La manifestació pels refugiats, minut a minut
La campanya Casa Nostra Casa Vostra, que aplega més de 800 entitats catalanes, vol que la manifestació sigui la mobilització europea més massiva a favor dels refugiats
En els parlaments finals també hi han intervingut dues refugiades. Dara Ljubojevic, refugiada del 1992 de la guerra de Bòsnia, ha afirmat que "si jo estic aquí és gràcies a vosaltres" i ha fet una crida a "la marea humana tan generosa i forta" que s'ha manifestat a Barcelona perquè lluitin per tenir "les mateixes oportunitats que nosaltres".
Al seu torn, la Meera M. Zaroor, siriana que fa dos anys que està a Catalunya, ha dit que els sirians només "volen viure com feu vosaltres". "Els refugiats són persones, no objectes", ha assegurat, i ha explicat que la població de Síria ha de lluitar contra "dos cares de la mateixa moneda", que és el terrorisme del "dictador" Bashad al Assad i del Daeix (acronim d'Estat Islàmic). "Som víctimes de la guerra. Mentre vosaltres escolteu la meva veu, a Síria estan escoltant com cauen les bombes", ha afirmat i ha acabat sentenciant: "Ens aixecarem i lluitarem pels nostres drets". El parlament de la Meera ha acabat amb un llarg aplaudiment.
Lara Costafreda, coordinadora de Casa Nostra Casa Vostra, ha explicat que la manifestació neix després de "la indignació, la ràbia i la impotència" que van sentir un grup de voluntaris quan van anar a donar un cop de mà als camps de refugiats de Grècia. "S'han acabat les excuses, hem d'acollir i volem acollir ara", ha dit, després d'agrair als manifestants que s'han mobilitzat i a les entitats que han organitzat la manifestació, que ha definit com un "crit d'esperança". "No pararem fins que estiguin aquí, no deixarem de dir ni un sol dia que volem acollir", ha afirmat.
"Hem fet la manifestació més gran d'Europa per les persones refugiades". Així ha començat el seu parlament Ruben Wagensberg, un dels coordinadors de Casa Nostra Casa Vostra, en acabar la manifestació que ha omplert els carrers de Barcelona. Amb un discurs molt contundent, la plataforma organitzadora de la manifestació ha afirmat que "un cop més la ciutadania ha anat per davant de les administracions" i, per això, han instat els ajuntaments, la Generalitat i les entitats a fer un gran "pacte social" i un "front comú" en favor de les persones migrants amb un triple objectiu: combatre "l'ombra del racisme i la xenofòbia", millorar les condicions dels immigrants que ja viuen a Catalunya i "desbloquejar la situació" de molts refugiats que volen arribar al país.
L'organització xifra en 300.000 els assistents a la marxa
"Objectiu aconseguit", ha dit Ruben Wagensberg, un dels organitzadors de la plataforma Casa Meva, casa vostra. L'organització xifra en més de 300.000 els assistents a la marxa.
"Hem sortit al carrer, on es lluita per canviar el que és insuportable", diu la periodista Mònica Terribas en els parlaments.
160.000 persones, segons la Guàrdia Urbana
160.000 persones han assistit a la manifestació, segons la Guàrdia Urbana. La gran afluència de gent ha fet que la capçalera s'hagi desbordat, i a l'hora de començar la manifestació la gent ja s'estenia pels carrers del voltant de la plaça Urquinaona, on començava la concentració, com a Ronda de Sant Pere, el carrer Jonqueres o Pau Claris. La marxa ha anat des de Via Laietana fins al Port Vell, ha enfilat el carrer del Doctor Aiguader, fins al Parc de la Barceloneta. La capçalera ha arribat a davant del mar Mediterrani, on l'any passat van morir 5.000 persones.
La capçalera de la manifestació ja ha arribat al final. Ara comença una actuació musical.
La Fura dels Baus escenifica l'arribada de refugiats
La Fura dels Baus està fent una simulació a la platja de l'enfonsament d'una barca amb persones refugiades i la intervenció del vaixell de Proactiva Open Arms.
