La Loteria del Nen ruixa amb ganes Catalunya: "Tant de bo siguin veïns del barri que ho necessiten"

La Loteria del Nen ha ruixat amb força Catalunya aquest 2026. El primer premi de la rifa de Reis ha estat per al 06.703, un número molt repartit arreu de l'Estat i, sobretot, a Catalunya, on s'han venut dècims premiats a una desena de municipis entre els quals hi ha Barcelona, Mataró, Sabadell, Terrassa, Cornellà de Llobregat, Salou o Rubí. Els afortunats s'embutxacaran 200.000 euros per dècim.

El segon premi del sorteig ha estat per al 45.875, que ha tocat principalment a Madrid, però també a un punt de venda del carrer Sicília de Barcelona. Per aquest segon premi els agraciats s'emportaran 75.000 euros per dècim. Finalment, el tercer premi ha estat per al 32.615, que s'ha venut només a dos llocs: Granada i Burgos. Els que s'emportin el tercer premi guanyaran 25.000 euros per cada dècim jugat. En total, al sorteig d'enguany s'han posat en joc 770 milions d'euros repartits en 36.818 premis.

"Hem vist a la tele que només donaven tres o quatre poblacions i quan ens n'hem assabentat hem vingut corrents perquè no ens ho esperàvem", ha reconegut Amadeu Jové, treballador de l'administració número 1 de Salou, coneguda com l'administració Doña Pilar, que ha venut part del primer premi del sorteig. Tot i la seva alegria, aquest dimarts no ha aparegut cap afortunat a cobrar el premi a la botiga i, de moment, tampoc saben quantes butlletes han venut. "Tenim clar que és de màquina, no sabem les quantitats perquè hi ha gent que compra un dècim i hi ha qui compra fulles senceres", han explicat els treballadors.

On sí que saben quants dècims han venut és a Cornellà. L'administració número 6 d'aquesta ciutat del Baix Llobregat ha venut només una sèrie –10 dècims– del primer premi i tots s'han comprat a la finestreta. "És important haver-lo venut per seguir treballant", ha defensat el responsable de l'administració, Alberto Romero, que també ha recordat que aquest local ja va repartir el tercer premi de la rifa de Nadal l'any 2024 i la Grossa del 2023. A l'administració no s'hi ha arribat cap agraciat, tal com ha passat a Rubí, un dels municipis més petits on ha tocat el primer premi. En aquest cas, però, els responsables de l'administració han optat per no obrir i fins al local només s'hi han apropat curiosos. "Diuen que ha tocat aquí, però no sembla que ningú ho vulgui celebrar", ha comentat una dona que passava per davant l'administració amb el tortell de Reis sota el braç.

En canvi, a Barcelona sí que s'ha organitzat una petita festa amb els veïns al carrer Sicília. A l'administració número 160 de la capital catalana han repartit cinc sèries del segon premi de la rifa de Reis, és a dir, gairebé quatre milions d'euros. "Tant de bo siguin tots veïns del barri que ho necessitin", ha desitjat el propietari de l'establiment, Pablo Martín, que repartia cava entre els assistents. Martín ha explicat que és la primera vegada que venen un premi durant les loteries de Nadal i ha confiat que sigui "el primer de molts".

Sort per a Paiporta

Més enllà de Catalunya, el primer premi de la Loteria del Nen ha esquitxat gairebé totes les comunitats autònomes de l'Estat. De fet, l'únic que no s'ha emportat un pessic d'aquest primer premi ha estat Cantàbria. El 06.703 s'ha venut en 146 administracions diferents, fet que l'ha convertit en una de les grosses del Nen més repartides de la història. Entre els indrets que han tingut sort hi ha Paiporta, un dels municipis afectats per la dana al País Valencià, que ha venut el primer premi i que l'any passat, mesos després de la catàstrofe, també va vendre dècims del tercer d'aquest sorteig.

Del sorteig d'enguany també destaca el cas de Benasc. En aquest municipi aragonès s'han repartit quatre dècims del primer premi, gràcies als quals s'ha trencat el malefici d'Osca, província on mai havia caigut el primer premi de la rifa de Reis.

Els catalans s'han gastat 92 milions

En aquesta edició de la Loteria del Nen, els catalans s'han gastat fins a 92,7 milions d'euros. La xifra suposa un 0,69% menys d'inversió en el sorteig que l'any passat. Amb tot, la despesa per habitant d'aquesta rifa de Reis ha estat d'11,41 euros per cada català. Per demarcacions, Barcelona s'ha gastat 65,704 milions d'euros, un 0,41% menys que l'any passat, i Lleida 9,6 milions, amb una despesa per habitant de 20,9 euros, inflada per les vendes a la Bruixa d'Or de Sort. Pel que fa als gironins, hi han invertit 8,5 milions, i a Tarragona s'hi han deixat 8,7 milions.

Pel que fa a la resta de l'Estat, la comunitat autònoma que més diners per habitant ha gastat a la rifa ha estat Castella i Lleó amb 30,29 euros, seguida d'Astúries amb 30,27 euros. A tot Espanya s'han gastat 864,682 milions d'euros.