Jordi Ciuraneta: “Estem fent més de gestoria que no plans agrícoles de futur”

BarcelonaJordi Ciuraneta (1964, nascut a Sabadell però se sent de Palma d’Ebre) va substituir abans de l’estiu el conseller d’Agricultura Josep Maria Pelegrí després de la sortida d’Unió del Govern. A banda de la gestió, una de les seves tasques serà visualitzar els avantatges d’una Catalunya independent per a la pagesia catalana. El repartiment “arbitrari” de les ajudes de la nova PAC (política agrària comuna) per part de l’Estat és el seu gran argument.

Com convenceria els indecisos que hi pugui haver dins el ram de l’agricultura de les bondats de la independència?

El resultat del 27-S és molt important perquè el 28-S tot continuï, ja que el problema seria que no continués. El dia 28 no serem independents sinó que començarem un camí cap a aquesta independència, sempre que els ciutadans ens donin suport. Per a mi el 27-S és un punt de partida, no un punt d’arribada.

¿Així, el 27-S ja no serveix de referèndum?

El 27-S serà un plebiscit en forma d’unes eleccions normals. És a dir, no podem comptar vot a vot fins que fem el plebiscit de debò. Tal com ha dit el president Mas, a partir del 27-S hem de tenir el temps necessari per fer tot el que cal per poder comptar els vots -vot a vot- de qui vol ser independent en aquest país.

¿Amb la reforma de la PAC, Catalunya hi ha sortit perdent?

La nova PAC ha evidenciat, una vegada més, la invasió de competències de l’Estat. Hi ha una distribució injusta i arbitrària cap a nosaltres. Veníem d’una PAC en què les comunitats autònomes estaven separades entre les comunitats de convergència i les que no. És a dir, les menys afavorides rebien més diners per compensar respecte de les més afavorides. Nosaltres, evidentment, érem zones de no convergència. Ara, quan la nova PAC ha eliminat el concepte de zones de convergència, estem pitjor que abans pel repartiment de l’Estat. Calculem que perdrem 40 milions d’euros que podríem rebre de més i que no rebrem. Dins aquesta distribució injusta, poso un exemple: Catalunya rep de l’Estat 800 milions d’euros del PDR (pla de desenvolupament rural) i Castella i Lleó 1.800, quan les dues comunitats aportem el mateix. Doncs amb 40 dies sense dèficit fiscal ens podríem pagar un PDR de 1.800 milions.

Amb l’antiga PAC, tot i que patíeu el tema de les zones de convergència, almenys teníeu més poder de decisió que no pas ara. És a dir, ¿preferiríeu tornar a la PAC anterior?

La història fa que siguem el que som, però el que volem ser passa per no mirar enrere. Mirar endavant és fer les coses de manera diferent, i la solució no és tornar enrere. I, tot i que era millor l’anterior, sens dubte, també era molt deficient.

En el context de convèncer els indecisos de la independència, ¿quan els pagesos i pescadors no cobren de la Generalitat les ajudes - o les cobren tard - entenen aquests arguments que ens explica?

El problema que tenim com a administració catalana és que estem fent més de gestoria que no planificació de polítiques agràries de cara al futur. Hi ha gent que està despistada en aquest sentit. En el poc temps que tenim intentarem donar aquests missatges perquè la gent no tingui dubtes. Necessitarem la implicació de tot el sector, i intentarem ser el màxim de convincents. Unió de Pagesos ens ha dit que ens ajudaran a fer aquests aclariments on faci falta. Evidentment no serà un camí de roses, però anem cap un escenari millor, o si més no serem nosaltres qui el decidirem.

La primera pedra del canal Segarra-Garrigues la van posar Jordi Pujol i Jaume Matas. Han passat 13 anys i encara no se sap quin serà el cost final, ni quants regants se sumaran al projecte. ¿Hi ha massa interrogants?

És l’obra més important que s’està executant avui en dia a Catalunya, i no només en diners invertits, sinó perquè és la transformació profunda d’una regió. L’últim informe de la FAO diu que el 2030 hi pot haver falta d’aliments a Europa. Al món hi ha cada vegada més falta de proteïna animal, i per fer proteïna animal hem de transformar proteïna vegetal. L’alimentació és més que estratègia, i el Segarra-Garrigues és la llavor perquè tot això es pugui desenvolupar. Dins la UE, amb el context del canvi climàtic, ja estan parlant de regar el centre i el nord d’Europa, i el que hem fet aquí pot servir d’exemple. Cal recordar que el canal d’Urgell va tardar 100 anys a consolidar-se, i estem al segle XXI i anem més de pressa. Fer canviar un pagès de secà cap al regadiu és un canvi de cultura important, i són coses que necessiten temps i incorporació de gent jove que porti un altre tarannà. Jo, més que creure en el reequilibri territorial, crec en la sostenibilitat de territori. Si no tenim gent al territori que s’hi pugui guanyar la vida, aquest territori no el gestionarà ningú i tindrem un problema mediambiental greu.

No ens ha respost la pregunta de quant costarà el canal Segarra-Garrigues.

Hauria de costar sobre els 1.500 i poc milions d’euros, i si hi ha alguna desviació serà per la incorporació de noves zones ZEPA que no estaven previstes, i nous estudis d’impacte ambiental. S’han hagut de fer càlculs nous que poden haver alterat el pressupost, i, si ha passat, hem de ser prou transparents per explicar-ne els motius.

¿Vostè hauria dissenyat el canal d’una manera diferent?

El Segarra-Garrigues està ben definit, però per a mi els grans interrogants són la poca acceptació de l’entorn, precisament per aquestes circumstàncies que han canviat que no estaven previstes inicialment. Si no tinguéssim l’alimentació garantida potser no seríem tan perepunyetes amb aquestes coses. És cert que hi ha coses que s’han de fer diferent, però també s’han fet moltes coses bé.

Què ha passat amb el cargol poma al Baix Empordà?

No sabem qui ha sigut, però el cargol no ha anat sol fins al Baix Empordà. El primer que vam fer va ser denunciar-ho als Mossos d’Esquadra perquè obrissin una investigació. Aquí hi ha algú que vol fer molt de mal. L’experiència del delta de l’Ebre ha de servir per a aquesta zona.

Catalunya ha batut el seu rècord d’exportacions, però l’any passat el sector de la fruita va topar amb el veto rus. ¿En el seu sector, l’estat de les exportacions és saludable?

És molt saludable i ja estem en el punt d’equilibri de la balança comercial. Quan ets un país molt petit però tens un gran reconeixement dels teus productes al món, alguna cosa has fet bé. Tot i les mancances de pressupost, i tot i l’ofec de l’Estat, som un 25% de les exportacions totals de l’Estat a l’estranger. Què podríem fer si gestionéssim el 100% del nostre pressupost?