BarcelonaLa comparació del sobiranisme i l’independentisme amb les ideologies totalitàries del segle XX ha estat una constant des de l’inici del procés. Reportatges de televisió, declaracions de polítics o missatges a les xarxes socials han equiparat Artur Mas i Carme Forcadell a Hitler o Mussolini, i les manifestacions independentistes s’han igualat a actes d’exaltació de règims feixistes.
L’expresident del Congrés José Bono fent un símil de la persecució dels jueus amb la del sentiment espanyol a Catalunya o el dibuixant Mariscal assimilant la Diada del 2013 a l’“època de Hitler” en són només dos exemples. Els tuits adjuntats a la querella presentada ahir són exemples d’altres comparacions amb el règim nazi.
¿Però dir-li nazi a algú és un delicte? La presidenta de la secció dret penal del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Laura Parés, explica que pot ser constitutiu d’un delicte o falta d’injúries -en funció del criteri del jutge- si l’insult va dirigit a una persona concreta, o un delicte de calúmnies si en el missatge s’atribueix a aquesta persona “la comissió d’un delicte”. Si l’atac va dirigit a un grup o col·lectiu, es podria aplicar l’article 510.2 del Codi Penal, que estableix un delicte “per difusió d’informacions injurioses”. En tot cas, perquè sigui un delicte caldria que la injúria s’hagi produït “en coneixement de la falsedat” o amb un “temerari menyspreu a la veritat” i que s’ataqui el col·lectiu en qüestió per raó d’ideologia o origen. “Han de concórrer tots els elements”, especifica Parés, que deixa clar que si l’acusat pot determinar que el terme nazi és necessari per expressar una determinada conducta, i que no l’utilitza com a insult, podria primar la llibertat d’expressió. Comparar persones o col·lectius amb el règim nazi pot arribar a suposar multes i penes de fins a tres anys de presó, sempre que es denunciï.