Una sentència "irracional", "il·lògica" i plena de judicis personals: dur correctiu del Suprem per un cas de violència sexual

BarcelonaEl cas ha trigat nou anys a tancar-se. El juny del 2016 dues noies de 17 i 18 anys van ser agredides sexualment per un home, H.S.R., la mateixa nit, durant les festes de Palamós. La secció tercera de l'Audiència Provincial de Girona va absoldre l'acusat i el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) va ratificar la decisió del tribunal gironí. El novembre del 2024, però, el Tribunal Suprem va fer un dur escrit contra la decisió de l'Audiència de Girona, a qui va retreure haver fet una resolució "desraonada", "irracional" i "il·lògica" en el seu argumentari i plena de judicis "personals", a banda d'ometre, "sense cap explicació", dades probatòries significatives i "negar credibilitat" a la declaració de la denunciant. Amb aquest dur correctiu del Suprem –que també estira les orelles al TSJC per no aprofundir en el cas–, aquest març l'Audiència de Girona ha tornat a dictar sentència, en aquest cas condemnatòria: dos anys i nou mesos de presó per a l'acusat.

L'ARA ja va explicar l'any 2021 que la secció tercera de l'Audiència de Girona posava en dubte en un percentatge molt gran dels casos per violència sexual els testimonis de les víctimes. Precisament, aquell 2021 va ser quan va absoldre H.S.R. Ho va fer en una sentència del mes de febrer i, posteriorment, al juny va fer un aclariment i va substituir "dos delictes d'abús sexual" per "dos delictes d'agressió sexual". Tanmateix, va considerar que no hi havia prou proves per condemnar l'home. L'acusació d'una de les noies, que portava el despatx Carla Vall, va recórrer contra la sentència, però el TSJC va desestimar el recurs, amb un vot particular d'una de les magistrades, que no hi estava d'acord. El cas va acabar al Suprem perquè l'acusació considerava que s'havien vulnerat diversos drets de la noia i, a més, el tribunal havia omès diverses proves, com un informe psicològic de la víctima, un informe d'atenció hospitalària del mateix dia i un informe biològic.

Opinions personals

"El Tribunal també va oferir el seu personal i subjectiu parer sobre el fet que l'acusat fos denunciat en una mateixa nit" per dues noies, relata el Suprem, que retreu que els jutges gironins van considerar que les dues noies "no només es coneixen" sinó que comparteixen "amistats" i es podria, per tant, sostenir que la menor de 17 anys hauria denunciat "per reforçar la credibilitat" de la segona agressió. Per al Suprem, el Tribunal "no explica ni concreta quines proves el porten a fer aquestes afirmacions". En la sentència exculpatòria també es qualificava una lesió a la zona vaginal com a "mínima", sense cap base objectiva, i malgrat que els pèrits van assenyalar que els trastorns de la jove eren compatibles amb els d'una violació, els magistrats van sentenciar d'acord amb les seves opinions personals: "Després d'haver mantingut una relació sexual de forma consentida, [la denunciant hauria pogut arribar a la conclusió] que en realitat no hauria d'haver-la mantingut. Un fet que sense cap mena de dubte pot ser molt traumàtic, però que exclou qualsevol responsabilitat penal". El Suprem fa seu el vot particular de la magistrada del TSJC per carregar-se l'argumentari exculpatori: "No sembla lògic que el penediment per haver mantingut una relació sexual consentida pugui provocar tota la simptomatologia i seqüeles que va presentar i presenta la denunciant". En aquest sentit, a més, es retreu a la secció tercera que es va ometre l'estrès posttraumàtic que va patir la noia, que va ser atesa pels serveis socials i que va estar en tractament psicològic durant tres anys.

Finalment, un dels fets que més sorprèn el Suprem és que la sentència es va redactar sobre la base del "personal coneixement" que tenien els magistrats sobre els llocs dels fets, les festes de Palamós. Així, tot i que la noia i diversos testimonis –el relat dels quals no es va tenir en compte– asseguraven que l'agressor i la víctima estaven apartats de la resta de la gent que hi havia a la zona, a la platja, els magistrats van concloure com a lògic que estiguessin "envoltats de gent" i van excloure que "la denunciant cridés només pel fet que ningú la va sentir".

Canvi de sentència

En l'última sentència de la secció tercera, en canvi, la sala valora la "versemblança" i "fiabilitat" del relat de la víctima. "La conclusió condemnatòria" està fonamentada en el testimoni de la noia i "en altres elements perifèrics que contribueixen a revestir-ho sòlidament de credibilitat", diu el text. Així, conclouen que a la víctima no se li podia exigir "actes de resistència heroics" que posessin "en perill la seva integritat física". No obstant això, com que el procés ha durat gairebé nou anys, un fet "intolerable" segons els mateixos jutges, apliquen un atenuant a l'agressor per rebaixar la condemna, que finalment és de dos anys i nou mesos de presó, a banda de cinc anys de llibertat vigilada, prohibició d'acostar-se a menys de 300 metres de la noia durant també cinc anys i una indemnització de 10.000 euros.