El Suprem fixa que els insults racistes com ara "mico" o "negre de merda" són delicte d'odi
L'alt tribunal confirma una sentència de l'Audiència Provincial de València i crea jurisprudència
ValènciaDir a algú "mico" o "negre de merda", i especialment fer-ho davant de més persones, és delicte d'odi. Així ho ha confirmat el Tribunal Suprem, que ha ratificat una sentència de l'Audiència Provincial de València amb el mateix veredicte. La decisió suposa un pas clau, atès que crea jurisprudència, una circumstància que hauria d'acabar amb l'existència de resolucions absolutòries i d'altres de condemnatòries per comportaments similars.
El Suprem ha considerat culpable d'un delicte d'odi i d'un altre d'amenaces lleus un home que el gener del 2022 va amenaçar de mort i va titllar de "negre de merda" el propietari d'un establiment de València perquè aquest li havia dit que no podia ajudar-lo amb el canvi d'una màquina de tabac –que no havia retornat al client un euro–. Els insults van continuar amb l'arribada d'una patrulla de la policia, quan el condemnat es va referir al restaurador com a "mico" i va recriminar als agents el tracte que li estaven donant a ell, sent espanyol, a diferència del propietari del bar, i va preguntar-los quan tenien previst "expulsar" del barri el propietari de l'establiment. L'alt tribunal també ha convalidat la pena de sis mesos de presó i de 1.260 euros de multa imposada a l'home.
Els magistrats han justificat la consideració de delicte perquè la víctima va ser atacada per no tenir la nacionalitat espanyola i es va utilitzar el terme “negre de merda” amb "clara intenció d'odiar la víctima per raó de la seva raça i color de pell". En el seu escrit, els magistrats subratllen que en aquestes agressions verbals, "la discriminació no sols afecta la víctima concreta, sinó també la col·lectivitat", i destaquen que aquesta agressió es pot dur a terme tant d'un mode directe, mitjançant la interacció personal, com a l'entorn digital, on denuncien que la xenofòbia i el racisme tenen una presència "molt estesa", especialment en les xarxes socials. En aquest sentit, remarquen que l'odi no es manifesta en privat, "sinó que es fa públic per aprofundir més en la ferida de la víctima perquè no sols ell o ella, sinó també la societat sencera, sàpiga que aquesta persona ha de ser odiada per ser diferent". La resolució també fa una especial referència als comportaments que es produeixen en grans recintes i destaca que "hi ha una àmplia manifestació de delictes d'odi en espectacles públics, sobretot en camps esportius", on s'insulta greument els atletes per la seva raça. Sobre aquest punt, emfatitza que aquesta circumstància no ha de ser considerada menys greu, ni "devaluar" la gravetat dels fets, i que, ben al contrari, ha de ser perseguida.
Omplir un buit legal
La sentència del Tribunal Suprem ha sigut valorada "molt positivament" per entitats que treballen per la integració de les persones nouvingudes com és el cas de València Acull. Així ho ha explicat a l'ARA un dels seus portaveus, Paco Simón, que ha destacat que la resolució "omple un buit legal" que havia generat la despenalització de les injúries acordada l'any 2015. "Aquesta resolució ens dona ferramentes legals per perseguir aquests delictes i atén la petició formulada pels fiscals de disposar de sancions per a les persones que lesionen la dignitat dels altres", emfatitza Simón, que també ha denunciat que els delictes d'odi, els últims anys, lluny de reduir-se "cada cop són més freqüents".