Colau espera que Barcelona es converteixi en "la capital de l'esperança"
Els partits polítics també han participat a la manifestació convocada per la campanya "Casa Nostra, Casa Vostra", sota el lema "Prou excuses. Acollim ja". L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha afirmat que espera que Barcelona, amb la manifestació a favor d'acollir refugiats, "es converteixi en la capital de l'esperança, de la defensa dels drets humans i de la pau". Colau ha fet aquestes declaracions en l'inici de la manifestació. En declaracions als periodistes, l'alcaldessa, que s'ha manifestat "emocionada" per la massiva resposta dels ciutadans a la protesta. Colau ha considerat que la manifestació suposa un missatge per als estats d'Europa, als quals se'ls reclama establir "vies segures" per als emigrants.
En aquesta notícia podeu veure totes les reaccions polítiques.
C's reclama al govern espanyol que compleixi els seus compromisos amb els refugiats
La diputada de Ciutadans Sònia Sierra ha exigit al govern espanyol que ha de complir amb els seus compromisos d'acollir els refugiats que fugen de la guerra. Sierra ha recordat que el compromís del govern espanyol, assumit davant de les autoritats europees, preveia l'acollida de 17.000 refugiats i en aquests moments només han arribat a l'estat espanyol a l'entorn d'un miler. La diputada ha qualificat la situació del refugiats de ''tragèdia'' i ha reclamat que els països europeus ajudin al govern italià i grec, perquè per si sols no tenen ''capacitat'' d'assumir l'onada de refugiats que els arriben a les seves fronteres. Sierra també ha denunciat que aquesta crisi del refugiats ha fet que el mar Mediterrani hagi deixat de ser un punt de trobada per convertir-se en una mar de mort per als refugiats.
"No perdem l’esperança de tornar a una Síria lliure"
Hussam Al-Hamad. Activista sirià, 25 anys. Viu a Barcelona des de l'octubre.
Tenia 22 anys quan les protestes populars contra el règim de Baixar al-Assad van esclatar a Síria, i no va dubtar a implicar-s’hi organitzant manifestacions i documentant amb vídeos i articles la mobilització i la repressió. “Ens trobàvem cada dia en una casa diferent i decidíem el lloc de la convocatòria una hora abans: les forces de seguretat arribaven de seguida i començaven a disparar; nosaltres ens amagàvem de pressa, era com el joc del gat i la rata”, recorda. Va ser detingut tres vegades i sotmès a tortura, fins que els seus pares el van poder alliberar subornant els funcionaris. També va formar part del comitè local que va encarregar-se d’organitzar la vida a la seva ciutat, Raqqa, quan van aconseguir alliberar-se de les forces del règim, el març del 2013: “Van ser els millors mesos de la meva vida. Vam reunir un consell electe amb 600 professionals de tots els àmbits, i, malgrat que el règim ens continuava bombardejant, vam aconseguir mantenir les infraestructures d’aigua i electricitat, les escoles, els hospitals... Fèiem funcionar una ciutat de 400.000 persones”.
El jove va documentar-ho tot amb la seva càmera, fins que set mesos més tard combatents del Daeix [acrònim àrab d’Estat Islàmic] van ocupar la ciutat. “Van començar a detenir activistes. Els jihadistes eren saudites, iraquians, turcs, europeus... hi havia molt pocs sirians. Vam sortir a manifestar-nos i em van detenir per fer fotos”, recorda. El jove no va tenir més remei que fugir per salvar la pell. Primer va arribar a Turquia i després a Grècia. Ara s’està en una pensió de la Barceloneta on s’han habilitat algunes places per a refugiats. Es dedica a les classes de castellà que li han ofert i ha recuperat la seva passió, el bàdminton. “La gent és molt bona amb nosaltres: porten menjar i roba al centre, però el govern ens dona molt poca ajuda. Només 50 euros al mes, i 19 per al nen (el jove ajuda una jove mare soltera iraquiana). Volem treballar, també per poder ajudar les nostres famílies”. I és que, com la majoria de refugiats, Al-Hamad arrossega una motxilla que pesa molt: no pot deixar de pensar en la seva família, sota el jou dels fanàtics, i també sota les bombes de la coalició internacional “que per cada jihadista que maten seguen la vida de desenes de civils”. Només hi ha pogut parlar una vegada des que és a Barcelona. “No sé quant trigarem però un dia, tard o d’hora, s’acabarà la dictadura: no perdem l’esperança de tornar a una Síria lliure”.
