9 de cada 10 matrimonis a Catalunya ja no passen per l'església
Els creients practicants a l'Estat arriben al mínim històric, segons l'informe Ferrer i Guàrdia 2018
BarcelonaNou de cada deu matrimonis que es van celebrar l'any passat a Catalunya van ser civils. Catalunya és la comunitat autònoma on menys parelles van contraure matrimoni a través d'algun ritu religiós, seguida del País Basc amb un 87% i les Balears amb un 86,8%. És el que es desprèn de les dades de l'últim informe 'Laïcitat en xifres, 2018', que ha presentat aquest dimarts al matí la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia. En el conjunt d'Espanya, en canvi, la xifra d'enllaços civils baixa fins al 80%.
Segons l'estudi, que fa una radiografia de la laïcitat i la religiositat a Catalunya i Espanya, el nombre de persones que es declaren no religioses (és a dir, atees, agnòstiques o simplement no creients) també ha augmentat en el conjunt de l'Estat i actualment se situa en el 27%, el màxim històric. Al mateix temps –però a l'altra banda de la balança–, aquest 2018 el nombre de creients practicants declarats també ha caigut al seu mínim, amb un 26,6%.
De fet, el nombre de persones que van decidir marcar "únicament" la casella de l'Església catòlica en la declaració de la renda també es va reduir al 14,2% ja el 2015, les últimes dades disponibles en aquest àmbit a l'informe.
Més del 60% dels alumnes catalans ja no estudien religió
Els joves es mantenen com el grup d'edat menys religiós: pràcticament la meitat de les persones d'entre 18 i 24 anys, el 49%, es declaren no creients i superen el percentatge dels que sí que es consideren religiosos. Amb l'edat, la religiositat augmenta i arriba al seu màxim entre les persones de més de 65 anys a Espanya, on el 88% d'aquesta franja es consideren creients.
Les conclusions d'aquest informe també destaquen que a Catalunya sis de cada deu alumnes de primària i secundària ja no estudien religió a l'escola. La xifra supera d'un 30% la mitjana espanyola, que deixa en un 33% el nombre d'alumnes que fan "activitats alternatives". Es tracta, a més, d'una tendència a l'alça, perquè el curs 1999-2000 la mitjana espanyola era del 16%.
Mentre que Catalunya encapçala aquest rànquing, a l'altre extrem hi ha Ceuta, on només el 9% de l'alumnat fa activitats alternatives a la religió; i Extremadura, on la xifra arriba al 26%.