Joan Fa (Barcelona, 1943) és un exjugador de la Penya que des del 2010 presideix la Federació Catalana de Bàsquet (FCBQ). Advocat de professió, viu amb inquietud l'època més difícil de l'esport. No té clar si d'aquesta crisi econòmica en sortirem, però no es pensa quedar aturat per comprovar-ho.
Cent anys després, quina és la situació del bàsquet català?
Hi haurà un abans i un després d'aquesta crisi econòmica. Els clubs ho estan notant molt perquè s'han quedat sense patrocinadors, molts dels quals venien del sector de la construcció, i sense les subvencions de les institucions públiques, que no poden pagar puntualment. Els pares que paguen per la formació dels seus fills sostenen molts clubs, però si aquesta situació continua... Tan sols sobreviuran els clubs que generin els seus propis recursos.
Què necessitaria la Federació Catalana per poder ajudar millor els clubs?
Els nostres problemes són de tresoreria i són conseqüència de diferents factors: l'endarreriment en el cobrament de les subvencions i la baixada d'ingressos per l'organització de campus. Hem fet retallades per intentar equilibrar els pressupostos i aguantar aquest tsunami. Apostar pel bàsquet català no té retorn. El nostre departament de màrqueting treballa molt, però la nostra marca no és prou forta.
Quins són els reptes de futur?
Els nostres objectius són mantenir el servei que sempre hem donat als clubs, potenciar el bàsquet 3x3 i intentar conservar la gestió de les instal·lacions que tenim, com ara el gimnàs de Bac de Roda, ja que això ens permet mantenir l'estructura. No sé fins quan podrem aguantar. No esperem que la situació millori, però sí que s'estabilitzi. Hi ha coses que no ajuden, com la pujada de l'IVA, que ha passat del 8% al 21% a les instal·lacions esportives. Algunes decisions es prenen sense analitzar les conseqüències i nosaltres ho hem notat molt.
Els clubs no ho tenen fàcil.
Els equips de futbol han començat a rebre inspeccions de la Seguretat Social i suposo que després ens tocarà a la resta d'esports. La meva pregunta és: ara és el moment de fer això? La llei s'ha de complir, però en el context actual les entitats necessiten ajudes i orientació, no inspeccions amb finalitats recaptadores. Hem aguantat un sotrac i dos, però potser no en podrem aguantar tres.
¿El somni de tornar a fer un partit de la selecció catalana amb els millors jugadors ha quedat aparcat?
La normativa ens posa massa problemes. L'ACB té un reglament que no permet seleccionar jugadors mentre es disputa la Lliga Endesa. Quan s'acaba la competició, els jugadors tenen ganes de descansar perquè al cap de pocs dies tenen algun campionat amb la selecció espanyola. El cas dels jugadors de la NBA encara és més difícil perquè els preus de les assegurances són totalment inassumibles per a nosaltres. Actualment fer un partit de nivell, com el que va tenir lloc al Palau Sant Jordi i que la gent sempre recorda, és impossible. La voluntat hi és i en bàsquet femení ho aconseguim, però en el cas dels nois hi ha dos problemes: el que ens deixen fer i la butxaca. En la resta de categories és més senzill i intentem mantenir l'activitat. Ara, per exemple, estem preparant un doble amistós de veterans entre Catalunya i Madrid.
Com pot revertir en benefici del bàsquet el Mundial del 2014?
Estem a punt de firmar un conveni amb la Federació Espanyola (FEB), però la llei que es va aprovar per intentar afavorir que les empreses apostessin per grans esdeveniments esportius a canvi de condicions favorables a l'hora de desgravar tan sols afavoreix un nombre petit d'empreses. Econòmicament no beneficiarà gaire, però pel que fa a promoció sí que serà important i estem preparant molts projectes per acostar el bàsquet a la gent.
Quines activitats s'estan fent per commemorar el centenari del bàsquet a Catalunya?
Tenim una exposició molt interessant al Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch de Barcelona, on es pot veure l'evolució del bàsquet a casa nostra des dels orígens fins a l'actualitat. És una mostra que després serà itinerant. Hem fet algunes xerrades i també organitzarem partits amistosos. Cent anys donen per molt i hem engegat un trivial virtual per repassar alguns dels moments claus amb els aficionats.
Per què el bàsquet ha tingut un arrelament tan gran a Catalunya?
Des d'un principi es va practicar des de dos vessants: els centres parroquials i les escoles. Sempre s'ha dit que la gent del bàsquet és més educada que la de la resta d'esports i això té una raó de ser, ja que els seus practicants sortien de les escoles. En canvi, el futbol neix al carrer. Quan jo vaig començar a jugar, als anys 50, el meu col·legi ja disposava d'un gimnàs cobert.
Què ha canviat?
Els jugadors d'ara són més forts, però menys ràpids que nosaltres. Les defenses també han canviat. A més, els esportistes actuals estan més limitats per les instruccions dels entrenadors.