L'accés a l'avortament a Espanya encara depèn del codi postal

BarcelonaL'any 2024 es van notificar a l'Estat 106.172 interrupcions voluntàries de l'embaràs, una xifra que suposa un augment del 3% respecte a l'any anterior i un rècord en l'històric d'aquesta prestació que aquest any fa quaranta anys. En aquestes quatre dècades hi ha hagut intents de retallar els criteris i en la reforma del PP del 2011 es va condicionar els avortaments de joves entre els setze i els divuit anys a una autorització paterna. Amb tot, el 2023 el govern espanyol de Pedro Sánchez va tirar endavant una modificació el 2023 en què tornava l'autonomia a les menors i, a més, eliminava els tres dies imposats de reflexió abans de la interrupció, fet que recollia la demanda històrica de les feministes que retreien que la mesura infantilitzava les dones. Ara bé, cap de les modificacions ha aconseguit posar fi a les desigualtats territorials d'accés a l'avortament, un dret garantit a la cartera de serveis sanitaris, així com tampoc la dependència del sector privat. Hi ha governs autonòmics que, a més, es neguen a obrir l'obligatori registre de metges objectors, útil per ajudar a planificar els equips i que cap centre quedi desatès per falta de professionals.

En l'últim informe de l'avortament que elabora el ministeri de Sanitat s'aprecia que les facilitats per poder avortar voluntàriament depenen del codi postal de residència de les dones perquè, com apunta Sílvia Aldavert, de l'Observatori de drets sexuals i reproductius, "hi ha una única llei estatal, però cada comunitat autònoma té capacitat per implementar-la a través de protocols i circuits propis". En el conjunt estatal, només una de cada cinc interrupcions (21%) es va fer en un centre públic, tot i que la norma que va impulsar la ministra Irene Montero fa dos anys obliga a garantir aquesta prestació dins del sistema nacional de salut.

Andalusia i Madrid, els grans territoris privatitzats

Entre Catalunya, Andalusia i Madrid sumen més de la meitat dels avortaments notificats. Andalusia, amb un 0,2%, i Madrid, amb el 0,47%, són les comunitats que fan baixar la mitjana d'intervencions en centres públics, ja que gairebé tots s'acaben practicant en el sector privat i concertat, cosa que suposa en aquest últim cas que les dones no paguen el servei i és la conselleria de torn la que corre amb les despeses, com es fa en altres prestacions sanitàries. Encara pitjor, però amb menys pes en el global estatal, se situen Extremadura o Ceuta i Melilla en què cap dels avortaments es va fer a la xarxa pública.

A Catalunya, que és on més avortaments es van practicar, el 55% de les intervencions es van fer en centres públics, bàsicament gràcies als ASSIR, els centres d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva integrats dins de l’atenció primària. Però en el 45% restant, no totes les dones van sufragar les despeses: dos terços van ser derivades a clíniques autoritzades pel departament de Salut i només una tercera part va anar a un centre totalment privat.

Cantàbria (88%), Galícia (77%), La Rioja (76%) o Navarra (75%) lideren la integració de les interrupcions dins de la sanitat pública, en part perquè fan més avortaments farmacològics, un mètode menys rebutjat per metges i ginecòlegs i que a Catalunya suposa el 57% de les interrupcions. Aldavert, que ha impulsat la versió espanyola de la iniciativa Vullavortar.org, comparteix amb la ministra de Sanitat, Mónica García, la queixa de les poques possibilitats que les dones troben al seu centre per "triar" entre les pastilles i la intervenció en funció de cada situació personal.

En la presentació de l'informe, la ministra García advertia que cal "fugir de la doble privatització de les interrupcions voluntàries de l'embaràs" i treure la pràctica d'aquest dret en l’àmbit íntim i privat. A més, apuntava la disfunció assistencial que es produeix en aquestes comunitats amb una alta presència privada: quatre de cada cinc dones reben la informació relacionada sobre com es farà l'avortament en centres públics, però acaben en un centre privat. Només a l'Aragó i Astúries la informació ja es dona a la xarxa privada.

Sense registre

Dos anys després de l'entrada en vigor de l'última reforma, els registres de professionals objectors continuen bloquejats en quatre comunitats governades pel PP i en alguns casos amb el suport dels ultres. Són l'Aragó, Astúries, les Balears i la Comunitat de Madrid. Precisament, en aquest últim territori, la presidenta Isabel Díaz Ayuso ha insistit en la seva negativa d'obrir el registre, que ha qualificat de "llista negra" per marcar els professionals entre aquells que volen i els que es neguen a practicar avortaments. "Vagin a avortar a un altre lloc", va engegar la líder popular en una intervenció al Parlament autonòmic adreçant-se a l'oposició d'esquerres quan li retreien que no l'hauria posat en marxa encara. Precisament, l'activista Aldavert qüestiona que amb un "incompliment de la llei" del qual fa gala la popular madrilenya no hi hagi cap "reacció" contundent per part del govern espanyol per cridar a l'ordre i fer complir la norma.

La rebel·lió pel registre, la iniciativa fracassada de fer sentir el batec fetal o la proposta també fallida de la falsa síndrome del postavortament del PP de José Luis Martínez-Almeida formen part "de la mateixa estratègia" ultraconservadora i fonamentalista per "tombar la llei de l'avortament" i els drets sexuals de les dones, de la mateixa manera que es replica a altres països d'Occident i que des d'aquí s'exporta a l'Amèrica Llatina o l'Àfrica, indica Aldavert.