Absolt el zelador acusat d'abusar sexualment d'una pacient de l'Hospital de Bellvitge
Els magistrats de l'Audiència de Barcelona consideren que la versió de la denunciant té contradiccions
BarcelonaL’Audiència de Barcelona ha absolt el zelador de l’Hospital de Bellvitge acusat d’abusar sexualment d’una pacient de la unitat de trastorns alimentaris (TCA) del mateix centre amb un pronòstic d’anorèxia greu, un cas avançat per l’ARA. El judici es va celebrar el 26 de gener i aquest dimarts l’ARA ha tingut accés a la sentència que absol O.M.V., per a qui la Fiscalia demanava vuit anys de presó per abusos sexuals continuats. Els fets es remunten a l’estiu del 2020.
En la sentència, els magistrats constaten que la versió de la denunciant –que va mantenir durant el judici els abusos continuats– i la del zelador –que va negar el contacte amb la víctima– són “contradictòries”. Però “la resta de proves practicades no permeten confirmar de forma inequívoca la versió inculpatòria”. Els magistrats apliquen el principi in dubio pro reo. És a dir, davant del fet de no tenir la certesa absoluta, s’ha de dictaminar en favor de l’acusat.
Per fer-ho, els magistrats se centren en la versió de la víctima i asseguren que té “contradiccions”. Els jutges, a més, assenyalen que la seva declaració durant el judici i durant la fase d’instrucció va ser “neutral”, “sense espontaneïtat”, “sense aportar detalls sensorials o emocionals”. “Es va limitar a relatar bàsicament els actes sexuals acompanyats de determinades expressions de contingut clarament sexual, però sense cap referència a circumstàncies singulars, sorprenents o inesperades a l’hora de succeir els fets”, afirmen.
En canvi, els psicòlegs forenses van ser clars durant el judici, i van considerar que la víctima, a qui van analitzar abans del plet, oferia un relat “espontani, poc guionitzat, extens, aportant detalls sensorials i emocionals, compatibles amb uns fets viscuts”, sense tenir les capacitats cognitives alterades.
"Mòbil espuri"
De fet, els jutges diuen que no es pot descartar que la denúncia de la víctima tingués un “mòbil espuri” –que oculta la realitat per interessos personals–. En aquest cas, afegeixen en la sentència, seria el de sortir de la unitat i rebre l’alta. Els magistrats exemplifiquen les diverses declaracions dels treballadors en què afirmaven que sovint la víctima manifestava el seu interès per abandonar el centre sanitari. La denunciant va comunicar a dues psicòlogues els abusos que patia i va emetre diverses reclamacions que no van obtenir resposta. Davant d’això, va enviar cartes ocultes a la roba bruta perquè les llegís la seva mare. Quan va rebre l’alta, va presentar denúncia als Mossos d’Esquadra.
En la sentència, els magistrats recorden el testimoni de diversos sanitaris, que descrivien les reclamacions constants de la pacient, entre elles sobre una contenció mecànica. La víctima, que és infermera, va criticar que no s’havia fet seguint el protocol. Els treballadors deien que sí. “Sent que totes dues parts implicades sostenen versions contradictòries sobre els fets, que el relat de la denunciant no ens ha ofert credibilitat i fiabilitat suficient i que no s’explica amb prova directa objectiva que en reforci la versió, aquest tribunal no ha pogut assolir la plena convicció, clara i inequívoca, en el sentit de poder atorgar completa i suficient càrrega inculpatòria a la versió referida per la denunciant”, conclou la sentència, que es pot recórrer.