Curat el primer pacient de VIH amb cèl·lules donades per un germà

BarcelonaLa medicina va mostrar la seva cara més espectacular fa disset anys amb la cura funcional del primer pacient del virus de la immunodeficiència humana (VIH). Però ara el cas de Timothy Ray Brown, conegut globalment com el pacient de Berlín, ha deixat de ser una excepció: ja són deu les persones arreu del món que han aconseguit eliminar el virus mitjançant un complex però efectiu trasplantament de cèl·lules mare. El cas més recent és el de l'anomenat pacient d'Oslo, un home noruec i seropositiu de 62 anys, a qui també van diagnosticar un càncer del sistema immunitari i va requerir aquesta intervenció. Quatre anys després, i tot i haver deixat de rebre fàrmacs antiretrovirals, el virus continua indetectable. Amb una particularitat respecte a les anteriors: el seu donant és el seu propi germà.

Aquest desè cas el publica aquest dilluns la revista Nature Microbiology en el marc d'un estudi liderat per l'Hospital Universitari d'Oslo que també ha comptat amb la participació d'IrsiCaixa, centre impulsat conjuntament per la Fundació La Caixa i el departament de Salut. "El VIH es pot curar. Ja hi ha deu pacients en remissió, no és cap casualitat, i en vindran més. També estem desenvolupant noves estratègies que puguin beneficiar més persones", explica a l'ARA Javier Martínez-Picado, investigador Icrea a IrsiCaixa. L'investigador aclareix que els tractaments menys complexos que estan desenvolupant encara es troben en una fase inicial, i que caldrà esperar perquè siguin una realitat i puguin arribar a la resta de pacients.

Tots els casos de curació descrits fins ara són de persones amb VIH i algun càncer hematològic que van necessitar un trasplantament de cèl·lules mare per combatre aquesta segona malaltia. En aquests casos, es busquen donants amb una mutació genètica concreta, anomenada CCR5Δ32, que impedeix l'entrada del virus a les cèl·lules. El patogen és capaç de fer reservoris i no desapareix del tot, per la qual cosa les persones amb VIH són pacients crònics i han de rebre un tractament preventiu de per vida. Si aturen aquesta teràpia, el virus reapareix al cap de pocs dies. En canvi, com han demostrat fins ara els deu casos d'èxit, si s'agafen cèl·lules mare de persones amb aquesta mutació i es trasplanten a una persona amb VIH s'aconsegueix evitar que el virus infecti les noves cèl·lules, explica l'investigador.

En el cas del pacient d'Oslo no van trobar un donant compatible i finalment es va optar pel seu germà, que per a sorpresa dels autors era portador de la mutació. Martínez-Picado, que també és coordinador d'IciStem 2.0, el consorci internacional dedicat a l'estudi de la curació del VIH amb trasplantaments de cèl·lules mare, explica que a Noruega la mutació és més freqüent que en altres països: hi ha un 2,5% de la població que la té. Això explicaria per què el germà sí que la tenia i el pacient no. Amb tot, s'ha convertit en el primer cas de curació amb un trasplantament procedent d'un germà i també un dels de més edat, ja que el pacient supera els seixanta anys. Quatre anys després d'haver deixat la medicació, el pacient continua sense rastre detectable del virus.

Noves estratègies

Una de les estratègies que està estudiant l'IrsiCaixa per tal que més persones puguin optar a una cura del VIH és a través de la teràpia cel·lular, que ja ha demostrat tenir èxit contra alguns càncers i malalties immunitàries. La teràpia s'anomena CAR-T, i el pacient hi és el seu propi donant. En concret, al malalt se li extreuen els limfòcits T (que són defenses naturals), es reprogramen genèticament al laboratori perquè reconeguin i destrueixin les cèl·lules diana del VIH i se li tornen a inocular al torrent sanguini. "Estem en una fase molt inicial", insisteix l'investigador Martínez-Picado. Altres línies de recerca al centre s'encaminen a investigar teràpies gèniques per modificar el gen CCR5 i induir la famosa mutació CCR5Δ32, bloquejant així l'entrada del virus a les cèl·lules, si bé aquestes aproximacions també es troben en etapes preliminars.