"M'estic plantejant tornar a Palestina": la denúncia d'un grup de sol·licitants d'asil a Catalunya

Malgrat de Mar / BarcelonaTot anava bé. El menjar. El tracte. L'atenció. Els serveis. Fins que els turistes van marxar a principis de tardor. "D'un dia per l'altre vam passar de ser bones famílies a males famílies", explica una dona siriana que forma part d'un nombrós grup de sol·licitants d'asil que resideixen a Malgrat de Mar i que denuncien la sensació "d'abandonament" que tenen des de l'octubre. Afirmen que han trobat paneroles entre el menjar, que els han donat aliments florits i caducats, que hi havia puces a les habitacions, que la calefacció no ha funcionat durant mesos en una de les plantes de l'hotel on estan instal·lats, que l'aigua calenta dona problemes constants o que se'ls nega diners per comprar roba o bitllets de transport que els pertocarien.

L'entitat que gestiona el servei, Moviment per la Pau (MPDL), ho nega de manera taxativa: si hi ha hagut algun incident ha estat de manera puntual i s'ha resolt immediatament. Per exemple, el problema amb la calefacció va solucionar-se en dos dies, asseguren. I el ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions va fer una inspecció al novembre i va constatar que els serveis es trobaven "en correcte estat i funcionament".

Un hotel semidesert

Els pisos superiors de l'hotel Cartago Nova estan tancats i barrats. És hivern i Malgrat de Mar no és un destí apetible per als turistes que a l'estiu arriben a riuades fins a la costa catalana. Als tres primers pisos, en canvi, hi ha roba i tovalloles esteses als balcons. A l'entrada de l'edifici, enmig del passeig marítim, un grup de dones subsaharianes conversa animosament, mentre les criatures juguen amb un patinet. Una d'elles es fon en una sentida abraçada amb una noia de l'est d'Europa. Uns metres més enllà, tres joves escolten música, aliens al vaivé pausat dels vianants que desafien un dia rúfol qualsevol d'hivern.

El servei de Malgrat té capacitat per a 157 persones, i des de la seva obertura ara fa just tres anys, hi han passat prop de 600 persones. De tots els racons del món. Gent de totes les cultures que conviu sota un mateix sostre i que busca a Catalunya un refugi segur. Un futur. Marxen de la guerra. Fugen de l'odi. Escapen de la persecució que patien al seu país.

La queixa que han fet una vintena llarga d'usuaris l'han liderada dues noies russes que van marxar del seu país perquè se sentien amenaçades per la seva condició sexual. Són creadores de contingut LGTBI+ i van ser perseguides pel règim de Vladímir Putin. Això les va portar a Catalunya, on ja han residit en tres llocs diferents: primer a Reus, després a Vilanova i la Geltrú i, des de principis de tardor, a Malgrat de Mar. Però la denúncia la subscriuen també famílies i ciutadans de molts altres països. L'ARA ha parlat amb ucraïnesos, famílies sirianes i palestines. "Un dia ens van dir que l'hotel tancava i va començar a degradar-se tot", expliquen. De sobte, lamenten, la seva realitat va canviar de manera radical.

"És un tema de dignitat", resumeix un ciutadà palestí, que assegura que quan s'apropa pel passeig marítim a l'hotel té la sensació d'entrar "en una presó". Aquest home va estar ingressat onze dies a l'hospital i quan va tornar al centre ningú li va preguntar "com estava" ni van pagar-li els diners del taxi que el va dur al centre hospitalari d'urgència. Un company seu, un jove enginyer, lamenta les condicions en què viu i la falta de formació que rep. Sent que està perdent el temps, tancat a l'hotel sense poder optar a una vida digna. "M'estic plantejant tornar a Palestina", conclou resignat. De fet, les bombes i les privacions a Gaza no van frenar un compatriota seu, que va marxar uns mesos abans. La sensació que comparteixen és que el programa de 18 mesos que haurien de tenir cadascun per resoldre la seva situació no es compleix i anirà passant el temps fins que els "expulsaran" i es "quedaran al carrer".

Una de les famílies sirianes sosté que van advertir una de les seves filles que no es podia quedar "embarassada" mentre estigués inclosa en el programa. "Per què vam passar a ser males famílies? Per fer-nos fora? Ens han dit que ens en tornem a Síria", denuncia una mare, que lamenta que durant l'estiu els seus fills no podien utilitzar la piscina. Estava reservada per als turistes. MPDL, que gestiona quatre centres i 514 persones actualment, admet que l'ús de la piscina no està inclòs, i que fora de temporada no poden assumir la contractació de personal dedicat exclusivament al salvament i supervisió de la piscina. Ja tenen 26 treballadors dedicats als 157 sol·licitants d'asil o apàtrides que conviuen a Malgrat de Mar. Entre ells, dos professors, acreditats amb la consegüent titulació, per impartir classes d'idioma. Aquesta és una altra de les queixes dels usuaris, que perceben que els cursos són molt limitats i pràcticament no avancen en el coneixement de la llengua.

Les professores paguen els bitllets

Les dues noies russes ja es van trobar amb la problemàtica de les classes quan vivien a Reus. Des de l'entitat, asseguren elles, no els facilitaven els bitllets per anar a estudiar a Barcelona, on passaven quatre hores diàries a la Facultat de Drets Humans de la Universitat de Barcelona. Quatre hores de classe i quatre hores diàries de trajecte. "No els van donar targeta de tren ni diners per comprar-la, i atès que volien aprendre i tenien interès, una companya i jo els vam pagar el bitllet perquè si no, haurien hagut de deixar el curs i hauria estat una llàstima. Eren dues noies amb ganes d'estudiar i de treballar i, en lloc d'ajudar-les, tot han estat traves", lamenta una de les professores.

Quan van arribar a Malgrat de Mar tot va anar a pitjor, tot i que no tenen cap queixa del personal de l'hotel, sinó sobretot de la persona que portava la direcció de MPDL. Amb ella van tenir un enfrontament que va acabar fins i tot als jutjats. Les dues noies, que van acudir a l’entitat Espectre perquè les assessorés i ajudés en la gestió del conflicte, denuncien que van ser retingudes a l’interior de la seva habitació, com si fossin "presoneres", i posteriorment hi va haver demandes creuades amb la responsable de l'entitat, que les va denunciar a elles per amenaces i assetjament. Tanmateix, finalment, el jutjat d’instrucció número 6 d’Arenys de Mar ho va arxivar perquè no hi va veure indicis de delicte.

Aquest incident va fer que tot anés a més. Els van obrir un expedient disciplinari i van intentar canviar-les de recurs per ser traslladades a Calella de Mar, sense mostrar-los cap document oficial del ministeri que avalés la decisió. Les dues joves sostenen que es va generar un ambient "de por" cada vegada més feixuc. Després d'aquest episodi de "violència institucional", i havent parlat amb altres usuaris d'altres nacionalitats, van enviar una reclamació al ministeri d'Inclusió amb totes les queixes i, tres mesos després, encara no tenen resposta. Per la seva part, ni l'entitat ni tampoc el ministeri han donat resposta a l'ARA sobre aquest procediment per una qüestió de protecció de dades i confidencialitat.