Víctimes del 17-A busquen la complicitat dels països d'origen dels afectats per obrir una nova investigació
L'Associació 17-A neix per reclamar transparència i acompanyar els afectats: "Si l'administració no ho fa, ho farem nosaltres"
BarcelonaL'Associació 17-A: Volem Saber la Veritat s'ha presentat aquest dimecres amb l'objectiu de "no només recordar les víctimes i el dolor, sinó també donar alguna cosa a la societat". És la manera com ho ha resumit Javier Martínez, pare del Xavi que va morir amb tres anys durant l'atemptat a la Rambla de Barcelona el 17 d'agost del 2017. Martínez presidirà aquesta nova associació que tindrà com a tresorera la seva filla i germana del Xavi, Mireia Martínez, que arran de l'atemptat va decidir formar-se com a psicòloga sanitària i d'emergències. Completen la junta directiva l'exmosso d'esquadra David Torrents, que serà el vicepresident, i l'advocat i exdiputat de Junts Jaume Alonso-Cuevillas com a secretari, que ha representat la família del Xavi en el procediment judicial sobre els atemptats i treballa per intentar que altres països investiguin els atacs.
Durant l'acte de presentació de l'associació al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (Icab), Cuevillas ha explicat quins moviments preveuen després de la decisió recent del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) de rebutjar la seva demanda que reclamava reobrir la investigació a Espanya. En primer lloc, treballen perquè el tribunal sotmeti a reconsideració la decisió, fet que faria que intervinguessin tres magistrats del TEDH i no només un com fins ara. "Creiem que hi ha base perquè es reobri, però tenim l'estat espanyol treballant amb tots els seus serveis; els visibles i els subterranis, el clavegueram", ha criticat Cuevillas.
D'altra banda, el lletrat ha explicat que s'han posat en contacte amb víctimes i advocats d'altres països, ja que l'atemptat va afectar molts turistes, per poder emprendre accions legals a l'estranger. "Si la justícia espanyola no ha jutjat els fets de la Rambla, hi ha camp perquè es pugui fer en altres països", ha dit després de recordar que el judici a l'Audiència Nacional es va centrar en els fets del 16 d'agost a Alcanar i Cambrils, però no en els de l'endemà, perquè els principals implicats havien mort. "Diria que França és el lloc on ho tenim més avançat, però hi ha altres països amb jurisdiccions que no podien començar a actuar fins que la causa espanyola estigués tancada. I ara ho està", ha respost quan li han preguntat sobre en quins estats centren les seves expectatives.
Protocol d'assistència i protecció
En la presentació també ha intervingut Robert Manrique, víctima de l'atemptat de l'Hipercor el 1987 i coordinador de la ja dissolta Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT). Manrique ha aprofitat el seu discurs per recordar que Catalunya encara no té una llei autonòmica de protecció de víctimes –que la unitat va reclamar durant anys– ni tampoc un protocol d'assistència post atemptat.
L'associació també ha anunciat que entre les seves finalitats hi haurà la d'exigir a les autoritats públiques "dur a terme les investigacions necessàries per esbrinar totes les circumstàncies relatives a qualsevol acció terrorista i actuar amb transparència". També volen dedicar-se a acompanyar i donar suport als afectats per qualsevol atemptat. "Altres comunitats tenen oficines d'acompanyament, a Catalunya no n'hi ha. Aquí tots els colors polítics se n'han omplert la boca, però les víctimes no volen un acte institucional, volen un acompanyament. Si l'Administració no ho fa, ja ho farem nosaltres", ha etzibat Torrents davant d'un auditori on a primera fila seia l'expresidenta del Parlament i de Junts Laura Borràs.