Salut

Sobremedicar davant la falta de psicòlegs: 15 milions d'antidepressius prescrits en una dècada a Catalunya

Una anàlisi sobre l'atenció a la salut mental entre el 2010 i el 2019 avisa que les jubilacions agreujaran el "dèficit històric" de professionals

BarcelonaGairebé mig milió de catalans van rebre atenció especialitzada per trastorns de salut mental entre el 2010 i el 2019, abans que la pandèmia incrementés el malestar emocional de la ciutadania. Durant aquest període es van prescriure 67 milions de medicaments per tractar aquestes malalties, dels quals una cinquena part van ser només antidepressius. Això són 15,7 milions d'antidepressius en 10 anys, segons un estudi liderat per l’Hospital Clínic de Barcelona. Es tracta de la fotografia més precisa feta fins ara de l'estat de l'atenció a la salut mental a Catalunya, de la qual es deriven conclusions com que la manca de professionals és cada cop més gran i que hi ha una elevada "càrrega prescriptiva" que, en part, busca resoldre la falta de professionals del sistema.

L'estudi, publicat a la revista European Psychiatry, parteix d'una primera investigació centrada en l'atenció primària en què els autors havien observat com la prescripció d'antidepressius en el mateix període de temps s'havia multiplicat per cinc sense que hi hagués el mateix increment en els diagnòstics de trastorns de salut mental. Eduard Vieta, cap del servei de psiquiatria i psicologia del Clínic i del grup IDIBAPS, aclareix que aquests medicaments estan indicats per a més trastorns a banda de la depressió, com ara l'ansietat o alguns tipus de dolor, però reconeix que amb més recursos i més personal es podria prestar una millor atenció a les persones que pateixen aquestes malalties. Això sí, assegura que no són prescripcions incorrectes.

Cargando
No hay anuncios

Aquestes prescripcions es fan en un context de "dèficit històric de psicòlegs clínics" i amb un horitzó de jubilacions que agreujarà la manca de professionals actuals, afirma Vieta. Per això, l'expert ha remarcat la importància de revertir la falta de mans a les plantilles destinades a atendre la salut mental de la ciutadania: "La prescripció es podria millorar si tinguéssim un millor accés a l'especialista". Entre el 2010 i el 2019 també s'han prescrit 13,9 milions de benzodiazepines, ansiolítics que es recepten, sobretot, contra l’insomni i l’ansietat, i 9,1 milions d'antipsicòtics. Pel que fa al tipus de malaltia, les més diagnosticades en aquest període han sigut l'ansietat (31,38%), els trastorns de l'estat d'ànim (18,83%) i els trastorns per consum de substàncies (13,59%).

Cargando
No hay anuncios

Sobrepès i tabaquisme

La clau d'aquest estudi, per als seus autors, és que ofereix una "base sòlida per millorar les polítiques públiques i l’atenció a les persones amb trastorns mentals", ja que els seus resultats s'han obtingut a partir de la cohort PADRIS-PRESTO, una gran base de dades amb informació de més d'1,4 milions de persones a Catalunya entre 2010 i 2019. La recerca analitza per primera vegada els patrons de diagnòstic, tractament i ús dels serveis sanitaris en salut mental a Catalunya, tant de persones que reben atenció per trastorns de salut mental com persones sense diagnòstic psiquiàtric. Això ha permès als autors elaborar un perfil ajustat del tipus de pacient que necessita atenció especialitzada per problemàtiques de salut mental.

Cargando
No hay anuncios

En concret, les persones amb aquest tipus de trastorns tenen un nivell socioeconòmic més baix i més tendència a fumar i a tenir sobrepès. Aquestes conclusions són importants per als investigadors, ja que aquests hàbits de vida augmenten el risc de patir altres malalties, com diabetis, hipertensió i trastorns que afecten els músculs i l'esquelet, que a l'hora poden afavorir l'aparició d'una malaltia cardiovascular o un càncer. A parer seu, això demostra que els trastorns de salut mental potencien la pobresa i que les persones que els pateixen tenen també pitjor salut física i, a l'hora, dona eines als professionals per atendre millor les necessitats dels seus pacients, que requereixen un abordatge integral més enllà del trastorn.