El Govern ja assaja el programa de mentories de refugiats amb ‘menes’

Barcelona“Primer vam conèixer els nens i una estona després la seva mare; més endavant també venia a les trobades l’àvia”. “La veritat és que el primer dia va ser una trobada molt dolça i alhora impactant, perquè no ens esperàvem aquest perfil de refugiats”. Tot just veure’s ja van trencar un estereotip: aquest és el primer record que tenen les germanes Montse, Sofia i Pilar Bonany del seu inici com a mentores d’una família refugiada a Catalunya. “Vam quedar, juntament amb la coordinadora del programa, a la Fira de Nadal de la Sagrada Família, a Barcelona, per poder passejar i parlar dels costums d’aquestes dates”, afegeix la Montse. D’això fa un any.

Ara l’èxit d’integració d’aquest programa -que de moment ha tingut més voluntaris que no pas demandants- ha fet que la Generalitat ja estigui enllestint els serrells per extrapolar-lo als menors estrangers no acompanyats que arriben a Catalunya, els menes. Fonts de la conselleria d’Afers Socials i Famílies asseguren que el Govern ja té en marxa la mentoria de 30 nois a Barcelona i 10 més a Girona, amb un objectiu doble: integrar-los (a nivell lingüístic i educatiu, social i laboral, tal com han fet amb els refugiats) i alhora trencar els estereotips de la societat catalana.

Això és precisament el que els va passar a les famílies Bonany i Orellana. Després de fer la formació corresponent, la Generalitat i la Fundació Apip-Acam van posar aquestes tres germanes en contacte amb la família Orellana, una altra família de dones del Salvador que havia fugit del seu país per la violència i les amenaces de les maras, unes organitzacions criminals que només l’any passat van causar 4.000 morts oficialment en aquest país llatinoamericà. “Els estereotips que tots tenim al cap et fan pensar en un altre tipus de persones quan parles de refugiats; ara sabem que no és així, que hi ha de tot i que la majoria són gent com nosaltres, ni més ni menys, que simplement fugen de la violència”, explica la Montse.

La família refugiada -la Wendy Orellana, la seva mare i els seus dos fills- estan en procés d’asil. Segons expliquen, tenir la Montse, la Sofia i la Pilar com a mentores durant el procés els ha servit per integrar-se i solucionar molts entrebancs. “Soles no ens n’hauríem sortit mai. Quan ho deixes tot enrere i fuges ets absolutament vulnerable”, explica la Wendy. Ella i la seva mare, l’Elida, admeten que després de deu mesos convivint amb set famílies sirianes i palestines en un centre d’acollida “necessitaven” sentir-se integrades. “Hi ha molts llocs i situacions, com les qüestions polítiques, que no arribes a conèixer si no fas amistat amb gent d’aquí”, diu la Wendy. “A més d’ajudar-nos, ens han donat l’escalf de Catalunya que ens feia falta”, afegeix l’Elida.

Reproduir el model

A Catalunya hi ha comptabilitzats gairebé 2.000 refugiats. Com les germanes Bonany, més de 2.400 persones es van presentar voluntàries per ser-ne mentores, un programa que ara compleix un any. Segons les últimes dades de la Generalitat, més d’un miler han passat per la formació i “tots els refugiats que ho han demanat tenen un mentor”. En canvi, la diferència entre el nombre de mentors i la de refugiats i la falta de demanda ha fet que no a tots els mentors se’ls hagin assignat refugiats.

Aquest és l’altre motiu principal que fa pensar al departament que el programa es podria ampliar als més de 3.000 menes que actualment hi ha a Catalunya. La família Bonany i Orellana també creuen que podria funcionar, però amb algun matís. “Caldria una formació específica per tractar aquests menors i establir més límits”, coincideixen les germanes Montse i Sofia. “Evidentment, els aniria molt bé; si als adults en aquesta situació ens calen referents, no em puc imaginar que necessari que és per a un nen o un adolescent”, reflexiona la Wendy. Tot i això, es mostra encara més prudent que les seves mentores: “La protecció dels nens és més complicada, perquè són nens; caldria que els coordinadors controlessin molt més qui són els mentors per evitar que algú es pogués acabar aprofitant d’aquests nois”, diu amb precaució.

En aquest sentit, el Govern treballa en un programa que exigiria un compromís dels mentors de sis mesos, que després es revisaria i, si convingués, s’ampliaria. “La idea és que puguin fer el paper del tiet o la tieta amb aquest menor”, apunten fonts de la conselleria, que són els que continuarien fent la feina de tutors legals dels nens.

Un any del programa de mentories de refugiats

Actualment el nombre de voluntaris per convertir-se en mentors excedeix el de refugiats acollits a Catalunya. Per això la Generalitat està enllestint la prova per veure si aquest programa es podria reproduir en el cas dels menes.

La xifra de menors estrangers no acompanyats tutelats per la Generalitat ja representa més del 30% del total de menors atesos pel sistema. El Govern calcula que la xifra continuarà creixent i busca alternatives a la situació d’emergència.