Desigualtats

L'habitatge s'emporta més de la meitat dels ingressos del 80% dels llogaters

Un terç dels arrendataris es van mudar de pis per motius econòmics, segons un informe d'Oxfam Intermón

BarcelonaLa despesa de l'habitatge és ja un forat per a la immensa majoria de la població catalana. Més d'un 80% han de dedicar més del 30% dels seus ingressos per fer front al pagament del lloguer i fins a un 36% han de reservar la meitat del sou. Aquest sobreesforç és sensiblement inferior entre els que són propietaris amb hipoteca pendent, amb percentatges que representen el 62% i 20%, respectivament. Són dades de l'informe L'habitatge, ciment de desigualtats, que ha publicat Oxfam Intermón, en què s'incideix en el fet que el pagament d'un sostre per viure s'ha incrementat en un 56% des del 2014 sense que això vagi acompanyat d'una pujada salarial.

L'informe dibuixa una societat en què l'habitatge és el gran factor de la desigualtat social. I més que per barris, el desequilibri el marca si hi ha pel mig un lloguer o no. Només el 15% dels llogaters poden complir amb les recomanacions que fa el Banc d'Espanya de destinar menys d'un terç dels seus ingressos a l'habitatge. En canvi, entre els que fan front a una hipoteca, el percentatge arriba al 80%. Per a l'entitat, el lloguer s'ha convertit en "la gran trampa", explica Raquel Checa, responsable de desigualtat zero d'Oxfam Intermón, ja que l'escalada de preus fa que estalviar sigui gairebé una missió impossible.

Cargando
No hay anuncios

En aquest sentit, Checa indica que entre dues persones amb el mateix salari, la que paga hipoteca pot estalviar, mentre que la que està subjecta a un lloguer "té gairebé una capacitat nul·la i ha de fer moltes més renúncies" que li impedeixen mantenir un bon nivell de benestar. És a dir, un cop es fa l'esforç de cobrir la mensualitat del lloguer, gairebé no queda pressupost per fer activitats de lleure o culturals, i s'ha d'anar amb molt de compte de no excedir-se en el dia a dia per a compres bàsiques. Tampoc es pot estalviar per adquirir un habitatge. Així, el 60% dels més de 4.000 enquestats per a aquest estudi declaren que recorren a aliments d'oferta o amb grans descomptes i més de la meitat van haver de reduir en calçat i vestits per complir amb el lloguer. Ras i curt: el 53% dels llogaters no aconsegueixen estalviar (61% de mitjana a Espanya) i viuen per sobre del que és econòmicament assumible, mentre que el 57% dels propietaris sí que poden estalviar.

L'encariment dels lloguers provoca l'expulsió dels que, un cop arriben les actualitzacions de les quotes, no poden fer front a increments. De l'informe s'extreu que un terç d'aquest grup de població van haver de mudar-se per motius exclusivament econòmics. Són el que Checa qualifica de "desnonaments invisibles", que afecten sobretot els col·lectius de joves i immigrants.

Cargando
No hay anuncios

Més relloguer

D'aquesta manera s'expliquen les dades d'endarreriment de l'edat d'emancipació juvenil, que ara se situa en els 30 anys. L'encariment de preus fa que molts joves hagin de tornar a la casa familiar després d'un temps de viure pel seu compte, mentre que entre els estrangers cada cop estan més avesats a condicions més precàries. Els uns i els altres han de recórrer al lloguer d'habitacions, un model que ofereix menys protecció –més abusos– que els lloguers tradicionals i que els propietaris fan servir per saltar-se les limitacions del topall de lloguer que s'imposa en zones tensionades des de fa dos anys.

Cargando
No hay anuncios

Com es pot revertir aquesta situació i evitar fer més profunda la desigualtat? L'entitat aposta per augmentar la inversió pública en habitatge, sigui per construir noves promocions socials –que només representen l'1,7% del total, molt per sota de la mitjana europea– o posar al mercat els més de tres milions d'habitatges buits que es calcula que hi ha a tot l'Estat. Entre altres mesures, Oxfam Intermón aposta per una reforma fiscal que desincentivi l'especulació i sàpiga conjugar la protecció del llogater amb preus regulats i la garantia al propietari. L'organització adverteix que, si no s'actua, el model actual pot consolidar una societat cada vegada més dividida entre qui té accés a la propietat i qui queda atrapat en la precarietat del lloguer.