La Generalitat multa amb més de cinc milions d'euros les infraccions de les residències

BarcelonaUna mala administració de medicació, una dieta pobra o inadequada, una pèssima higiene del centre o no garantir l'atenció continuada dels usuaris. També falsejar dades, ignorar els advertiments de l'administració o obstaculitzar la inspecció i la informació a la família. Són només part dels motius que han portat a sancionar residències de gent gran de Catalunya. Des del 2020 les multes econòmiques fermes ascendeixen fins als 5.321.733 euros, segons les dades aportades a l'ARA pel departament de Drets Socials en resposta a una petició a través del portal de transparència de la Generalitat. Tot i que no es detallen quantes són les residències sancionades, tret del 2020 i el 2024, en la resta d'anys se superen el centenar d'expedients sancionadors. Ara bé, el departament permet a les residències que han corregit les infraccions invertir l'import de la multa en actuacions de millora en les instal·lacions.

Les dades sobre les infraccions i el càstig que reben les residències geriàtriques amaguen el nom dels centres, la seva capacitat en places i també si són de gestió privada o pública (el 3% de les places oferides). A més, en aquest període postpandèmic, s'ha ordenat el tancament de tretze residències, la gran majoria per no estar registrades oficialment i oferir servei de manera il·legal o per no complir la normativa d'adaptabilitat. També s'ha signat la suspensió de servei de sis establiments assistencials més, en què els residents van haver de ser traslladats a altres centres fins que se solucionés el problema.

L'any 2020, quan l'esclat de la pandèmia de la covid es va acarnissar en els residents d'aquests centres, la Generalitat va imposar multes per 908.000 euros i es van produir set tancaments (la meitat dels de tot el període analitzat). A l'any següent, les multes van créixer fins als 119.200 euros i quatre centres van haver de tancar per faltes molt greus. El 2022 les multes van ascendir fins a 1.470 milions d'euros, xifra que es van reduir en els exercicis següents per situar-se als gairebé 1,2 milions del 2023 i als 600.000 euros d'un any després, segons les dades del departament. Els anys 2022 i 2023 van acabar amb un centre tancat cadascun.

Cal tenir en compte, però, que entre l'obertura d'un expedient informatiu i la sanció pot passar més d'un any, ja que els centres tenen un temps per rectificar deficiències detectades. "Hi ha línies vermelles, com la vexació de les persones, la vulneració de drets, que són directament sancions", expliquen des del departament del servei d'inspeccions. Per a mancances menys greus, si "hi ha marge de maniobra de millora es fan advertiments", continua el professional, que afirma que les multes "no tenen afany recaptador", però sí que serveixen perquè les direccions "es posin les piles". En aquest sentit, indica que s'intenta "incidir en el fet que s'ha de respectar la voluntat de les persones" i s'aconsella substituir el menjar triturat pels texturitzats o deixar que els residents es llevin o a l'hora que vulguin. Sovint, però, fins i tot la bona voluntat topa amb el dèficit de personal de les residències i obliga a organitzar-se a base d'estrictes horaris en funció dels torns. De fet, els inspectors atribueixen a "una mala organització" del centre un gruix de les deficiències detectades. Una de cada set inspeccions es resol amb una multa.

Plantilla reduïda

La plantilla del servei d'inspeccions del departament continua invariable en els 29 professionals (la majoria dones), que han de controlar almenys un cop l'any el miler de centres autoritzats com a residències, però també altres recursos com els centres de dia, les residències de persones amb discapacitat, de salut mental o els habitatges de suport a víctimes de violència masclista o els joves extutelats. La plantilla és reduïda, però segons les mateixes fonts, es fan esforços per ampliar-la, si bé subratlla que també es compta amb la inspecció del departament de Salut i amb un equip de tècnics que no aixequen actes en les visites, però que encarreguen inspeccions en "recursos secundaris".

Sí que es nega "el fals rumor" que corre entre familiars que les inspeccions es fan sempre avisant la direcció dels centres. No obstant això, s'admet que es fan sempre acompanyats de responsables del centre i es convida treballadors i usuaris a fer trobades en solitari. Només es fan amb cita prèvia les inspeccions per donar l'autorització empresarial, però tant les que s'originen per una denúncia (de famílies, treballadors o per la premsa) com d'ofici, els inspectors es planten a la porta per sorpresa. La mitjana del temps d'inspecció és d'unes set hores –des de l'esmorzar fins a la migdiada– i s'examinen els dormitoris, la cuina, el menjador, els lavabos o la higiene dels estris. Si l'inspector ho considera, també es fan visites en horari nocturn. La visita serveix per "palpar" l'ambient del centre i comprovar si es compleixen els plans personalitzats dels residents o es fan activitats, i també es demanen contractes i actes. Afirmen des del servei que els inspectors han elaborat un llista d'unes "40-50 residències d'especial seguiment", que els serveix "d'alarma interna" per estar més a sobre fins i tot quan una inspecció ha estat satisfactòria. A l'altre extrem tenen al radar un centenar de centres en què no consten queixes greus ni s'aprecien irregularitats en les inspeccions. Són en aquests establiments en els quals els inspectors troben més "col·laboració".

Crisi de confiança

Les morts de residents durant les primeres onades de la covid van suposar una pèrdua de confiança de les residències geriàtriques, que es van situar en el focus mediàtic i polític. En aquests anys s'han doblat les denúncies de les famílies, però la majoria no deriven en cap sanció. El menjar és un dels elements principals de les queixes, però també la pèrdua de roba, apunta Jordi Sánchez, director de serveis socials del síndic de greuges, que assenyala els errors en l'administració de medicació com els més preocupants per a l'entitat.

En canvi, per a les famílies de residents organitzades, el problema que més angoixa és, a banda dels menús, el que consideren que és una deficient atenció mèdica per la falta de metges i infermeres. La presidenta de la Coordinadora 5+1, María José Carcelén, denuncia els "incompliments" i trampes que fan algunes residències a l'hora de comptabilitzar les infermeres "per arribar a les ràtios" exigides. En aquest punt, els inspectors responen que el fet que, finalment, les residències tinguin un centre d'atenció primària (CAP) de referència ha ajudat tant a tenir una millor assistència com a reduir els errors de fàrmacs. En la visita, els inspectors es fixen si al final dels àpats queden "pastilles a terra" per comprovar si s'han seguit les pautes prescrites.

L'allargament d'anys de vida i les organitzacions de les famílies actuals han suposat un canvi dels residents. Si fa uns anys es trobaven persones encara prou autònomes, ara més del 80% presenten demències o greus problemes de mobilitat i ni les residències ni el personal estan preparats per a aquest nou perfil. Ho admet el sector i, per als inspectors, es tradueix en el fet que les famílies busquen un servei sociosanitari, que normativa en mà, no és una residència.

Des d'ACRA, la patronal de les grans residències, defensen l'actuació dels inspectors a l'hora de fiscalitzar el servei i fins i tot valoren les sancions que s'hi puguin derivar d'infraccions, però alerten que aquestes són "una absoluta minoria" i en cap cas "no poden tacar" la gran tasca dels professionals.

Carcelén és molt crítica amb la tasca de la inspecció, a qui titllen de ser "còmplice" de les residències, d'amagar i arxivar infraccions o dèficits de personals. "Les persones de les residències són persones que tenen drets i això no es té en compte", afirma.