El 'model Poblenou' per evitar la separació de menors de les seves famílies

BarcelonaPares i fills dibuixen un moment, una història o anècdota que els ha passat a casa. Plasmen en un tros de paper allò que pensen, senten o no s'atreveixen a dir en veu alta; potser per por, potser per falta de confiança, o per inseguretat. És una activitat senzilla, però poc o molt ha ajudat desenes de famílies a reforçar el seu vincle, afeblit pel patiment de dificultats econòmiques o per un procés migratori que redueix les habilitats parentals. "Ara els meus fills m'expliquen com se senten i això m'ha ajudat molt", explica Najam Ul Huda. Ella és una de les mares que han recorregut al centre socioeducatiu del Poblenou per millorar la comunicació amb els seus infants dins d'un programa que busca reforçar les relacions maternofilials com a eina de prevenció per a la institucionalització de menors, és a dir per evitar que l'administració hagi d'intervenir i separi els infants dels seus progenitors assumint-ne la custòdia o guarda.

Ul Huda diu que les diverses activitats que han fet en aquest programa, impulsat el 2022 conjuntament per la Fundació Pere Tarrés i la coordinadora estatal de Plataformes Socials Salesianes, amb la col·laboració de professionals educatius, l'han ajudat a millorar el clima dins el seu nucli familiar, amb els seus fills: diu que passen temps junts, s'escolten i expressen els seus sentiments. Brenda Hernández assenteix al seu costat, i recorda que abans, en l'època dels seus pares, tot era molt diferent. "Ara aquest interès per lidiar amb les emocions fa que el vincle amb la família sigui més fort", afirma.

Casos com els d'Ul Huda i Hernández són indicadors que un nou model pedagògic que impliqui infants i famílies pot contribuir a reforçar les relacions familiars i la participació en activitats comunitàries, defensa la Fundació Pere Tarrés. L'entitat remarca que un canvi d'enfocament en la creació de vincles entre pares i fills pot reduir el risc d'institucionalització de criatures, que és una situació que cal evitar el màxim possible, subratlla el director adjunt de la Fundació, Rafael Ruiz de Gauna. "Es busca que les criatures no estiguin en institucions, sinó que puguin fer la seva vida autònoma amb les millors facultats possibles", detalla.

Amb l'objectiu de minimitzar aquests casos —s'ha de prioritzar el suport a les famílies per garantir que els infants poden quedar-se i créixer en el seu entorn familiar—, va engegar-se l'any 2022 el projecte Som Veu, finançat pel fons europeu Next Generation i el ministeri de Drets Socials. La iniciativa té com a objectiu idear un model de prevenció de la institucionalització amb propostes d'acompanyament psicològic i socioeducatiu al conjunt familiar. El model es va testejar en prop de 600 infants i joves i un centenar de professionals educatius de 39 centres socioeducatius de nou comunitats d'arreu de l'Estat.

Millors notes i vinculació amb l'escola

Segons expliquen les entitats, les valoracions després del període de prova (tres anys) constaten millores “molt significatives” en diversos aspectes que incideixen directament sobre els factors de risc per a l'acollida residencial dels menors. Per exemple, un 71% dels infants i famílies participants afirmen després del projecte que s’han reduït les discussions a casa amb les estratègies parentals apreses. Pel que fa a la millora dels resultats acadèmics, el 20% dels infants i joves han passat d’una mitjana de bé a una de notable en l’expedient, i encara pel que fa a la interrelació família-escola, s'ha experimentat un augment del 3% al 47% de famílies que han assistit a tres o més reunions amb els docents. El programa també ha ampliat la participació en espais comunitaris: el 55% de les famílies diuen que han participat en activitats culturals, esportives o d’oci del barri, 13 punts més que abans. 

La coordinadora del projecte, Eva Palasí, destaca que el fet de posar les famílies al centre de la intervenció és tan clau en el model com fer-ho en els infants. "Venim d'una atenció que estava centrada en l'infant, però si no es troben pautes similars a casa, és complicat que es consolidi", assenyala la també professora d'educació social i treball social de la Fundació, que alhora apunta que ha de ser una tasca coordinada amb la xarxa local. "A banda que els meus fills han pogut aprendre el català i el castellà, per a mi també ha sigut una oportunitat per poder-me relacionar amb altres mares i famílies", corrobora Ul Huda. Un factor amb el qual coincideix Hernández, que també valora molt positivament la inclusió en festivitats o activitats que promou la comunitat de veïns. "Coneixem la història del barri i la cultura catalana, els nens s'hi involucren, i això també ajuda a sentir-se'n part", emfatitza.

Segons dades de gener facilitades per la Pere Tarrés, prop de 8.800 menors tenen algun grau de protecció o tutela a Catalunya per part de la direcció general de Prevenció i Protecció a la Infància i l'Adolescència de la Generalitat, i més de la meitat, uns 5.200, viuen en un centre tutelat. I una segona dada important: un 36,5% dels menors catalans —490.000 infants i joves— es troben actualment en situació de risc de pobresa, que és un factor de risc perquè aquests acabin necessitant mesures de protecció públiques o ser institucionalitzats en centres residencials. "Si tot el que reflexionem es fes al món, potser seria una mica més just", comenten alguns dels infants del centre socioeducatiu del Poblenou. I afegeixen: "Tothom hauria de poder aportar el seu granet de sorra perquè hi hagi menys conflictes al món".

Més inversió

Pel que fa a l'aplicació del model pedagògic, la Fundació posa sobre la taula que ha quedat interrompuda per una manca de finançament continuat. Amb l'evidència que aquest tipus de programes funcionen, l'entitat demana que s'hi inverteixi més. "No només cal atendre situacions d'alt risc, sinó fer-ho preventivament en altres casos de vulnerabilitat que es donen en els infants", remarca Ruiz de Gauna. La també coordinadora del projecte, Txus Morata, afegeix que cal poder millorar les seves condicions laborals: "En cas contrari, el sistema flaqueja, ja que freguen el salari mínim interprofessional i això trenca els vincles que s'estableixen entre famílies i educadors".

El també responsable de la xarxa de centres socioeducatius de la Fundació apunta que "els pressupostos de la Generalitat no reflecteixen cap increment dels recursos per aquesta acció preventiva en els infants" i, així, considera que, "malgrat un alt consens, hi ha un baix compromís" per part de les administracions. "Cal passar de les idees als fets i això mateix és el que reivindiquem", conclou el director adjunt de la Tarrés.