El LAPAO ja és l'idioma de la Franja

Barcelona.La polèmica nova llei de llengües de l'Aragó es va aprovar ahir al matí a les Corts sense sorpreses, amb els únics vots a favor (64) dels dos partits de govern, el Partit Popular i el Partit Aragonès (PAR). En contra hi va votar l'oposició en bloc (37 vots): el PSOE de l'Aragó, la Chunta Aragonesista (CHA) i Esquerra Unida (IU), i tots amb el mateix nivell de duresa dialèctica a l'hora d'oposar-s'hi. "La reforma és un insult a la intel·ligència dels aragonesos", va dir la socialista Mayte Pérez, mentre que Nieves Ibeas (CHA) va fer la seva intervenció en castellà, català i aragonès, per demostrar que "es pot estimar l'Aragó" parlant aquestes tres llengües.

La denominada llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies que es va aprovar ahir per majoria, a més de dictaminar que el català que es parla a la Franja a partir d'ara es dirà LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental) -i l'aragonès LAPAPYP (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Pirinenca i Prepirinenca)-, també buida de contingut la tímida llei de llengües que es va aprovar el 2009 i deixa encara més desprotegits el català de la Franja i l'aragonès del Pirineu d'Osca. S'elimina l'organisme assessor, el Consell Superior de Llengües de l'Aragó -que només s'havia arribat a reunir una vegada abans de dissoldre's perquè el PP els ignorava-, així com les dues acadèmies lingüístiques del català i l'aragonès, i la substitueix per l'Acadèmia de la Llengua Aragonesa, encarregada de decidir els topònims dels pobles, entre altres funcions.

A més, també elimina els premis literaris diferenciats d'aragonès i de català que hi havia, i ara els converteix en un concurs únic i sense retribució econòmica. Pel que fa a l'ensenyament, la llei segueix reconeixent el dret d'aprendre-les com a assignatura voluntària, però com que les redueix a "modalitats lingüístiques" i no a llengües com a tals, encara és una incògnita com es traduirà la nova llei a l'ensenyament de català a les escoles de la Franja.

Ambient crispat

L'aprovació d'aquesta nova llei ja va aixecar molta polseguera durant la seva tramitació parlamentària des del mes de setembre, ja que els dos partits de govern, el PP i el PAR, van desestimar les més de 170 esmenes que havien presentat els tres partits de l'oposició, cosa que va fer que abandonessin la comissió de cultura. Ahir, durant el ple de les Corts, es palpava aquest ambient crispat entre els partits. A més, dins la cambra hi eren presents els membres de la Plataforma No Hablamos Catalán, que aplaudien totes les intervencions de les portaveus del PP i el PAR. Per contra, fora de l'edifici de les Corts, un grup de joves de les Joventuts d'Esquerra (JERC) -amb esparadraps a la boca- es van manifestar per reivindicar que cap llei podrà canviar que "el que es parla a la Franja és català".

A Catalunya tots els partits catalans han criticat aquesta nova llei. Fins i tot el portaveu del PP català, Enric Millo, tot i evitar criticar els seus companys de partit, admetia que la llengua de la Franja és el català, igual que va fer Jordi Cañas de Ciutadans. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va alertar de l'obsessió d'un determinat espanyolisme "per evitar que el català es desplegui amb normalitat per tot arreu on és la llengua habitual i històrica, intentant que aquesta llengua desaparegui del mapa". El PSC va anar més enllà de les paraules i va presentar una proposta de resolució al Parlament de Catalunya en què insta el govern aragonès a rebutjar-la: "El PP s'entesta una vegada i una altra a negar l'evidència, i mostra amb les seves accions que té una fixació d'atac sistemàtic contra la llengua catalana, amb totes les seves varietats, que només es pot explicar des del punt de vista ideològic, unes accions que ens retornen a altres moments de la història d'aquest país".