L'Ozempic mor d'èxit a les farmàcies: "No vull haver de decidir a qui en dono"

Barcelona"Avui ens ha arribat una capsa d'Ozempic, però ja la tinc reservada. Hi ha molta llista d'espera", explica la Florencia, que treballa a una farmàcia del barri del Raval de Barcelona. Explica que feia tres setmanes que no rebien aquest medicament, que, d'una banda, ajuda a controlar la diabetis i, de l'altra, a baixar de pes. És aquesta segona raó la que s'amaga darrere del seu èxit i la seva alta demanda. I passa el mateix amb altres fàrmacs que funcionen de manera similar. I, de fet, des de fa tres anys s'arrosseguen episodis de problemes de subministrament a les farmàcies de l'Estat, per la qual cosa les autoritats sanitàries insisteixen en prioritzar-los per a les persones que els tenen prescrits pel control la diabetis tipus 2, ja que les alternatives terapèutiques que tenen aquests pacients són més complexes.

Al final, però, això vol dir que moltes vegades són els farmacèutics els que han de triar a qui venen el medicament, ja que n'arriben molt poques capses, i la llista d'espera, en canvi, és molt llarga. "Jo no vull haver d'escollir a qui en dono. Tenim una llista d'espera llarguíssima. Preferiria que no n'hi hagués i ja està", es queixa la Montse, que treballa en una farmàcia de l'Eixample de Barcelona. Segons expliquen des de diferents oficines de farmàcia consultades per l'ARA, els problemes de subministrament són iguals en altres medicaments anàlegs, és a dir, que fan la mateixa funció que l'Ozempic.

"La demanda actual és molt, molt superior a la capacitat de producció dels laboratoris", adverteix el president del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, Jordi Casas, que explica que les farmàcies catalanes només poden dispensar aquest medicament a les persones que presenten prescripció mèdica. La majoria són pacients crònics i estan en contacte amb diverses farmàcies a la vegada perquè, quan arriba una capsa d'Ozempic, els hi reservin. Més enllà del bon funcionament pel control de la diabetis, la gent el prefereix a les alternatives pel preu. Una capsa que dura un mes té un cost de 128 euros, mentre que altres opcions poden arribar a valdre 200 euros.

Interrompre el tractament

Aquests medicaments imiten el funcionament de l’hormona GLP-1, que es produeix a l’intestí i que estimula el pàncrees en la producció d’insulina, fet que suposa un gran avenç en el tractament de la diabetis tipus 2, ja que té un paper clau equilibrant el sucre en sang. Ara bé, el fàrmac també ajuda a perdre pes: treu la sensació de gana i facilita el procés de fer una dieta, ja que alenteix el buidatge gàstric i produeix sensació de sacietat. Això ha fet que la demanda es dispari en els últims anys.

Malauradament, cada cop és més difícil trobar-ne a les farmàcies, i els professionals han de prioritzar les persones que tenen un problema de salut crònic, com la diabetis. "Oferir-lo per perdre pes ja ni t'ho planteges. Els diem que parlin amb el seu metge de capçalera, a veure si els hi prescriu una alternativa", explica la Marta, d'una farmàcia del barri de Sant Antoni, que explica que cada matí revisa les pàgines web dels seus proveïdors per veure si hi ha Ozempic disponible. El resultat acostuma a ser sempre el mateix: "No disponible. El laboratori no n'envia".

Ara bé, Casas remarca que aquest tractament no és cap fórmula màgica i s'ha d'acompanyar d'altres mesures perquè sigui efectiu. S'ha de fer dieta i esport i canviar els hàbits de vida, com ara deixar de fumar i beure, perquè, si no, un cop es deixa de prendre el medicament, pot generar l'efecte contrari. "Si s'interromp de cop, per exemple, perquè no se'n troba a les farmàcies, hi ha risc d'un efecte rebot", adverteix el president del Col·legi de Farmacèutics, que afirma que es pot patir una mena de síndrome d'abstinència i començar a menjar compulsivament.

En canvi, les alternatives terapèutiques per als diabètics són més complexes. En última instància tenen la insulina, però les dosis s'han d'ajustar a cada pacient –no és senzill de mesurar–, i és més molest per als malalts, que passen de punxar-se Ozempic un cop per setmana a fer-ho després de cada àpat. "És l'alternativa en última instància, però hem d'intentar garantir que aquests pacients tinguin sempre el medicament i que no interrompen el tractament de cop", conclou Casas.