Catalunya, on més creixen les condemnes per delictes al volant

BarcelonaCatalunya és, amb diferència, la comunitat autònoma on més han augmentat les condemnes per delictes contra la seguretat viària l'últim any. A més, es manté com la que suma un total de sentències més alt, un fet que la fiscal delegada de seguretat viària a Barcelona, Isabel López, descriu com una "tendència consolidada". Així ho constata la memòria anual de la Fiscalia General de l'Estat, que indica que l'any passat es van dictar més de 27.800 condemnes per delictes al volant a Catalunya, cosa que suposa gairebé un terç (29%) de les 95.300 resolucions de l'any passat a tot l'Estat. Són, també, 9.600 més de les que es van fer al nostre país el 2023.

De fet, la memòria de la Fiscalia General atribueix l’augment de condemnes per delictes al volant a tot l’Estat principalment a l’augment “molt notable” que registra Catalunya, si bé també hi ha repunts més modestos a Astúries, Cantàbria, La Rioja i Euskadi. En canvi, a la resta de comunitats les condemnes han tendit a la baixa. López adverteix que hi pot haver cert decalatge en les xifres entre un any i altre, i considera que “el volum de població i de mobilitat” és el principal motiu que Catalunya encapçali constantment aquestes estadístiques. “No crec que aquí la gent condueixi pitjor ni hi hagi menys consciència viària”, aclareix.

Entre totes les condemnes per delictes viaris de l’any passat a Catalunya, les més freqüents van ser per conduir begut o havent pres drogues (vegeu gràfic). Això suposa el 55% de les condemnes del 2024 en aquest àmbit i, juntament amb el 37% de les sentències per conduir sense carnet, acapara la major part dels delictes al volant. Tenen una presència molt menor negar-se a fer la prova d’alcoholèmia i drogues o conduir de forma temerària o amb un excés de velocitat que superi el límit de la infracció i arribi a l’àmbit penal.

Condemnes curtes o sense presó

Ara bé, la majoria de les condemnes no comporten que l’acusat acabi entrant a la presó, i quan hi entra sol ser “durant períodes curtíssims, però de tres mesos com a mínim”, diu López. Són més freqüents les penes de multa o a treballs en benefici de la comunitat, que es fan preferiblement en centres relacionats amb el mateix àmbit, com ara a l’Institut Guttmann de neurorehabilitació. Segons dades del departament de Justícia, l’any passat van passar pel sistema penitenciari un total de 10.414 persones, 742 de les quals tenien com a condemna principal un delicte viari. A més, 15.299 van estar vinculades al sistema de mesures penals alternatives, 5.038 per aquest tipus de delictes.

Detectar l'alcohol i les drogues

Conduir sota els efectes de l’alcohol i les drogues està tipificat com un mateix delicte, i per això a les estadístiques de la Fiscalia General apareix aglutinat. En canvi, les dades de la Fiscalia de Barcelona sí que ho desglossen, i revelen que l’any passat el 97% dels casos corresponien a l’alcohol. Per a la fiscal delegada de seguretat viària, aquesta estadística es deu en bona part al fet que hi ha una taxa objectiva –0,6 mil·ligrams per litre d’aire aspirat– que marca el llindar d’alcoholèmia on comença la infracció penal. En canvi, davant d’un conductor que s’hauria drogat, per condemnar-lo “s’ha de provar que havia consumit aquestes substàncies i que influïen” en la manera com conduïa: “Això és molt més difícil que acreditar una taxa objectiva amb un etilòmetre. En drogues hi ha una mica més de dificultat, tot i que està perfectament protocol·litzat”.

En aquests casos és clau el testimoni que aportin els agents que hagin enxampat l’infractor. “Hi ha d’haver simptomatologia, no hi ha una xifra concreta. La simptomatologia pot ser molt diferent, és més dificultosa de detectar i pot haver-hi diferents drogues alhora”, admet l’inspector en cap de la Divisió d’Investigació Viària dels Mossos d’Esquadra, Francesc Parra, que destaca la formació dels agents per detectar conductes i símptomes associats a cada substància.

Ara bé, les infraccions que traspassen a l’esfera penal són una part petita de les intervencions de la policia en seguretat viària, i la majoria se salden amb una infracció administrativa. “Quan imputen una conducta com a delicte és perquè és greu. Són les que ens preocupen més, sobre les quals posem més esforç”, diu Parra, que afegeix que amb aquests casos la tolerància ha de ser “zero”. Segons dades dels Mossos, aquests casos han augmentat des del 2019, just abans de la pandèmia. En proporció, els que més han crescut són la conducció sense permís (de 4.808 el 2019 a 7.278, un 51% més) i la negació a fer-se proves d’alcoholèmia i drogues (de 1.262 a 1.980, un 56% més). També han pujat un 21% els casos penals de conduir havent consumit alcohol o drogues (de 9.900 a 12.000).

Programes contra la reincidència

Tant les condemnes que comporten entrar a la presó com les que no s’acompanyen de programes orientats a evitar la reincidència. Quan cal, també es fa un tractament per abús de substàncies. En el cas de les mesures penals alternatives, el perfil majoritari és el d’un home d’entre 30 i 50 anys, sense antecedents, i amb un “amb un perfil criminològic de poc risc”, explica la subdirectora d’execució penal a la comunitat, Marta Ferrer. Els programes de tractament consisteixen en unes 30 hores de sessions grupals per treballar aspectes com el control d’impulsos o la ira al volant. “Per exemple, m’emborratxo per oblidar que he discutit amb un amic o la parella i acabo conduint havent consumit. Es treballa què es pot fer quan passa això”, diu.

També se centren molt en l’empatia amb la víctima, com es fa a les presons amb els condemnats privats de llibertat. “Per a ells, aquestes xerrades són molt impactants. És prendre consciència que quan corro massa poden passar coses, puc provocar un accident”, explica la responsable de la Unitat de Programes d’Atenció Especialitzada, Marian Martínez. També s’hi treballa la responsabilització: “No restar importància al delicte; que siguin conscients que això ha passat perquè ells ho han permès”.