"Què passaria si trasplantessin el teu cervell a un altre cos?"

BarcelonaQuan feia poc que l'endocrinòleg i catedràtic de medicina a la Universitat de Barcelona (UB) Ramon Gomis havia començat la seva carrera com a metge va ajudar una metgessa a atendre una dona que havia deixat de respirar de sobte. No li bategava el cor, i Gomis va posar-se a fer-li un massatge cardíac fins que la pacient va recuperar el pols. Era el primer cop que feia aquesta maniobra. "Físicament és cansat, però l’emoció et porta", va dir sobre la reanimació cardiopulmonar (RCP). Després que la dona recuperés el pols, el metge es va quedar amb un dubte: "Com quedarà aquesta persona? Què ha passat amb el seu cervell?". Aquella mateixa tarda la va visitar. La dona estava bé i podia parlar, al contrari del que l'havia preocupat, tot i que no recordava gens la cara del doctor. De fet, la dona va viure uns quants anys més. "Per al seu entorn era un miracle, però només perquè el concepte de mort era que no respira i el cor no batega. Avui sabem que no és així".

Gomis va intervenir aquest dimarts a la tarda en el debat Hi ha vida després de la mort?,del Cicle IEC que organitzen l'Institut d'Estudis Catalans i l'ARA, en què també va participar el físic David Jou. Gomis va continuar explicant que quan una persona pateix una aturada cardíaca o deixa de respirar, "encara hi ha activitat cerebral" en aquell moment. "Hi ha una experiència que es defineix com a propera a la mort, ho podem explicar científicament de moltes maneres, però val la pena que sigui objecte de debat", va afegir Gomis durant la jornada, moderada per la subdirectora de l'ARA Carla Turró.

Ara bé, acotant la resposta a "què és morir-se?", Gomis va explicar que a l'hora de valorar si una persona que ha mort pot ser donant d'òrgans la medicina es fixa en si ja no hi ha activitat cerebral, ni respiratòria ni cardíaca. "Encefalograma pla. Aquella persona podria ser donant", va explicar. Respecte a la possibilitat d'allargar la vida fins i tot després d'haver mort, el metge es va referir als avenços de la ciència: "Si estant en aturada cardíaca i cerebral agafem unes cèl·lules, les cultivem i al cap d'un temps les podem trasplantar... On és la barrera?".

Posar el cervell en un ordinador

Davant de la pregunta de si hi ha vida després de la mort, David Jou, catedràtic ja jubilat de física de la matèria condensada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va dir que veu possibilitats que n'hi hagi i que això sigui compatible "amb els principis de la ciència coneguda". El científic també va fer hipòtesis com: "Què passaria si el teu cor està a punt de morir però el teu cervell no, i trasplantessin aquest cervell a un altre cos? Això seria una altra vida?".

Jou també va plantejar la hipòtesi que es pogués instal·lar tota la informació d'un cervell en un ordinador, i va fer referència a la consciència. Per exemple, va dir que tot i que el cervell estigués instal·lat en un ordinador continuaria coneixent el cos al qual pertany: "Tu el coneixes perquè l’has vist, l'has tocat, i tot això ho saps a través del cervell. De manera que si tinguessis tota la informació del cervell, tindries tota la informació del cos, encara que visquessis en un món d'informació". Continuant el seu plantejament hipotètic, el físic es va preguntar com es podria interactuar aleshores amb "altres ànimes informàtiques". I va dir que podrien estimar i enamorar-se, per exemple: "Tens tota la informació al cervell, i per tant hi tens l'amor, i també l'odi".