Salvador Esquena: “Cap cirurgià pot garantir que evitarà la disfunció erèctil”
cirurgià oncològic de la fundació puigvert
Barcelona“En poques coses la medicina ha mentit tant com en el tema de la potència sexual i el càncer de pròstata”, diu sense embuts Salvador Esquena, cirurgià oncològic de la Fundació Puigvert, especialista en aquest tipus de tumor. Ho atribueix a la voluntat de vendre material quirúrgic i presentar-se als congressos mèdics amb resultats cada cop millors, però assegura taxatiu que el que més condiciona l’èxit per evitar els efectes indesitjats de la malaltia -incontinència urinària i impotència sexual-és l’experiència del metge. Com més casos tractats, més bons resultats, argumenta. Ara bé, “cap cirurgià del món pot garantir que evitarà la disfunció erèctil”, subratlla.
Quin és el percentatge de pacients amb efectes secundaris indesitjats?
Les dades són molt variables i han evolucionat amb el temps, és difícil donar un percentatge fix. En general, actualment s’ha aconseguit que menys d’un 20% dels pacients pateixin incontinència urinària, mentre que la impotència sexual afecta prop de la meitat. Probablement, en mans d’un cirurgià expert es pot preservar la potència sexual del 60% o 70% dels pacients, com a màxim.
Per què es parla tan poc d’aquest càncer si és el més comú entre els homes?
La supervivència supera el 90% i en la fase inicial és un càncer fàcilment tractable i curable. S’ha vist que en alguns casos, com en els pacients de més de 80 anys, potser la millor opció és només la vigilància. Ara bé, la incontinència i la impotència són problemes que existeixen i estan minoritzats. Els pacients ho amaguen, perquè els avergonyeix, i els metges, en general, prefereixen parlar només de resultats positius.
Què es troba a la consulta? Com li comunica als seus pacients els efectes secundaris?
Amb una bona explicació, la majoria dels pacients s’ho prenen bé, sobretot perquè la probabilitat real que el tumor i la incontinència urinària quedin solucionats és molt alta. En el primer moment del diagnòstic, el tema de la potència sexual queda en un pla secundari, però és habitual que mesos després el pacient torni a la consulta per saber què es pot fer amb la disfunció erèctil. Els que s’angoixen més són els que tenen molta activitat sexual i una parella molt més jove. En tot cas, el més important és que l’arsenal terapèutic actual ha permès allargar molt l’expectativa de vida. Molts pacients moren amb càncer de pròstata, però no de càncer de pròstata.