L'Ajuntament de Figueres dona de baixa 804 persones del padró en un any

FigueresLa fiscalització del padró s'ha convertit en un dels principals braços armats dels ajuntaments que pregonen un discurs més dur i radical contra la immigració. Ripoll n'és un exemple paradigmàtic, amb el govern d'extrema dreta de Sílvia Orriols, que ha promogut mesures molt estrictes per restringir l'accés a l'empadronament a persones nouvingudes, acusant-les de voler accedir de manera fraudulenta als serveis bàsics. Però no és l'únic cas. A Figueres, governada per Jordi Masquef, de Junts, el control del cens municipal per no donar un "xec en blanc" als estrangers també està a l'ordre del dia. El 2024, aquest Ajuntament va donar de baixa fins a 804 persones.

Aquest desempadronament es va fer mitjançant una intensa campanya de control dels "agents verificadors" del consistori, fent visites porta a porta per comprovar el domicili de totes les persones que, segons el govern municipal, presentaven indicis de frau. Aquesta operació massiva de baixes en el padró, si bé ha estat presentada pel consistori com una iniciativa molt positiva per regular el domicili i l'accés als serveis de tots els habitants de la ciutat, ha generat moltes crítiques entre el tercer sector.

La Xarxa d'Entitats pel Padró, que integren una vuitantena d'ONG de comarques gironines i els seus voltants, juntament amb altres associacions com Amnistia Internacional o la federació d'AFAs de Catalunya, ha publicat un manifest conjunt contra l'Ajuntament de Figueres. En el manifest denuncien el biaix racista que suposa vincular padró amb delinqüència i defensen que l'empadronament és un dret fonamental de qualsevol ciutadà per accedir a serveis bàsics com la sanitat o l'escola. També critiquen que, més enllà dels casos que han donat de baixa, el govern de Masquef també posa traves i dificultats afegides a les persones migrants que es volen empadronar per primer cop.

És el cas de J. F. V., un home d'origen colombià que fa tres anys que viu a Figueres. Ha enviat fins a cinc instàncies i peticions, però no ha obtingut resposta. Desesperat davant del silenci administratiu i angoixat per la situació, ara rep l'assessorament de l'associació figuerenca Ànima Mater i es prepara per portar l'Ajuntament als jutjats. La setmana passada va presentar un últim recurs al servei d'estadística del consistori i, si la resposta no és favorable, presentarà una demanda al contenciós contra l'administració local per vulnerar el seu dret al padró.

"Fa tres anys que estic aquí, treballo en una empresa de logística i visc al barri Marca de l'Ham perquè no em puc pagar un pis millor, però treballo amb totes les de la llei, tinc un bon comportament i no entenc per què no em contesten", explica desconcertat. I afegeix: "No poden dir que volem el padró per aprofitar-nos del sistema perquè no volem fer mal a ningú, i és l'Ajuntament que em condemna a viure en la il·legalitat, ja que, tot i que compleixo tots els requisits, el Govern no em pot donar un permís de residència perquè primer necessito un empadronament". J.F.V. conclou: "És una situació molt trista, l'Ajuntament té l'obligació d'acollir-nos, però per a ells som immigrants il·legals i ens deixen sols".

Masquef: "No hi ha barra lliure"

Davant d'aquestes acusacions, l'alcalde Jordi Masquef, però, respon que "compleixen estrictament amb la legalitat". Sobre els casos que s'han donat de baixa, el consistori explica que s'ha fet a través d'un procediment extremadament "garantista", comprovant fins a tres vegades si és cert que la persona viu al domicili acreditat i donant peu a recurs. "Hi ha casos sospitosos, per exemple amb molta gent empadronada en un mateix domicili, sense cèl·lula d'habitabilitat o amb un padró volàtil, i aquí ens salten les alarmes", explica l'alcalde.

Masquef afirma: "Tothom que vulgui viure a Figueres ha de tenir clar que no hi ha barra lliure amb el padró i amb les ajudes socials, som una capital que ha de complir amb els serveis socials de tota la comarca, ja hem complert amb escreix la quota de solidaritat i també hem de poder ajudar la gent de casa nostra que ha cotitzat durant molts anys i ara mateix pateixen la pobresa en solitud i en silenci". Segons l'Ajuntament, per exemple, amb aquest control s'han detectat casos de parelles que simulaven separacions o empadronaments amb persones amb discapacitat per sol·licitar ajuts.

Sobre el fet de dificultar l'alta de padró de casos nous, l'alcalde afegeix: "Anem amb molt de compte amb el col·lectiu dels ocupes perquè la comissió d'un delicte no pot anar aparellada amb la concessió d'una sèrie de drets". Aquest argumentari, per exemple, l'ha repetit reiterades vegades Xavier García Albiol, alcalde de Badalona, amb qui Masquef sí que reconeix certa proximitat en aquest aspecte. En canvi, amb Orriols, que recentment va fer una piulada anunciant que alcaldes d'altres poblacions l'havien trucat per saber com s'ho feia per controlar el padró, l'alcalde figuerenc nega cap contacte i es remet a l'hemeroteca per posar-se la medalla de ser pioner en el tema.

Les ONG denuncien un criteri esbiaixat

Les explicacions de Masquef no convencen les ONG, que mantenen un to dur contra el discurs i les polítiques del govern figuerenc. "Ens preocupa com l'Ajuntament intenta associar padró i frau, com si tots aquests 800 casos fossin problemàtics i fraudulents. La majoria són casos ordinaris, per exemple, de persones que tornen al seu país, no es donen de baixa i no tenen voluntat d'enganyar a ningú", defensa Joan Roura, portaveu de les entitats gironines.

Segons ell, s'està enfocant malament el problema perquè parlen de frau de les persones racialitzades, però "no persegueixen les famílies blanques que tenen una treballadora domèstica no donada d'alta del padró o que envien els fills a estudiar a Barcelona". Finalment, Roura assenyala que el mètode del consistori, en comptes de combatre el frau, l'incentiva: "Com que no empadronen persones que viuen en caravanes, al carrer, en habitacions rellogades o sense domicili fix, aquestes demanen el favor a amics o màfies i provoquen el frau", conclou.