El secret d’una vida sana passa per la boca

BarcelonaNo és tan sols una qüestió estètica. Unes dents sanes són el reflex d’una bona salut general. Estudis científics realitzats les últimes dues dècades han demostrat que les malalties orals, sobretot aquelles que estan relacionades amb les genives i els inquilins que les habiten, els bacteris, poden provocar problemes a la resta de l’organisme. Així, per exemple, s’ha vist que una boca malalta pot generar des de mals de cap i problemes d’equilibri fins a un part prematur en dones embarassades o, en esportistes, lesions musculars i un baix rendiment físic. En casos més greus, pot fins i tot predisposar-nos a desenvolupar malalties cardiovasculars, diabetis, artritis i inclús càncer.

Com deia el Petit Príncep, l’essencial és invisible als ulls. I en el cas de la salut bucodental, els principals protagonistes són uns éssers microscòpics, els bacteris que allotgem a la cavitat bucal, als quals, en conjunt, anomenem microbiota oral. Invisibles però crucials. Només en un mil·lilitre de saliva en tenim tants com habitants hi ha a la Xina, i pertanyen a unes 1.000 espècies bacterianes diferents, a més de virus, protozous i llevats. La majoria són beneficiosos i ens ajuden a començar a degradar els aliments que ingerim.

A més, i com passa amb la comunitat de microorganismes que tenim al còlon (la microbiota intestinal), l’oral també acompleix un paper clau en el manteniment de la salut global. Cal, però, que aquesta comunitat microbiana estigui equilibrada, perquè és així com els bacteris i les nostres cèl·lules es comuniquen i creen un entorn favorable per al nostre benestar. En aquest sentit, estudis recents han demostrat que una microbiota bucal sana contribueix a prevenir la inflamació arreu del cos.

I a més, tot i que entre els microorganismes que tenim a la boca també n’hi ha de patogènics capaços de causar malaltia, com ara càries o gingivitis, en condicions d’equilibri s’hi troben en baixa representació, atès que la resta de la comunitat bacteriana s’encarrega de mantenir-los a ratlla.

Sobrecreixement i microbis oportunistes

Els bacteris estan repartits per tota la cavitat, dents, mucosa, paladar, amígdales, gola, llavis, tot i que la majoria viuen a la llengua, sobretot a la part posterior. És una zona que té un paper important perquè s’hi donen les condicions físiques i químiques per modular la composició bacteriana; i és allà on acostumen a viure els patògens que poden acabar causant malaltia periodontal. De fet, diversos estudis científics apunten que els desequilibris a la microbiota bucal comencen amb l’establiment de biofilms de bacteris al dors de la llengua a causa d'una mala higiene. En aquests tapissos microbians el nombre de patògens augmenta molt i és quan poden acabar comportant problemes de salut.

També la saliva juga un rol destacat en el manteniment de l’equilibri de la microbiota oral, perquè transporta els nutrients que nodreixen els bacteris i ajuda a mantenir estables els nivells de microorganismes associats a la salut.

La dieta, sobretot, i també els hàbits de vida com ara fumar i una mala higiene bucal són els tres factors de risc més importants a l’hora de produir desequilibris en la microbiota oral. I quan això passa, comencen els problemes de salut. Sovint el que succeeix és que sobrecreixen algunes poblacions de bacteris patogènics, que produeixen compostos químics capaços d’alterar el sistema immunitari i d’engegar una resposta inflamatòria.

A més a més, també en el context d’altres malalties o quan estem immunodeprimits, certs bacteris oportunistes transportats per la saliva es poden instal·lar en l’àrea periodontal, a la zona que hi ha entre les dents i les genives; en una primera instància, poden causar gingivitis o inflamació, que, si es tracta a temps amb una neteja professional per eliminar els bacteris i es millora la higiene, pot desaparèixer. En cas contrari, si es prolonga aquesta situació en el temps, la malaltia avança fins a la forma més greu, la periodontitis, que pot acabar causant la destrucció dels ossos i teixits que suporten les dents, fins a provocar-ne la pèrdua.

