Els nous pacients de cures pal·liatives són malalts crònics
Fins ara les cures pal·liatives anaven destinades a malalts de càncer en fase avançada, però un estudi detecta que els que avui ho necessiten són els crònics, que actualment són atesos per la medicina convencional.
BARCELONA.El perfil de pacient de cures pal·liatives era, fins ara, el d'un home de 62 anys, malalt de càncer en fase avançada i a qui li quedaven poques setmanes de vida. Però la realitat avui és una altra. El pacient que necessita cures pal·liatives és una dona de 82 anys, amb un cúmul de malalties, fragilitat severa, amb demència, en alguns casos, i amb una esperança de vida de mesos o, fins i tot, anys. El 65% viuen a casa i el 22% en residències geriàtriques. Ho ha destacat un estudi de la Càtedra de Cures Pal·liatives de la Universitat de Vic, dirigida pel doctor Xavier Gómez-Batiste. "Ha canviat el paradigma. Per cada malalt avançat de càncer n'hi ha set que tenen altres coses", diu.
Segons l'estudi, aproximadament uns 120.000 catalans (l'1,6% de la població) necessitarien atencions pal·liatives i, en canvi, acudeixen als serveis de salut convencional i als serveis socials. Els serveis de cures pal·liatives catalans són "un referent mundial", com ha destacat Gómez-Batiste, però l'estudi confirma la necessitat de canviar el model d'atenció i dirigir-se als malalts crònics.
De fet, la meitat dels pacients que atenen els equips domiciliaris de cures pal·liatives, coneguts com a Pades, ja són malalts crònics i el Pla de Salut del Govern per als pròxims anys s'ha fixat com a objectiu millorar l'atenció a aquests pacients. Segons el director de Prevenció i Atenció a la Cronicitat del Departament de Salut, Albert Ledesma, d'aquí al 2015 es pretén que els malalts crònics en fase avançada tinguin atenció pal·liativa i es puguin reduir en un 15% els ingressos hospitalaris d'aquests pacients, així com el nombre de medicaments que consumeixen, entre 8 i 12 cada dia.
Metges i pacients informats
La cronicitat és el repte de futur de la sanitat catalana. Les xifres parlen per elles soles. Entre el 20% i el 45% dels llits hospitalaris i entre el 30% i el 60% dels residencials estan ocupats per pacients crònics. L'estudi també ha detectat que cada metge de família atén de mitjana 24 malalts crònics en fase avançada. La majoria tenen més de 65 anys i la meitat tenen dolor crònic.
A més de millorar la qualitat de vida dels pacients, la detecció precoç dels malalts crònics que necessitaran atenció pal·liativa també ajudarà a adequar els recursos sanitaris, atès que aquests pacients, amb múltiples símptomes i dependents, consumiran, durant els seus últims sis mesos de vida, el 70% dels recursos sanitaris. Atendre'ls amb cures pal·liatives pot suposar un estalvi de 3.500 euros per procés. L'atenció pal·liativa a aquests malalts, segons Gómez, és una necessitat davant "el tsunami que se'ns acosta", ja que l'any 2020 el 27% de la població tindrà més de 65 anys.
La idea és que els professionals del sistema de salut detectin els pacients amb necessitats de cures pal·liatives. Per això, s'ha desenvolupat el programa Necpal (necessitats pal·liatives), que ja s'ha implantat en centres de salut primària d'Osona, Girona i el Baix Llobregat. El programa també instrueix metges i infermeres sobre com cal procedir amb aquests malalts. L'estudi s'ha publicat a la revista científica British Medical Journal Supportive Palliative Care i és el primer que descriu les necessitats d'aquests pacients.