BarcelonaAquest dilluns quan l'apagada elèctrica va aturar tot el país una de les conseqüències més directes va ser el caos de mobilitat generalitzat. Sense metros ni trens i amb pocs taxis, que només es podien pagar amb efectiu, les opcions que quedaven per moure's per les ciutats eren dues: caminant o en autobús. Ara bé, la impossibilitat de fer servir el mòbil va provocar un nou problema. "Podria fer servir el bus, però al final vaig caminant perquè sense Google Maps no sé anar enlloc i no sé com mirar quin bus puc agafar", admetia amb una mica de vergonya una noia a la plaça Catalunya de Barcelona.
Aquesta situació es va repetir, en diferents formats, arreu del país. Des de taxistes que no agafaven passatgers perquè sense navegador no sabien com arribar a un destí fins a passatgers d'un tren que van quedar penjats a les Garrigues i se les van haver d'empescar per arribar caminant fins a l'Albi sense l'ajuda d'una aplicació que els indiqués per on anar. Però, en plena era digital, què podríem fer per orientar-nos i saber on anar quan tot falla i no tenim a la butxaca un mòbil que ens ajudi?
"Si veus que necessites orientar-te sempre hauries de tenir un mapa a sobre i una brúixola", explica la tècnica de l'Escola Catalana d’Alta Muntanya (ECAM), Marta Presseguer. Com que habitualment en el dia a dia ningú acostuma a portar aquest material a sobre, explica diverses maneres de situar-se.
Mapes al mòbil sense connexió
Per començar, cal tenir clar que tot i no tenir senyal també hi ha aplicacions del mòbil que tenen mapes offline com Maps.me o Wikiloc. "Amb el Google Maps també es pot fer si hem descarregat prèviament un mapa de la zona. Això ens permetrà veure on som encara que no tinguem dades", apunta la tècnica de l'ECAM. A més, la gran majoria de mòbils també compten amb un gadget de brúixola que funciona quan no tenim internet i els GPS tradicionals també funcionen sense xarxa.
Més enllà de com reaccionar quan tot falla, Presseguer també recomana intentar anotar mentalment els recorreguts habituals, comptant quants carrers es creuen per anar de casa a la feina. "Si cal es pot tenir apuntat en algun lloc", insisteix. Si no tenim cap d'aquestes eines, caldrà recórrer a detalls de l'entorn. "Si ens trobem a la ciutat, hauríem de fixar-nos en edificis emblemàtics que coneguem, però també buscar els carrers principals. Allà normalment hi haurà senyals viaris que ens indicaran on hi ha el centre del municipi, una estació o una sortida", detalla la tècnica.
Carrers agrupats
El president d'Elite Taxi, Olivier Contel, adverteix que dintre d'una gran ciutat com Barcelona la senyalística és més reduïda i que es pot optar per altres opcions. "Totes les marquesines de bus tenen un petit mapa que ens pot servir per situar-nos", exemplifica. A més, cal recordar que la lletra inicial dels autobusos de Barcelona indicia si la línia que fan és vertical (V) o horitzontal (H) i que a gran part de la ciutat els carrers verticals tenen noms propis (Muntaner) i els horitzontals, de ciutats (València).
Contel també descriu que abans la formació de taxista incloïa una gran part de saber-se moure per la ciutat amb mapes de paper, però que actualment les proves es fan amb navegador. "Els de la vella escola sabem trucs, com per exemple que en moltes poblacions els noms dels carrers estan agrupats per tipologia. Per tant, si tu vols anar al carrer Mozart i veus que estàs al carrer Strauss, ho tens a prop".
En canvi, si ens quedem sense mòbil a la muntanya, el sol pot ser una bona eina per saber on és el nord, però la tècnica de l'ECAM també insisteix que "cal fixar-se si som capaços de reconèixer algun poble, una cadena o un cim o algun camí concret". Si la falta de cobertura ens enganxa de nit "hem de tenir la sort que no hi hagi núvols i que coneguem les constel·lacions". Si no és el cas, "podem mirar si veiem contaminació lumínica d'algun poble o si sentim sorolls de tren o de trànsit ràpid que ens puguin dir que hi ha una autopista a prop" explica Presseguer.
Més enllà de totes aquestes opcions i encara que sembli evident, Contel també recorda que, normalment, el més fàcil és preguntar a la gent del teu voltant: "Dilluns era increïble les peripècies que feia la gent aixecant el mòbil amb la mà per trobar una ratlleta de cobertura abans de parar-se i preguntar com anar cap a la Sagrada Família", critica.
Què s'ensenya a l'escola?
Tot i que molts adults no sabrien com fer-s'ho per moure's sense mòbil, el currículum de primària inclou diversos apartats dedicats, bàsicament, a saber situar els punts cardinals, fer servir un mapa i saber com desplaçar-se. "Normalment, es treballa de manera transversal a medi social, matemàtiques i educació física", detalla el director pedagògic d’educació primària de l’escola Vedruna Immaculada Sabadell, Josep Froilán.
A grans trets, segons el currículum d'Educació a 1r i 2n, es treballa la creació guiada d'itineraris i trajectes; a 2n i 3r la representació de l’espai en mapes i plànols i la utilització de diferents tècniques analògiques i digitals per orientar-se, i a 5è i 6è es tracta la representació cartogràfica, el domini en la localització i desplaçaments a partir de punts de referència, el càlcul de distàncies i el disseny i interpretació de plànols amb suports físics i virtuals. Froilán explica que al seu centre tot plegat s'ensenya amb activitats que van des d'entendre la llegenda d'un mapa a fer gimcanes d'orientació a la natura, aprendre a situar el nord amb brúixola o sense i saber-se desplaçar identificant llocs reconeixibles de la ciutat.