Els hospitals recuperen l'electricitat després d'hores a les fosques

BarcelonaEls serveis essencials no s'han salvat de l'apagada elèctrica generalitzada, i tampoc els hospitals i els centres d'atenció primària (CAP). Després de set hores sense subministrament, la majoria d'hospitals de Catalunya, sobretot els més grans, ja tenien energia elèctrica: eren prioritaris. Durant la tarda, el Vall d'Hebron, el Clínic, el Sant Pau, l'Hospital del Mar, i el Germans Trias de Badalona han recuperat l'electricitat i han pogut funcionar amb normalitat.

La majoria dels centres sanitaris tenen capacitat per resistir com a mínim 24 hores sense llum gràcies als generadors que ha coordinat el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) per a tota la xarxa sanitària catalana, segons informava Protecció Civil des dels primers moments. De fet, davant la incertesa de quan es podria recuperar la normalitat, s'ha tingut en compte el nivell d'autonomia de cada centre per prioritzar-ne l'alimentació. Amb tot, s'han anul·lat algunes operacions i proves diagnòstiques no urgents per poder assegurar l'atenció dels pacients més prioritaris.

Aquest és el cas de l'hospital més gran de Catalunya, el Vall d'Hebron. El centre s'ha mantingut en funcionament mitjançant bateries pròpies, ja que s'havia previst que comptava amb una autonomia elèctrica de quaranta hores. S'hi ha prioritzat el funcionament de les UCI i els quiròfans. “Si tenen febre o mocs, tornin a casa. Hi ha llum a la sala d’espera, però és pels generadors”, anunciava aquest matí una infermera de triatge a la sala d'espera d'urgències.

Les instal·lacions no prioritàries d'aquest hospital –sales d'espera, vestíbuls i passadissos, així com les consultes externes– han quedat a les fosques. Tampoc no hi funcionava cap ordinador, únicament els dels serveis de triatge. Amb tot, molts pacients esperaven als passadissos, on sí que funcionaven les màquines de venda de menjar. També estava obert el bar, per bé que no podia servir cafès. Durant les primeres hores de l'apagada, el personal de l'hospital ha buidat les zones comunes perquè al recinte només hi quedessin professionals i pacients ingressats.

Generadors al Clínic

A l'Hospital Clínic de Barcelona l'olor de carburant ha arribat a ser intensa i el soroll dels generadors, que feia molt que no s'engegaven, se sentia a tot arreu. "Fa més de tres dècades que treballo aquí i no recordo que hi hagués hagut cap apagada d'aquestes dimensions", deia una treballadora. Al migdia tot l’equipament hospitalari funcionava amb normalitat, però es temia que a partir de la tarda s'haurien de reorganitzar serveis i visites.

Es palpava la tensió entre els treballadors: “No sabem què hem de fer, però per sort tot continua funcionant”, explicava una treballadora del laboratori. “La llum tan sols ha marxat del tot pocs minuts”, assegurava. La normalitat elèctrica de l’Hospital Clínic ha permès el funcionament del caixer automàtic que hi ha al mateix carrer, la qual cosa ha provocat llargues cues de pacients, professionals i vianants que volien retirar diners davant la impossibilitat de pagar amb targeta.

Centres sense sistema alternatiu

No tots els centres disposen d'un sistema d'alimentació alternatiu. El CAP de Drassanes (EAP Raval Sud) és un dels que no en tenen. Aquest migdia el personal sanitari esperava a la porta per informar els pacients que totes les visites programades s'havien hagut de suspendre per l'apagada. Només s'hi feia atenció sanitària d'urgència. "Em recorda la pandèmia, quan estàvem a la porta", deia Maria Rodríguez, auxiliar administrativa.

Olga Velasco, fisioterapeuta, explicava que havia vingut en moto des de Badalona: "He intentat posar benzina, però no funcionava el sortidor i he vingut amb la que tenia. No sé si en tindré prou per tornar. No volia deixar sols els pacients". Finalment un pacient li ha deixat un petit bidó que portava a la moto perquè pogués tornar a casa.

"He passat por per si se m'acabava l'oxigen"

Un dels reptes de l'apagada ha estat ajudar els pacients que hi ha fora dels CAP, com les persones que necessiten respiració assistida. Durant el dia, el SEM ha atès els pacients amb oxigen domiciliari per garantir-los el subministrament.

La Lina i el Frank, infermers del CAP Doctor Lluís Sayé, han anat a portar una bombona d'oxigen a casa de la Maria, veïna del Raval. Però al portal han hagut d'esperar una bona estona que algú els obrís, ja que tant els timbres com la porta funcionen amb electricitat. Després de cridar uns minuts darrere la porta, el fill de la Maria —que viu al davant— els ha sortit a obrir. La Maria pateix problemes respiratoris i ja tenia connectat el seu generador portàtil, però estava espantada. "He passat por —admet—. De sobte se m'ha apagat la televisió". La bombona d'oxigen que li han posat els infermers té capacitat per a almenys 6 hores. "Si [l'apagada] durés més estona, te la vindríem a canviar", la tranquil·litza la Lina.

No saben si tindran prou bombones per a tots els pacients que en necessiten al CAP on treballen. "Allà no funciona el generador, però no és greu perquè per a la majoria de les coses no cal electricitat. El problema són les vacunes, que es faran malbé", afegeix la Lina.

Malgrat aquestes situacions que ha pogut constatar l'ARA, la consellera d'Interior, Núria Parlon, assegurava aquesta tarda que el sistema hospitalari estava funcionant dins de la normalitat. En una compareixença sense preguntes després de la segona reunió del comitè de crisi, Parlon ha garantit que el sistema hospitalari "té capacitat de poder funcionar amb autonomia encara que es tinguin dificultats en les pròximes hores per recuperar el 100% del subministrament".

Al vespre, el president del Govern, Salvador Illa, ha assegurat que tots els sistemes alternatius d'alimentació han funcionat correctament als centres sanitaris i que "totes les operacions quirúrgiques urgents s'han pogut fer". En tots els casos, ha dit, s'ha garantit la reposició de gasoil per poder assegurar que es pot dur a terme l'activitat necessària. A més, ha indicat que la recuperació del subministrament s'està fent de manera prioritària als centres sanitaris juntament amb les residències de gent gran.