El mareig: per què es produeix i com evitar-lo (o mitigar-ne els símptomes)

Barcelona"Si no fos pel mareig, absolutament tothom seria mariner". Charles Darwin relatava, en una carta al seu pare, el mal tràngol que havia de superar durant els seus viatges en vaixell. Com ell, milions de persones es maregen quan viatgen (o quan pugen en una atracció de fira, o veuen determinades pel·lícules). Els vaixells i, en menor mesura, els cotxes i els avions són els principals enemics d'aquestes persones, que experimenten una sèrie de símptomes que van des de sensacions desagradables fins a un malestar intens i incapacitant.

Els que tenen la sort de no marejar-se acostumen a considerar que els que sí que ho fan són febles, que no aguanten res, i que el seu mal és més aviat una suggestió psicològica. Aquest prejudici que associa el mareig als febles d'esperit, continua viu. Els últims anys, però, una sèrie d'estudis científics han demostrat que el prejudici és fals i que el mareig és una condició física real, provocada per factors objectius que escapen al control de les persones que el pateixen.

Què és el mareig?

El mareig és una sensació desagradable i, sovint, difícil de descriure. Quan ens maregem el ritme cardíac s'altera, suem, perdem el sentit de l'equilibri, badallem molt per agafar més aire… En situacions extremes, o si allò que genera el mareig dura molta estona, acabem experimentant nàusees i, fins i tot, vòmits.

Per què es produeix?

Caminar és una cosa que fem sense pensar, però és un petit prodigi de la natura. Per poder caminar sense caure cal que el sentit de l'equilibri funcioni correctament, rebent informació de dos sensors diferents: la vista, i l'orella interna. L'ull veu com ens movem, cap a on anem; l'orella ho percep i ajuda a corregir la postura per mantenir-nos drets i no caure. El problema quan viatgem és que aquestes dues informacions són contradictòries. Si anem en un avió, per exemple, l'ull confirma que estem quiets, asseguts… però l'orella envia al cervell una informació ben diferent, afirmant que ens movem. També pot passar el contrari. Imaginem que estem en un cine veient una pel·lícula d'acció amb la càmera situada en un avió: la vista diu que ens movem, però l'orella percep que som asseguts i quiets. Sempre que això passa, sempre que la informació de la vista i l'orella interna es contradiuen, es produeix el mareig.

Una teoria nova, proposada per Tom Stoffregen, catedràtic de cinesiologia a la Universitat de Minnesota, apunta a una explicació lleugerament diferent. Stoffregen explica que el cos humà sempre es mou, tot i que de forma imperceptible. Sempre estem corregint la postura. Això es fa a ioga, tancant els ulls quan estem drets i inclinant el cos lleugerament cap endavant, els dos costats, i cap enrere. El mateix fem sense ser-ne conscients. Segons la nova teoria, quan viatgem el lligam entre la postura que adoptem i els petits moviments que fem sense adonar-nos per mantenir l'equilibri es veu alterat. I és aquesta alteració la que provoca la sensació de mareig. Tant en una teoria com en l'altra, en definitiva, el mareig es genera per un contrast entre percepcions contradictòries, per un contrast entre les expectatives i la realitat. No és una sensació psicològica sinó un fet real.

Per què no tothom es mareja?

Pels estudis realitzats fins ara se sabia que els nens, les dones i les persones que tenen migranya tenen més tendència a marejar-se. Un altre col·lectiu amb més predisposició és el de les persones que tenen trastorns del son. En estudis fets en laboratoris les dones es maregen molt menys que els homes, però els motius no estan clars i podrien respondre a la diferència entre els ja mencionats moviments imperceptibles que realitzem per mantenir l'equilibri: menors però més ràpids en el cas dels homes, més amplis però lents en el de les dones. Pel que fa a la diferència entre nens i adults, podria respondre a la pèrdua de sensibilitat de l'orella interna, més acusada a partir dels 50.

Però la investigació sobre el mareig presentava, fins ara, un punt feble. Hi havia un cert consens a l'hora de saber per què es produeix el mareig, però molta confusió sobre els motius que fan que algunes persones es maregin i d'altres no. Tothom que va en un avió llegint el diari es veu subjecte a les mateixes informacions contradictòries de la vista i de l'orella interna. Però la majoria dels passatgers no es maregen. Aquest fet s'atribuïa, fins ara, a una més gran sensibilitat en l'orella per part de les persones que es maregen. Però els últims estudis apunten a un factor inesperat: la predisposició genètica.

Alguns treballs amb germans bessons han demostrat que o bé no es mareja cap dels dos, o bé es maregen tots dos. Altres estudis han provat que les persones que més sovint es maregen tenen cinc vegades més possibilitats de tenir fills que també es maregin. Els experts consideren que no tothom s'adapta amb la mateixa velocitat a qualsevol tipus de moviment. Aquesta major o menor predisposició a adaptar-s'hi tindria un origen genètic.

Abans de viatjar

Òbviament, més enllà de saber què produeix el mareig, l'important és com evitar-lo o, si més no, com fer que els seus efectes siguin el més lleugers possible. En el camp dels fàrmacs es poden prendre antihistamínics (només els que produeixen efectes sedants) o antidopamínics, sempre abans de començar el viatge. En el camp de les teràpies naturals es pot fer servir gingebre (en infusió o tabletes), tot i que els estudis sobre la seva utilització no arriben a cap conclusió, i molts científics el consideren un simple placebo, igual que algunes polseres que apliquen pressió o estímuls elèctrics.

Durant el viatge

Finalment, i més enllà de tractaments farmacològics o naturals, potser el més important és la prevenció seguint, en la mesura del possible, unes normes simples. Abans de viatjar cal estar el màxim de relaxat possible i evitar els àpats copiosos. Tampoc no és bo no prendre res, ja que els àcids gàstrics poden incrementar la sensació de nàusees. Durant el viatge, el millor és beure i menjar en petites quantitats, aliments simples i begudes no alcohòliques. Menjar galetes és una bona solució, perquè el bicarbonat de sodi absorbeix l'excés de líquid de l'estómac. El motiu pel qual l'alimentació és molt important quan viatgem és perquè l'estómac és un òrgan molt sensible als moviments.

El més important durant el viatge és aconseguir que la informació de vista i orella coincideixin; això vol dir que, quan es viatja amb vaixell, autocar o avió, és bo mirar per la finestra, per tal que l'ull vegi el moviment. Si viatgem en cotxe, el millor és seure davant. En un avió, els millors seients són els que estan situats entre les ales i, en un vaixell, el més a prop possible del nivell de l'aigua. En qualsevol cas, cal evitar llegir i seure en seients d'esquenes al moviment. La millor postura és lleugerament reclinat, amb el cap ben recolzat. Dormir pot ser útil, ja que quan dormim no rebem tanta informació de l'orella interna.

Finalment, cal parar atenció a la temperatura i la ventilació, i podem fer servir les finestres quan sigui possible o, si no, l'aire condicionat. També és crucial la respiració: respirar de manera pausada i profunda ajuda a evitar el mareig i, si es produeix, ens ajuda a controlar-lo millor.