Bacteris viatgers

I no només això, sinó que se sap que aquesta malaltia bucal està estretament relacionada amb altres de sistèmiques, que afecten tot l’organisme. El primer que va deixar constància d’aquesta relació va ser un dentista dels Estats Units, Willoughby D. Miller, que va proposar el 1891 per primera vegada que els bacteris de la boca eren capaços de deixar la cavitat oral, moure’s a altres parts de l’organisme i allà causar malalties. Per tenir-ne proves científiques va caldre esperar un segle, fins al 1989, quan un metge finlandès va constatar que les persones que havien patit un infart de miocardi tenien molt mala salut bucal: en comparació amb individus d’un grup control, els infartats tenien una microbiota oral el doble d’empobrida.

De fet, aquesta relació entre patologies cardiovasculars i gingivitis va intrigar durant molt de temps els cardiòlegs. En un inici, es va pensar que el vincle entre les dues procedia de factors de risc comuns, com ara que eren freqüents en fumadors. Tanmateix, s’ha comprovat que la gingivitis dispara una resposta inflamatòria forta, que és com el sistema immunitari combat les infeccions; quan aquesta resposta es prolonga en el temps pot arribar a ser perjudicial. I és aquesta inflamació provocada pels bacteris bucals el que els científics creuen que danya el sistema cardiovascular. En aquest sentit, un estudi publicat al New England Journal of Medicine constatava que quan es tractava la gingivitis de pacients del cor, es reduïen els nivells d’inflamació de l’organisme i millorava la funció arterial.

Una investigació de la Universidad Complutense de Madrid que va analitzar la placa acumulada a l’artèria caròtida de pacients cardiovasculars va trobar que hi havia bacteris associats a la gingivitis.

També s’han trobat evidències que els bacteris orals són capaços de viatjar fins a l’intestí; allà, com que es troben un entorn a què no estan adaptats, en general moren. Tanmateix, el 2014 en un tumor de còlon es van trobar espècies de fusobacteri, un microorganisme de la placa dental. Aquests bacteris són capaços de colonitzar els tumors i s’ha vist que els pacients que en tenen un nivell més elevat responen pitjor a la quimioteràpia i tenen una esperança de vida menor que els que en tenen nivells més baixos o no en tenen.

Una altra associació, tot i que polèmica, és amb l’Alzheimer. La gingivitis crònica s’associa a un declivi cognitiu més gran en persones amb malaltia neurodegenerativa. En aquest cas Porphyromonas gingivalis s’ha trobat al cervell de persones que havien mort per aquesta malaltia. Com hi van arribar els microorganismes no és del tot clar, tot i que els científics apunten que el mecanisme darrere d’aquesta associació entre malaltia de les genives i Alzheimer podria ser novament la inflamació.

Així mateix, aquestes espècies causants de la inflamació de les genives, com P. gingivalis o Fusobacterium nucleatum,poden contribuir a l’inici de malalties respiratòries, com la pneumònia, i també la malaltia pulmonar obstructiva crònica i una pitjor funció respiratòria, en general.

Què hi podem fer?

Gaudir d’una bona salut oral –i global– passa per canvis a l’estil de vida com deixar de fumar, reduir la ingesta de sucres afegits i seguir una dieta saludable. A això caldria afegir-hi una bona higiene dental, que passa per raspallar-se les dents almenys dos cops al dia i fer servir fil dental i col·lutori per controlar la placa i reduir la incidència de càries i gingivitis. També cal fer-se revisions i neteges dentals almenys un cop a l’any.

En cas de desequilibri, també poden ajudar els probiòtics. N’hi ha d’específics que prevenen l’halitosi, que és símptoma de sobrecreixement de bacteris, i ajuden a mantenir un bon equilibri del microbioma oral. Al final, es tracta de potenciar el somriure a la vegada que afegir anys de vida amb bona salut.