Salut
Salut14/12/2022

Un de cada quatre adolescents catalans s'ha autolesionat almenys un cop a la vida

Salut i Educació formaran mestres per detectar i acompanyar els estudiants amb ideació suïcida

BarcelonaL’onada de malestar i problemes de salut mental entre els infants i els joves no és només una qüestió de quantitat, sinó de gravetat. Un 26,8% dels joves catalans d’entre 12 i 18 anys verbalitzen que s’han autolesionat o s’han fet mal voluntàriament almenys un cop a la vida i un 43% han arribat a pensar en algun moment que es volen morir o adormir-se i no despertar-se més. Són dades que emanen de la primera gran enquesta que han fet els departaments de Salut i Educació conjuntament per mesurar el benestar emocional dels estudiants, a partir de les opinions i experiències de 270.000 alumnes d’entre 10 i 18 anys (de cinquè de primària a batxillerat i FP) de 1.965 centres. Segurament algunes de les conductes podien tenir una intencionalitat suïcida i altres eren una manera perjudicial de gestionar el dolor emocional, la ira o la frustració, sense voluntat de posar fi a la pròpia vida. Però per prevenir-les, independentment de l'objectiu, el Govern formarà els mestres en l’abordatge de conductes suïcides i autolesives perquè tinguin eines per detectar els estudiants que es trobin en aquesta situació, reaccionar-hi i acompanyar-los. 

Els consellers de Salut, Manel Balcells, i Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, han presentat aquest dimecres el protocol d'abordatge del suïcidi i les autolesions a les aules. Unes instruccions que es basen en la credibilitat del mestre davant de la ideació suïcida que l'alumne verbalitza i la comunicació fluida entre la direcció del centre, la xarxa sanitària i les famílies. A partir de gener, els dos departaments enviaran als docents les directrius i recomanacions per poder actuar diligentment davant d’un alumne que verbalitzi que es vol suïcidar o que ha comès autolesions, tant si és amb intenció suïcida com si no i independentment de si passen al centre educatiu o no. Per exemple, un alumne que explica a un professor que té intenció de llevar-se la vida. En aquest cas, primordialment es demana al docent que no el deixi sol en cap moment i que informi de la situació a la direcció del centre. Serà aquesta qui, en funció de si la ideació és imminent o no, es posarà en contacte amb el 061, la família de l'alumne, l'orientador, la infermera referent i l'equip d'assessorament i orientació psicopedagògic (EAP) per activar els circuits establerts.

Cargando
No hay anuncios

Entre el març del 2020 i el març del 2021, les temptatives de suïcidi entre els joves es van disparar: en noies van incrementar-se un 195% i, en nois, un 10%. Aquesta escalada, juntament amb el malestar creixent vinculat als canvis vitals de l'edat i els generats per les conseqüències socioeconòmiques de la pandèmia, es va traduir en un augment del 23% de les visites i un 8,5% dels joves atesos als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), així com en un augment del 28,5% d'urgències hospitalàries i del 40% d'ingressos en unitats psiquiàtriques. Davant d'aquest context, l'enquesta conjunta entre Educació i Salut, que és inèdita, permet posar el termòmetre del benestar emocional dins les aules. Segons les respostes dels joves de 12 a 18 anys, un 5,8% dels adolescents catalans han pensat "sovint” en fer-se mal a ells mateixos; un 8,3% ho han pensat “diverses vegades”, i un 19,1%, “poques vegades”. En total, un terç dels estudiants han tingut pensaments autolesius com a mínim un cop a la seva vida.

Cargando
No hay anuncios

Sobre el pensament de voler morir, fins a un 43% d'aquests menors han verbalitzat tenir-los: un 8,7% els han tingut de forma recurrent; un 10,9%, diverses vegades, i un 23,8% en alguna ocasió. El 49,1% afirmen no haver-hi pensat mai i un 4,5% s’estimen més no respondre. A la pregunta "En algun moment t’has fet mal de manera voluntària o conscient?", un 64,1% diuen que no ho han fet “mai” i un 9,9% no volen respondre. La resta sí que ho han fet en algun moment: el 17,4% unes “poques vegades”, el 6,2% "ocasionalment" i el 3,2%, “sovint”. “La lectura sobre els pensaments suïcides s’ha d’analitzar amb precaució", ha volgut matisar la directora general d'Alumnat, Anna Chillida, que en general n'ha fet una primera lectura positiva, adduint que la gran majoria dels alumnes (79,4%) perceben que el seu estat de salut és bo.

Generació marcada pel covid

Tot i que la tendència de defuncions per suïcidi es manté estable –en els últims cinc anys 53 menors s’han llevat la vida i la taxa d'incidència és de 2 per cada 100.000 habitants–, la fotografia que ofereix l’enquesta confirma la gravetat de la salut mental infantojuvenil. “Els joves han patit molt directament el confinament, les mesures de distanciament físic i l’ús de les mascaretes. Primer no van poder anar a l’escola i després no podien relacionar-se lliurement amb els seus iguals o els seus avis”, ha explicat la directora general de Planificació i Recerca en Salut, Aina Plaza. Tots aquests canvis en una etapa convulsa, plena de canvis físics, emocionals i relacionals, poden empènyer els joves a tenir conductes perjudicials per a la seva salut i integritat física. “Hem fet aquesta guia perquè és una preocupació compartida pels dos departaments. Ens preocupa la generació de joves que estan marcats per la pandèmia", ha dit Cambray. 

Cargando
No hay anuncios

La guia l'ha elaborat la cap de psiquiatria infantil de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, Montse Pàmias, que ha destacat que el covid ha provocat situacions d'estrès que "han desencadenat trastorns mentals de manera especial entre els nens, que són més vulnerables quan canvia el seu entorn". Les autolesions no sempre s'associen amb la intenció de suïcidar-se ni a una malaltia mental. Són força freqüents entre els adolescents –entre un 20% i un 30% han experimentat algun episodi autolesiu– quan acaben la primària i comencen la secundària. De fet, la distinció entre els dos tipus de lesions (les suïcides i les que no ho són) és una de les prioritats de la guia, juntament amb la possibilitat d'ensenyar alternatives als alumnes propensos a fer-se mal per canalitzar el malestar o les emocions. “La prevenció des dels centres educatius és ideal: perquè és un espai democratitzador, perquè hi podem treballar de manera igualitària independentment de l’estrat social”, ha afirmat el conseller Balcells. En aquest sentit, també ha defensat que la coordinació entre Educació i Salut permetrà que la relació entre el sistema educatiu i sanitari sigui més àgil per garantir una atenció prioritzada en els casos que calgui.

L’enquesta a partir de la qual s'ha pogut radiografiar la situació emocional dels alumnes s’articula entorn de cinc blocs: l'autopercepció de salut, la manera com se senten en el seu entorn escolar, quina relació mantenen amb la família i si han patit situacions de violència (en què s’inclouen les temptatives de suïcidi) i abús i addiccions. En aquests últims dos blocs només han participat 180.000 alumnes, ja que se n’han exclòs els nens de 5è i 6è de primària. El risc de patir un trastorn mental entre els 4 i els 14 anys ha anat incrementant a Catalunya des del 2015, quan un 4,5% dels infants tenien possibilitats de desenvolupar-ne. El 2019 la xifra va créixer fins al 7,5% i el 2020 es va assolir la xifra rècord del 10,6%. El 2021, el risc va baixar lleugerament al 9,4%, però continua molt per sobre de la registrada a l'època prepandèmica.