L'anàlisi de sang per detectar l'Alzheimer que ja es comença a utilitzar als hospitals
El test s'ha assajat a Catalunya, Suècia i Itàlia i permetria abaratir almenys un 60% els costos de diagnòstic
BarcelonaEl futur de la detecció precoç de la principal malaltia neurodegenerativa al món, l'Alzheimer, passa per les anàlisis de sang. La comunitat científica internacional fa temps que ha aconseguit fer-les realitat proposant, dissenyant i comercialitzant diversos exemples de prova de biomarcador –qualsevol molècula biològica que pugui ser identificada i quantificada– en sang. Ara l'arribada als hospitals està més a prop que mai. Cinc centres hospitalaris i universitaris de Barcelona, Suècia i Itàlia han fet un estudi amb més de 1.700 persones amb símptomes primerencs de la malaltia amb el qual han validat la utilitat d'un test per detectar la patologia de forma molt precisa; una prova que ja es comença a fer servir a centres com l'Hospital del Mar.
La revista Nature Medicine ha publicat un article aquest dimecres amb els resultats d'aquesta eina made in Europa (però dissenyada per una empresa japonesa), en què s'afirma que "pot ser útil i aplicable en la pràctica mèdica habitual". L'han liderat investigadors del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), del centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall i de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar. També ha comptat amb la participació de l'hospital i la universitat de Brescia (Itàlia) i de les universitats de Göteborg i Lund (Suècia), que han validat la capacitat de predir el risc d'Alzheimer en persones amb símptomes de deteriorament cognitiu a partir de la detecció en sang. La prova té una eficàcia entorn del 90%, similar a la de la prova estàndard (la punció lumbar) i els seus impulsors asseguren que pot reduir "de manera significativa" els costos associats al diagnòstic: almenys un 60% (i fins a un 81%) si es compara amb les proves actuals.
En aquest cas, els experts han fet servir un biomarcador anomenat phospho-tau217, que és fàcilment detectable en sang. Aquesta prova, a més, es pot fer en qualsevol laboratori clínic; és a dir, no calen sistemes gaire sofisticats o diferents dels que es fan servir en les clíniques. Això abarateix els costos i juntament amb la seva aplicabilitat a gran escala, aquesta nova eina "pot contribuir a democratitzar l'accés al diagnòstic precoç i, a mitjà termini, millorar l'abordatge clínic de la malaltia", insisteixen els seus creadors.
La prova l'ha dissenyat l'empresa Fujirebio, es diu Lumipulse p-tau217 i permet establir els nivells a partir dels quals es pot assegurar que la persona desenvoluparà la malaltia o està lliure de risc. "Això ens pot permetre determinar quines persones s'han de sotmetre a altres proves, com és la punció lumbar o la tomografia per emissió de positrons (PET) amb beta-amiloide, i a quines ja no cal practicar-los més proves, ja que permet detectar l'Alzheimer en fases inicials de forma molt precisa”, explica el metge adjunt del servei de neurologia de l'Hospital del Mar i investigador del Barcelona Barcelonaβeta Research Center Marc Suárez-Calvet. Els autors admeten que caldran nous estudis per implantar-ho a la pràctica clínica, però destaquen que l'estudi ha combinat poblacions de diferents països, la qual cosa permet extreure conclusions extrapolables en diversos grups, als quals se'ls ha fet seguiment en l'atenció primària i els hospitals.
Útil en edats més joves
Segons el neuròleg, el test estableix dos punts de tall (un interval de valors) mitjançant els quals es pot considerar que els símptomes que presenta el pacient son causats per l'Alzheimer. També si es pot descartar la malaltia o si cal fer més proves a una persona per determinar-ho. Així, a aquelles persones que presenten un nivell del biomarcador entre aquests dos valors se'ls indiquen més proves diagnòstiques.
Els investigadors han tingut en compte tant les possibles malalties de base dels pacients (diabetis o funció renal, per exemple) com la seva edat, i han conclòs que el test és més fiable com menys edat tingui l'usuari (menys de 80 anys). "Són resultats que han de ser sempre interpretats per un neuròleg o un altre professional sanitari especialitzat, després de l'adequada valoració neurològica. Mai com una prova aïllada", insisteix Suárez-Calvet.
"Es tracta d'un estudi molt ben realitzat i d'alta qualitat científica", valora Eloy Rodríguez Rodríguez, cap del Servei de Neurologia de l'Hospital Universitari Marqués de Valdecilla-IDIVAL en declaracions a SMC. "Els resultats apunten la utilitat clínica d'aquest marcador i la capacitat d'estendre el seu ús de les consultes especialitzades, on es comencen a utilitzar i ja estan recomanats pel Grup de Demències de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), fins a consultes menys especialitzades", afegeix.
Un nou estudi planteja que el risc de patir Alzheimer és més elevat si el pare la pateix. Publicat a la revista Neurology de l’Acadèmia Americana de Neurologia, l’article no demostra el vincle, però posa damunt la taula que si un pare té Alzheimer, el descendent pot tenir una major concentració de proteïna tau al cervell, un senyal de demència, especialment si els fills són dones.
L’estudi s’ha fet a partir de les dades de 243 persones amb antecedents familiars d’Alzheimer, però sense símptomes. Set anys despres, 71 d’elles van presentar deteriorament cognitiu lleu, la majoria dones. A més, els seus pares havien patit Alzheimer. Les participants femenines també van tenir una acumulació més forta de proteïna tau al cervell.
“Entendre millor aquestes vulnerabilitats ens podria ajudar a dissenyar intervencions personalitzades”, afirma l’autora de l’estudi Sylvia Villeneuve, de la Universitat McGill de Mont-real (Canadà).