Catalunya ha estat pionera a l'Estat i a les nacions del sud d'Europa amb l'aplicació de polítiques públiques per adaptar-se i mitigar els impactes de la crisi climàtica. Tot i això, davant l'empitjorament de les projeccions d'esdeveniments futurs, cal preparar un nou paquet d'ajudes. Des de la COP30 de Belém la delegació de la direcció de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental ha anunciat una nova línia d'ajuts de 15 milions d'euros adreçada a ajuntaments i consells comarcals perquè puguin fer accions de mitigació i adaptació a la crisi climàtica. El finançament extra prové de l'anomenat Fons Climàtic de Catalunya, que està nodrit amb el 50% dels ingressos obtinguts amb l'impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles i el 20% de la recaptació de l'impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.
Espanya al nivell de Nigèria i el Txad: aquest és el rànquing de països més castigats per la crisi climàtica
Un informe global estima que l'emergència climàtica ha provocat pèrdues de 192.352 milions d'euros en vint estats
BarcelonaLa crisi climàtica causa pèrdues econòmiques i humanes arreu del món i, darrere, s'amaguen canvis lents, invisibles i sovint difícilment quantificables. Amb la voluntat de tenir una perspectiva general de les conseqüències de l'emergència climàtica i subratllar la importància de les polítiques d'adaptació i mitigació, el Climate Risk Index de l'organització independent Germanwatch publica anualment les pèrdues econòmiques que provoquen els fenòmens extrems en els vint països més colpejats per aquesta problemàtica.
Amb motiu de la COP30 de Belém, els creadors d'aquest índex han publicat la valoració dels estralls documentats el 2024 i conté una novetat que ens afecta de prop: Espanya ha entrat per primera vegada al rànquing dels vint països més afectats per la crisi climàtica al món. De fet, és l'únic estat europeu que té representació en aquest llistat, i comparteix posicions amb països com l'estat insular Saint Vincent i les Grenadines, el país caribeny Grenada, el Txad, Papua Nova Guinea i Nigèria. Al llistat també hi figuren el Nepal, les Filipines, el Vietnam, el Brasil, Bangladesh i Xile.
L'estadística implementada per Germanwatch analitza les conseqüències de cinc esdeveniments extrems concrets: les sequeres, les inundacions, les onades de calor, les tempestes i els incendis. A més, afegeix un sisè indicador en el qual es representen altres afectacions com són les onades de fred, els desgels o el moviment de masses. Segons el càlcul, tots aquests esdeveniments han causat aquest any una pèrdua de 192.352 milions d'euros als vint països més afectats per la crisi climàtica.
Les pèrdues econòmiques més grans són, de lluny, les causades per les tempestes, amb un cost de 148.338 milions d'euros, que representa un 77% del total afectat per la crisi climàtica. En segona posició, se situen les inundacions, amb 28.160 milions d'euros (15% de les pèrdues anuals totals) i, en tercera posició, la sequera, amb 11.460 milions d'euros (6%). Per elaborar aquest rànquing, els acadèmics han tingut en compte el nombre de pèrdues humanes, els costos econòmics i la població afectada pels fenòmens naturals extrems.
Els estralls de la dana al País Valencià concentren una part considerable de les pèrdues econòmiques per inundacions a tot el món. De fet, el mateix informe de Germanwatch s'afirma que ha estat “la pitjor catàstrofe natural de la història recent” del país. Concretament, el cost econòmic per les inundacions és de 9.450 milions d'euros, que equival al 2,24% del PIB espanyol. Els fenòmens extrems d'aquesta magnitud són relativament nous a l'Estat, però és una realitat que segueix la tendència global. Les gotes fredes són un 12% més virulentes i tenen lloc el doble de vegades en comparació a un món sense crisi ecològica.
Pronòstics conservadors
Aquests indicadors, però, són pronòstics conservadors, que es basen en les dades internacionals de Desastres EM-DAT, les xifres del Banc Mundial i les anàlisis socioeconòmiques del Fons Monetari Internacional. A més, només quantifiquen els danys directes d'aquests fenòmens sense tenir en compte les externalitats, i no representen el total de pèrdues que genera la crisi ecològica. Les pèrdues pel declivi de la productivitat agrària a causa dels augments de temperatura o els costos de la sanitat pública que genera l'empitjorament de la salut de la població a causa de les emissions de gasos d'efecte hivernacle no estan quantificats perquè no són causats per fenòmens naturals extrems.
En canvi, estudis com aquest serveixen per subratllar la necessitat d'incrementar la inversió en accions d'adaptació, mitigació i finançament per aquells territoris que més reben els impactes d'aquesta emergència i menys hi han contribuït. De fet, el mateix secretari executiu de la Convenció de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic, Simon Stiell, ha estat ferm en assenyalar la relació directa entre la manca d'acció per pal·liar la crisi ecològica i l'augment de pèrdues, estancament i inflació en les seves economies. “Cap nació es pot permetre no actuar, ja que els desastres climàtics redueixen el PIB en dos dígits”, ha asseverat Stiell des de Belém.
Aquesta mateixa dinàmica es pot veure en els dos primers països que encapçalen el rànquing de Germanwatch: l'impacte econòmic dels efectes meteorològics extrems afecten el 20% del PIB, en el cas de Saint Vincent i les Grenadines, i el 16,95% del PIB, pel que fa a Grenada. Malgrat l'actual situació i la perspectiva futura, hi ha el coneixement i la capacitat econòmica necessària per fer front a aquests efectes de la crisi ecològica. L'informe de Gates Cambridge d'aquest any apunta que la inversió en mitigació és la més efectiva en termes econòmics. No només reduiria els impactes ambientals sinó que minimitzaria els danys econòmics retornant entre cinc i catorze vegades la quantitat invertida. Ara bé, la clau està en actuar en els pròxims vint anys, ja que la inacció de les següents dècades pot causar situacions de no retorn.