atesa la determinació de les universitats de mantenir les preguntes sobre els autors catalans i illencs en les PAU, els instituts també consideraran necessari el seu estudi per evitar que l'alumnat tingui dificultats per superar-les.
En aquesta línia, les mateixes fonts expliquen a l'ARA que la Generalitat els va traslladar que la conselleria respectarà la competència de les universitats de dissenyar les PAU. Un compromís que el departament d'ensenyament ha confirmat a l'ARA. Sobre si Educació s'oposarà al fet que els exàmens d'accés a les universitats preguntin per l'obra d'autors catalans o illencs, des del govern valencià han estat taxatius en assegurar que ho respectaran i en declarar que la seva és una norma que "aposta per prioritzar autors valencians", però que preservaran l'autonomia dels centres, del professorat i de la universitat.
La confiança de les universitats també prové d'alguns petits canvis en el decret que la conselleria d'Educació va publicar per al seu període d'esmenes ara fa just una setmana aprofitant les vacances de Pasqua. Tot i que el nou currículum de batxillerat elimina del document les al·lusions a la unitat lingüística del català i limita la matèria d'estudi "als dialectes del valencià" i als autors de "la literatura valenciana", des de les universitats confien en una interpretació del terme valencià com a sinònim de català. Es basen en la definició de la mateixa Acadèmia Valenciana de la Llengua, que descriu el català com la "llengua romànica parlada a Catalunya, així com a les Illes Balears, el departament francès dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó, la ciutat sarda de l'Alguer i la Comunitat Valenciana, on rep el nom de valencià".
Escola Valenciana: "És una estratègia de manipulació ideològica"
Paral·lelament a les converses de les universitats amb la conselleria, l'entitat Escola Valenciana ha fet públic un document perquè qualsevol persona, entitat o centre educatiu "tinga una base per presentar les seues pròpies esmenes davant l’administració”. L’entitat valora el veto als autors de la resta de territoris catalanoparlants com una mostra de “les polítiques de desculturació" que pretén "invisibilitzar la llengua i la cultura, així com els llaços innegables amb altres territoris”. Segons Rosanna Martínez, presidenta de l’associació, la reforma no respon a cap motivació “acadèmica o pedagògica”, sinó que “s'emmarca dins d’una estratègia clara de fragmentació del català i de manipulació ideològica”.