Els tres lemes de la marxa
La pancarta de capçalera, amb el lema "Prou excuses. Acollim ara!", aplega refugiats i migrants de diferents orígens i voluntaris que han participat en la campanya. A continuació se situen diversos blocs amb les entitats que treballen en temes d'immigració i refugi amb una segona capçalera on es llegeix "No més morts. Obrim fronteres!". Després avancen la resta d'organitzacions de la societat civil amb lema "Catalunya, terra d'acollida".
Fa uns minuts, l'alcaldessa Ada Colau encara era a plaça Urquinaona per la gentada.
L'acollida de refugiats a Europa, en un mapa interactiu
Espanya es va comprometre a rebre 10.772 refugiats i només n'han arribat 1.034. Això suposen 2,2 refugiats per cada 100.000 habitants, una de les pitjors xifres del continent en relació amb la població.
Països molt petits, com Liechtenstein, Luxemburg o Malta ocupen els primers llocs en acollida de refugiats en relació amb la població, però no són els únics que superen de llarg l'estat espanyol. Noruega i Finlàndia, amb cinc milions d'habitants, superen els 20 refugiats per cada 100.000 habitants. Els Països Baixos i Portugal, amb 16 i 10 milions d'habitants, han acollit 13,9 i 9,4 refugiats per cada 100.000 habitants.
Els països més poblats, França i Alemanya, dupliquen les xifres d'Espanya, amb 5,7 i 4,4 refugiats per cada 100.000 habitants, i el Regne Unit també la supera, amb 3,4 refugiats per cada 100.000 habitants. De fet, l'estat espanyol només queda per davant de la República Txeca, Croàcia, Bulgària i Eslovàquia. En xifres absolutes, això sí, Espanya se situa a la vuitena posició.
Europa incompleix el seu compromís d’acollir refugiats
Una de les principals queixes que se senten a la manifestació és que les institucions europees no fan tot el que poden per acollir les persones refugiades. El setembre del 2015 els estats de la Unió Europea es van comprometre a acollir 160.000 refugiats en un termini de dos anys. Més d’un any després, els estats membres s’han repartit el 3,5% dels refugiats: només s’han reubicat prop de 6.000 persones.
A l’Estat, les xifres són igual de minses. Dels 17.337 refugiats que Espanya es va comprometre a acollir, només n’ha rebut 1.034 -un escàs 6%- segons els informes de la Comissió Europea. L’acord entre els diferents estats situava Espanya com el tercer país que havia de rebre més refugiats, per darrere d’Alemanya i França. Per fer el repartiment es va tenir en compte la població del país receptor, el PIB, les sol·licituds d’asil ja cursades i la taxa d’atur.
Pancartes casolanes
Molta gent porta pancartes casolanes, amb lemes com "Cap persona es il·legal", "prou morts al mar Mediterrani" o "la república del dret d'asil".
La multitud crida: "Volem acollir"
Ja fa una hora que ha arrencat la marxa. Hi ha gent de totes les edats. Famílies senceres que criden: "Volem acollir". La Via Laietana és plena de pancartes blaves i també es veuen estelades. A plaça Urquinaona encara hi ha molta gent. La capçalera ja és al final de la Via Laietana, a punt d'arribar al passeig Marítim, però al tram de dalt encara hi ha molta gent.
Alba, 26 anys: "Manifestar-nos es l'únic que ens deixen fer"
Alba, 26 anys, veïna de Bellver de Cerdanya. "Manifestar-nos es l'únic que ens deixen fer. Si ens manifestem per la independència, com no ens hem de manifestar per una cosa tant humana com perquè cap persona sigui il·legal".
Els manifestants volen "obrir els ulls a les institucions"
Judit, 36 anys, veïna de Bagà: "Sóc desconfiada i no crec que reaccionin, però m'agrada veure que ens mobilitzem. Crec que aquesta manifestació hauria de servir per fer obrir els ulls a les institucions".