Front comú contra la llei franquista que regula l'extracció d’aigua embotellada a Catalunya

GironaEn una unió de forces sense precedents entre ecologistes i administracions, 22 municipis del Montseny i la Vall del Llémena, juntament amb la Diputació de Girona i el Consell Comarcal del Vallès Oriental, han aprovat una moció conjunta per regular el negoci de l'aigua embotellada. A Catalunya, les empreses d'aquest sector, que es concentren sobretot a les faldes del Montseny, les Guilleries i els volcans de la Garrotxa, extreuen i envasen cada dia milers de litres d'aigua d'aqüífers naturals a partir d'una normativa que es basa en la llei franquista de mines de 1973.

Entitats i municipis alerten que la legislació espanyola està antiquada, ja que permet captacions a llarg termini, sense límits ni controls clars, mentre que moltes fonts i rieres de l'entorn natural del voltant, sobretot en èpoques de falta de pluja, queden seques o amb poc cabal. Per això, la moció insta el Parlament de Catalunya a constituir una delegació formada per representants de grups polítics amb l’encàrrec de promoure al Congrés dels Diputats la modificació de la llei de mines.

L’objectiu d'aquesta aliança inèdita és que els aqüífers profunds siguin reconeguts com a recurs natural estratègic i es gestionin amb criteris de transparència i protecció ecològica, en el marc de les directives de la Unió Europea. El text el va començar a impulsar fa més d'un any la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, amb el suport d'altres entitats com Aigua és Vida, just després del moment crític de la gran sequera. Llavors, tal com denuncia el portaveu Carles Lumeras, "la població va començar a patir restriccions, mentre els camions carregats d’aigua embotellada seguien sortint per la carretera d'Arbúcies".

Ball de xifres entre ecologistes i Generalitat

Segons les dades oficials del 2023 del departament d’Empresa i Treball, en plena sequera les empreses embotelladores catalanes van extreure més de 1.792 milions de litres d’aigua dels aqüífers, amb un volum de negoci de més de 350 milions d’euros. La Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, però, ho qüestiona: a partir de l'organització ciutadana comptant els camions a la carretera, assegura que només de les quatre embotelladores d'Arbúcies han comptabilitzat que cada dia baixen més de 5 milions de litres d'aigua. "Amb les dades oficials que hem aconseguit després d’un any de batallar, és impossible treure’n l’aigua clara. Els únics detectors piezomètrics [que mesuren pressions o nivells d’aigua subterrània] que hi ha en aquesta àrea són els que tenen les empreses, no l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA)", lamenta Lumeras.

Els ecologistes fa temps que alcen la veu contra el negoci de les embotelladores, però ara, per primera vegada, alcaldes i alcaldesses també s'han sumat al front comú. "Tot el que s’extreu de Sant Aniol afecta tot el medi natural del Rocacorba", afirma Dolors Navarro, alcaldessa de Sant Martí de Llémena, un petit municipi al peu de l'aqüífer de Sant Aniol, que també destaca la gestió local dels riscos associats al trànsit pesant de camions d’aigua. "Hem aconseguit restringir els horaris de pas dels camions. Durant l’horari escolar, els autobusos pugen cap a l’escola i els camions no poden pujar ni baixar", explica.

Els 22 ajuntaments del Montseny-Guilleries i la Vall del Llémena que han aprovat la moció impulsada per les entitats ecologistes són els d'Arbúcies, el Brull, Cardedeu, Cànoves i Samalús, Figaró-Montmany, Gualba, Hostalric, les Franqueses del Vallès, Llinars del Vallès, Mieres, Montseny, Riells i Viabrea, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Gregori, Sant Miquel de Campmajor, Sant Martí de Llémena, Santa Maria de Palautordera i Viladrau.

El sector defensa que la llei ja està actualitzada

En canvi, les empreses del sector defensen que la normativa ja està actualitzada a la legislació democràtica i que compleixen amb totes les directives europees. "La nostra reglamentació actual no només inclou la llei de mines de 1973, sinó també el reial decret de 2010 que regula les aigües envasades com a producte alimentari i transposa directives europees. A més, el Parlament de Catalunya també ha aprovat recentment una actualització pròpia, que nosaltres respectem i amb la qual estem d'acord", contesta a l'ARA el president de l'Associació Catalana d'Envasadors d'Aigua (ACEA), Xavier Civit.

A més, Civit insisteix que l'autorització –que no la concessió, ja que les embotelladores catalanes operen sempre en terreny privat i no pas públic– de la subdirecció de mines només es dona en aquells aqüífers on l’aigua “entra i surt". "L’autorització només permet extreure sempre que es mantingui un cabal pactat estable, no pas fins que s'esgoti el recurs, tal com passa en explotacions mineres. Nosaltres som els primers interessats a no esgotar els aqüífers", conclou.