Una nova sentència reconeix les seqüeles de la vacunació de la covid com a accident laboral
La denunciant és una professora d'anglès que primer va rebre una dosi d'AstraZeneca i després dues de Pfizer
BarcelonaFa una mica menys de tres mesos que una sentència pionera dictada a Barcelona va reconèixer com un accident laboral els trombes que va patir un professor després de vacunar-se contra la covid amb les dosis d'AstraZeneca. Ara, el jutjat social 3 de Burgos ha dictat una sentència molt similar, però amb una diferència rellevant: en aquest cas, l'afectada havia rebut una primera dosi d'AstraZeneca i dues de Pfizer.
A tots dos afectats els ha representat l'advocat Francesc Feliu. En aquest cas, la jutgessa de Burgos considera que per valorar la relació entre els efectes secundaris i la seva condició de treballadora —la denunciant era professora d'anglès interina a Miranda de Ebro— cal tenir en compte que la dona "va ser convocada per l'administració de qui depenia jeràrquicament, sense possibilitat d'escollir vacuna, almenys en la primera crida, i com a part de la seva obligació laboral". De fet, va ser la conselleria d'Educació de la Junta de Castella i Lleó qui entre el març i el juny del 2021 va convocar els docents a través dels directors dels centres perquè es vacunessin.
La docent no tenia antecedents mèdics rellevants i havia rebut una primera dosi d'AstraZeneca a finals de març del 2021. Uns deu dies després, va començar a sentir símptomes sensitius a les cames, que li impedien conduir. A urgències van descartar que tingués alguna patologia trombòtica urgent, però als informes consta que tenia febre i feblesa muscular (astènia). Aquest episodi li va requerir un sol dia de baixa, que és un dels que ara la sentència reconeix com a malaltia laboral. També queden reconeguts com a patologia professional els períodes del 13 al 16 d'abril del 2021, del 18 d'abril al 3 d'agost del 2022, i del 17 d'abril al 17 d'agost del 2023.
Formiguejos i dolor
Un mes després un nou informe mèdic feia constar que la dona continuava tenint una sensació anormal dels sentits, formigueig o entumiment (parestèsies) i dolors punxants als músculs quan caminava o mantenia una postura continuada. Per exemple, conduint. Els especialistes en neurologia van provar diferents tractaments i un TAC no va trobar evidències de cap malaltia.
Posteriorment, un centre privat de Madrid li va diagnosticar covid persistent tenint en compte que els símptomes havien començat després de rebre la vacuna. Finalment, però, especialistes en neurologia li van fer un diagnòstic de probable neuropatia de fibres amielíniques, que no té tractament. Durant els següents mesos, la dona va tornar a urgències per alteracions de la sensibilitat.
Mesos després de la primera vacuna i de totes aquestes proves mèdiques, la dona va ser convocada un altre cop per rebre la segona dosi de la vacuna. A finals d'agost va rebre la vacuna desenvolupada als laboratoris de Pfizer. En aquesta ocasió, la dona va signar un consentiment informat per acceptar la vacunació d'un proveïdor diferent.
Vacunar-se era "una exigència ètica i legal"
Per la professora, afegeix la jutgessa, hi havia també "una exigència ètica i legal de protegir el dret a la salut i a l'educació" dels alumnes, i per això els docents eren entre els col·lectius prioritaris per rebre la vacuna. "Es tractava, doncs, d'una obligació ètica, moral, professional i legal dels serveis públics de vacunar-se, acudint a la crida de vacunació com un deure col·lectiu i professional, hi havia poc marge a la possibilitat de considerar-ho com un acte voluntari en un clima de pandèmia sense precedents", diu la jutgessa.
La sentència afegeix que vacunar-se tenia una "íntima connexió amb els deures" dels treballadors en relació amb el fet de seguir les mesures de prevenció de riscos laborals que fixava l'empresari. "A la pràctica, la vacuna consistia en una mesura preventiva laboral necessària. Situació que reforça clarament la connexió entre la vacunació i l'activitat professional docent", afirma la jutgessa.