L’escola d'un petit poble alt-empordanès que l'Ajuntament vol tancar cinc anys després d'inaugurar-la

GironaEl futur de l'escola rural de Palau de Santa Eulàlia, un petit poble de l’Alt Empordà de poc més de 120 habitants, a la llera del riu Fluvià, ha generat un terrabastall. Amb prou feines cinc anys després d’inaugurar el seu projecte educatiu, l’Ajuntament ha optat per clausurar-lo, una decisió poc freqüent. De fet, al departament d'Educació no li consta un tancament tan precoç. Actualment l’escola té divuit alumnes, repartits en tres petits grups de llar d'infants, educació infantil i cicle mitjà, que provenen del municipi i també de pobles veïns molt petits i sense escola, com Siurana. L’espai i la competència del manteniment, al tractar-se d’una escola rural, és de l'Ajuntament, així que el departament no té ni veu ni vot en la petició de clausura tramesa pel consistori local. L’Ajuntament, que ha canviat de color polític respecte de l’antic govern municipal que va inaugurar el centre, defensa que la clausura és necessària perquè el consistori no pot fer front a les despeses que ocasiona el centre. Les famílies, en canvi, reivindiquen que es tracta d'un servei clau per evitar el despoblament i per enfortir els lligams dels veïns amb el municipi.

Des de l’AFA de l'escola de Palau de Santa Eulàlia, una de les portaveus, que prefereix mantenir l'anonimat perquè treballa al poble, defensa: “L'escola és un projecte educatiu fantàstic, posat com a exemple pel mateix departament com a model rural que funciona molt bé”. Les famílies afectades destaquen el vincle i l’atenció individualitzada que permet un centre tan petit, “un tipus d’educació que els nostres fills mai tindrien en una aula amb vint alumnes”, i recorden que, si es tanca, les alternatives són altres escoles rurals que ja estan plenes o que no tenen a veure amb la realitat de Palau de Santa Eulàlia. En aquest sentit, Marc Barneda, que ja no porta el seu fill a l'escola perquè cursa secundària, però és regidor a l'oposició, considera que els arguments econòmics “no han estat prou transparents ni ben explicats” i que caldria “donar més temps al projecte per valorar-ne l’impacte social, perquè una escola potser no genera benefici econòmic, però sí vida de poble”.

L'Ajuntament argumenta que no pot assumir les despeses

L’Ajuntament ja s'ha reunit amb les famílies, però es manté en la seva postura. Davant les queixes, reitera que la clausura és imprescindible per revertir el "deteriorament financer heretat". Segons l'equip de govern, amb el nou alcalde Xavier Baldrich al capdavant, el projecte va néixer sense una planificació adequada i condicionat per un sondeig informal durant la pandèmia, fet que va comportar decisions precipitades i costos molt superiors als previstos.

L’alcalde argumenta que l’adequació de l’edifici, el trasllat de les dependències municipals (que abans estaven al bloc on avui hi ha l'escola) i els actes d’inauguració van superar els 190.000€, als quals se sumen despeses anuals de 25.000€. Un manteniment que, asseguren, el municipi no pot assumir. El govern local subratlla també que la manca d’alumnat resident –només tres infants del municipi– i la natalitat pràcticament nul·la fan inviable sostenir una escola pròpia. En aquest sentit, recorda que els infants del poble tenen plaça garantida a l’escola de Garrigàs, amb un projecte pedagògic equivalent. La primera petició formal de tancament de l’escola es va presentar al departament d’Educació el 25 de març de 2024, després de diverses reunions amb els Serveis Territorials, i ara ja és ferma.

"Un poble sense escola és un poble mort"

Amb tot, l’exalcalde Xavi Camps, que va impulsar la reobertura del centre el 2020, defensa que "un poble sense escola és un poble mort" i que els serveis bàsics –entre els quals l’educació– són imprescindibles per garantir futur al món rural. I recorda: "L’obertura va atraure noves famílies i va omplir habitatges buits, fet que va demostrar des del primer dia la capacitat de generar arrelament i vida al poble". L'exalcalde també detalla que "si el nou equip de govern no portés dos anys dient que tancaria l'escola, potser els set nens empadronats al municipi que no s'hi han matriculat ho haurien fet". Finalment, Camps assegura que la viabilitat econòmica estava estudiada, amb un cost anual estimat d’entre 10.000 i 12.000 euros amb l'ajuda de subvencions, i lamenta que el nou govern municipal assenyali les pèrdues de l'anterior mandat i obviï les ajudes que encara no s'havien cobrat abans del tancament de l'exercici.

El departament d’Educació, per la seva banda, confirma que la clausura segueix el curs previst perquè l’Ajuntament ha manifestat la voluntat de no continuar cedint l’espai. Tot i això, segons l’AFA, la Generalitat estaria disposada a cobrir part de les despeses si això permetés garantir la continuïtat del projecte; però, per molt que pugui assumir-ne el manteniment, si l’Ajuntament no està disposat a cedir l’espai, la Generalitat no pot implicar-s'hi. Fonts del departament confirmen a l'ARA que, des del punt de vista de l'escolarització, el "tancament té sentit" perquè no hi ha prou nens al municipi.