Chayma Rachdi Mennana: «Em vaig treure el hijab als 13 anys perquè em feien 'bullying'»

BarcelonaDiu que va ser una nena callada, però que ara, als 24 anys, no la fa callar ningú. Chayma Rachdi Mennana, nascuda al barri de la Mina, és filla d’un matrimoni marroquí i ha fet de la defensa de la diversitat i els drets humans una lluita personal i col·lectiva, fins al punt de decantar-s'hi professionalment en diverses entitats. Actualment, és tècnica del projecte Prometeus, que promou la igualtat d’oportunitats perquè els adolescents de barris vulnerables cursin estudis superiors. Ella mateixa va ser una d’aquestes estudiants a qui van acompanyar i motivar fins a arribar a humanitats.

Quina és la seva història familiar?

— Els meus pares van venir per separat des del Marroc i es van conèixer aquí i m’he criat en aquesta interculturalitat, entre la cultura catalana i la dels meus pares. He estat sempre involucrada en l'àmbit comunitari, en associacions de la Mina.

Aquesta inquietud d’on ve?

— En gran part dels valors que tinc a casa. Jo vinc d’una família que sempre m’ha dit que he d’estar orgullosa de qui soc. Però després la realitat fora de casa és un constant assenyalar, un constant estigma. A mi em van fer moltíssim bullying a l’escola, va ser horrible. I la força que em donava a casa i el que vivia fora em van portar, amb el temps, a convertir aquest dolor —tant el meu com el comunitari— en una forma de crear comunitat, i espais de cura i també de visibilitat per a les persones racialitzades o de barris segregats.

Quan s’adona que la seva és una família migrant, d’una minoria?

— De ben petita i constantment em pregunten d’on soc, tot i que soc catalana. M’adono que soc minoria quan m’insulten a l’escola i em diuen: “Mora, tu no jugues amb nosaltres perquè ets mora”. Els nens repeteixen els patrons que veuen a casa o a la societat. I és allà quan m’adono per primera vegada que soc “l’altre”, que soc diferent.

Llavors és una reacció molt natural passar a l’activisme?

— Neix d’una necessitat de protegir-te a tu mateixa i protegir la teva comunitat, de canviar narratives. Les persones que parlem dels nostres drets simplement estem reivindicant el que ens correspon. Neix de la necessitat de visibilitzar i de canviar les coses perquè no funcionen bé. Tot el que vaig patir de petita ho he convertit en una forma de sanar.

Què és la cohesió?

— Ha de ser un procés de totes dues parts. El meu pare sempre deia: “Cotitzo des dels anys 90, els meus fills estudien aquí i celebren les festes d’aquí”. Però sembla que per ser acceptat hagis d’abandonar parts de la teva identitat. Quan vaig al Marroc trobo a faltar Barcelona, perquè també és la meva cultura. Aquesta barrera moltes vegades no la marquem nosaltres, la marquen els altres. Si el teu objectiu és que les coses siguin més tranquil·les i més segures, i ho fas assenyalant una altra persona, provocant violència i ràbia, provoques el contrari del que vols.

Quin és l’últim atac racista o islamòfob que ha patit?

— L’últim però no el més greu va passar després dels aldarulls de Torre Pacheco. Parlava en àrab per telèfon amb el meu pare i una noia va començar a cridar-me: “Mora de merda, torna al teu país!”.

D’on sorgeix la islamofòbia?

— Hi ha una mescla de por i desconeixement alimentada pels mitjans i pels discursos polítics que han associat el musulmà amb el terrorisme.

El debat i la islamofòbia se centren molt en les dones musulmanes. Suposo que li hauran preguntat mil cops perquè no porta vel.

— Molts, i em sembla graciós perquè és una pregunta personal però que volen que representi les dones. Sempre s'està qüestionant la dona musulmana, se l’assenyala en nom d’un suposat feminisme o un suposat dret. A mi em diuen que com que no el porto soc una dona moderna, i conec moltes noies molt més modernes que jo que sí que el duen.

Li molesta que es doni per fet la incapacitat de decidir de la dona?

— El debat sobre el vel sovint es fa sense escoltar les dones musulmanes, però la llibertat no és dir-li a una dona què ha de fer amb el seu cos. Jo vaig portar vel als 13 anys perquè em feia il·lusió, però el vaig deixar perquè em feien bullying. El meu pare em va dir que era millor que me’l tragués perquè patia molt. El vel no et fa menys musulmana o més musulmana. Moltes vegades la dona musulmana s’utilitza com a instrument polític o mediàtic.

La dona és la diana de la islamofòbia?

— Ens han convertit en un ninot per guanyar vots, per fer morbo, per exotitzar. És una infantilització de la dona amb el hijab, com si no hi hagués dones amb criteri propi, dones que són supercultes, dones a la història que ho han demostrat. La primera universitat del món la va fer a Fes una dona musulmana, Fàtima al-Fihris. I portava hijab. El hijab et tapa els cabells però no el cervell.