Els descobridors dels 'policies' del sistema immunitari, Nobel de medicina
Els immunòlegs nord-americans Mary E. Brunkow i Fred Ramsdell i el japonès Shimon Sakaguchi van identificar les cèl·lules T reguladores
BarcelonaEls investigadors nord-americans Mary E. Brunkow i Fred Ramsdell i el japonès Shimon Sakaguchi han estat distingits amb el premi Nobel de medicina, que aquest dilluns ha atorgat la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia, per descriure com es regula el sistema immunitari per no fer-nos mal. En concret, els seus treballs van establir el concepte de tolerància immunitària perifèrica, que és un mecanisme de control de les nostres defenses perquè no ens ataquin com si fos una amenaça externa, cosa que ha permès entendre millor com funciona el sistema immunitari i ha obert la porta al desenvolupament de nous tractaments contra el càncer i les malalties autoimmunitàries.
Els premiats van identificar per primera vegada les cèl·lules T reguladores, que modulen l'activitat de les defenses del cos i les inhibeixen quan cal, cosa que protegeix l'organisme de malalties autoimmunes. També van aprofundir en els mecanismes que utilitzen per fer la seva funció. Sense aquestes cèl·lules, hi ha una "hiperactivació" del sistema immunitari i s'incrementa el risc de patir inflamacions cròniques, diabetis tipus 1 o hipotiroïdisme, entre altres malalties autoimmunes, segons explica a l'ARA el cap de grup d'immunoteràpia de l'Institut Català d'Oncologia (ICO), Ramon Alemany.
Sakaguchi, de 74 anys i professor de la Universitat d'Osaka, va ser el primer a aïllar les cèl·lules T reguladores i a descriure el paper que tenen en el sistema immunitari. El 1995 l'investigador japonès va anar a contracorrent de la creença generalitzada que la tolerància immunitària només es desenvolupava a causa de l'eliminació de cèl·lules immunitàries potencialment nocives al tim (òrgan del sistema limfàtic), mitjançant un procés anomenat tolerància central. Les seves investigacions van demostrar que el sistema immunitari és més complex i va descobrir una classe de cèl·lules immunitàries prèviament desconeguda, que protegeixen el cos de les malalties autoimmunitàries.
Més endavant, l'any 2001, els nord-americans Brunkow, de 64 anys i investigadora de l'Institute for Systems Biology de Seattle, i Ramsdell, de 64 anys i científic del Sonoma Biotherapeutics de San Francisco, van descobrir per què una espècie de ratolins era particularment vulnerable a les malalties autoimmunitàries. En concret, van observar en un estudi que aquests ratolins tenen una mutació en un gen que van anomenar Foxp3 i també van demostrar que les mutacions en l'equivalent humà d'aquest gen causen una greu malaltia autoimmunitària, IPEX. Finalment van acabar concloent que aquest gen té un paper determinant en funció de les cèl·lules T reguladores.
Recerca en càncer
El que van aconseguir fa 25 anys aquests investigadors i que ara els ha valgut un Nobel ha millorat el coneixement que tenim del càncer i ha obert la porta a noves formes de lluitar-hi. La investigadora al Grup d'Immunitat del Càncer del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) María Casanova explica a Science Media Centre que durant molts anys la recerca en oncologia ha intentat modificar les cèl·lules T reguladores perquè els tumors són capaços d'utilitzar-les per escapar de les nostres defenses. "Més enllà de la seva utilitat en la investigació de lupus, psoriasi i altres malalties autoimmunitàries, en tumors sòlids tenen una importància vital perquè la seva eliminació és responsable que la immunoteràpia torni a funcionar", sosté l'experta.
L'any 2018 l’Institut Karolinska d’Estocolm ja va premiar amb el Nobel de medicina el nord-americà James P. Allison i el japonès Tasuku Honjo pels seus estudis sobre la immunoteràpia contra el càncer i aquest any tornen a reconèixer avenços en immunologia. Brunkow és la catorzena dona que guanya el Nobel de medicina des que el 1901 es va atorgar el primer a l'alemany Emil Adolf von Behring. El 1947, el jurat suec va distingir la primera dona, Gerty Cori, juntament amb dos homes, però no va ser fins dècades més tard, el 1982, quan Barbara McClintock se'l va endur en solitari, sense haver de compartir-lo amb cap investigador home, un fet que no s'ha tornat a repetir. De fet, en la majoria de les 116 edicions s'han atorgat a dos o tres investigadors.