Instagram, el pròxim repte dels testaments

BarcelonaQuè s’ha de fer amb els perfils de les xarxes socials d’algú que ha mort? I amb tots els altres comptes on guardava fotos, correus i contactes? Com podem assegurar-nos que els nostres noms d’usuari a internet desapareixeran amb nosaltres o que es continuaran administrant com ens hauria agradat? Entre els juristes consultats hi ha diferents opinions sobre si és necessari o no que les xarxes socials formin part del testament, però coincideixen que és una opció que amb tota probabilitat guanyarà força en les pròximes dècades. El motiu? Que cada vegada hi ha més persones amb la vida completament digitalitzada, molts propietaris de perfils de xarxes socials amb milers de seguidors o persones les xarxes socials de les quals suposen una font d’ingressos, com els influencers.

Per a l’especialista en dret successori Tatiana Cucurull Poblet, doctora i professora de dret civil a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la millor opció és designar al testament una persona que gestioni tots els assumptes digitals. Aquesta figura, anomenada marmessor digital, serà qui s’encarregui de fer complir la voluntat que s'hagi deixat per escrit. “Amb un testament tot és més segur, i es poden deixar instruccions com les contrasenyes i què vols que es faci amb els comptes: eliminar-los, convertir-los en un perfil memorial o, per exemple, que es publiqui una foto meva cada dia o que cada mes s’hi recordi quan vaig morir”, explica Cucurull.

El més complicat en aquest cas, admet, és com transmetre les contrasenyes de manera confidencial, ja que si seguim els consells de seguretat és probable que les hàgim actualitzat des del moment de fer el testament fins que les xarxes quedin en mans d’aquest marmessor digital. Per això, Cucurull recomana deixar aquestes claus anotades en un document annex al testament o fins i tot en un document privat, que es pot conservar per exemple a l’ordinador personal, de manera que no calgui fer un testament nou cada vegada que s’actualitza les contrasenyes.

El Codi Civil de Catalunya recull des del 2017 la figura de les voluntats digitals per poder designar algú que es faci càrrec dels comptes a internet quan haguem mort i demanar a les plataformes que els tanquin o bé recuperar els arxius digitals que hi hagi als seus servidors. Amb tot, el notari Pablo Vázquez reconeix que aquesta fórmula “no ha tingut molt d’èxit". "No hi ha cultura de fer constar què ha de passar amb les xarxes socials”, lamenta. Vázquez, membre de la junta directiva del Col·legi Notarial de Catalunya, considera que això s’explica perquè aquestes mateixes funcions ja les pot fer l’hereu que es designi al testament o, si no hi ha testament, l’hereu que correspongui per consanguinitat.

Es poden heretar les xarxes?

La diferència entre un hereu i la figura del marmessor digital, apunta Cucurull, és que els comptes a les xarxes socials “no es poden heretar com a tal si no hi ha un valor econòmic”. L'excepció seria el perfil d’un influencer, o una pàgina amb publicitat que generi rendiment econòmic. “En aquest cas, ho rebrà l’hereu o qui indiqui el testament. Però un perfil més anònim no és realment una herència”, aclareix Cucurull.

El testament digital es va regular a nivell estatal l’any 2018 dins de la llei de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals. Estableix que els familiars o els hereus poden demanar a les plataformes accedir als continguts de l’usuari i donar instruccions “sobre la seva utilització, destinació o supressió”, seguint les indicacions del difunt si és que en va deixar. Cucurull adverteix que la regulació no concreta fins a quin grau de consanguinitat es pot reclamar aquest accés, ni tampoc preveu que es puguin donar situacions de controvèrsia en què diferents familiars ho reclamin. “Encara no hi ha casos perquè tot això és molt nou i encara no s’ha posat en pràctica, però d'aquí uns anys ens ho trobarem, quan morin les generacions més joves que realment utilitzen les xarxes socials. Pot passar amb un compte molt gran o d’un influencer, que el germà el vulgui mantenir actiu i la germana no. Què s’ha de fer?”.

Malgrat que algú pugui demanar que una altra persona continuï administrant les seves xarxes després de morir, Vázquez posa en dubte que s’hagin de poder fer servir en nom d’una altra persona per risc de caure en una usurpació d’identitat, fins i tot si es tracta d’un familiar. De fet, Cucurull adverteix que ja s’han donat casos de perfils de xarxes socials de persones ja mortes que han acabat en mans d’un desconegut, i s'ha aprofitat el nom del difunt per cometre estafes o fraus. “Com que la persona és morta, els que haurien d’iniciar les accions legals serien els hereus. El problema és si els hereus no saben que existeix aquell compte, aleshores no es pot resoldre el problema”, adverteix Cucurull.

La jurista lamenta que de moment la llei és molt genèrica i que queden encara “molts serrells” per aclarir què passa en determinades situacions. Veu urgent un reglament “que reguli de manera més específica tots els aspectes derivats de la successió digital”, i lamenta que “des que passen les coses fins que no es legisla al respecte, passen anys”.