Bombers que busquen supervivents en un fals terratrèmol a Osona

BarcelonaEl terra ha tremolat i la sacsejada s'ha escampat per parets i sostres. Cases convertides en runes i alguns dels seus habitants enterrats sota muntanyes de sorra i pedres. L'epicentre del terratrèmol és el nord del Pakistan, un territori abrupte de cims escarpats on els trets de les milícies enfrontades formen part del seu paisatge. El primer equip que ha aconseguit arribar a una de les zones afectades és un grup de rescatadors turcs, vinguts a socórrer allà on no arriben les autoritats pakistaneses. Planten el campament i les primeres informacions són complicades: hi ha víctimes entre les runes. La normativa internacional, marcada per les Nacions Unides, estableix que aquells rescatadors que arriben primers a un lloc són els encarregats de dirigir l'operatiu i coordinar els equips d'altres països que vagin arribant.

Arriba un grup de catalans, format per bombers, tant de la Generalitat com de Barcelona. "Hola, en què podem ajudar?", pregunta un d'ells. Parla en català tot i estar al Pakistan i dirigir-se a un grup de turcs. "Sorry?", respon el turc. El català somriu i passa a parlar-hi en anglès. Somriu perquè al davant no hi té un rescatador turc, sinó un bomber de Barcelona, com ell, amb qui ha compartit molts serveis. Tampoc estan al Pakistan, tot i que el fred gèlid que fa aquesta tarda a les Masies de Voltregà, a Osona, podria acostar-se a la temperatura que fa al nord del país asiàtic. És un simulacre, però tothom s'ho pren molt seriosament, fins al punt que s'han de comunicar en anglès, tal com han fet sempre que han anat a ajudar a Haití, al Marroc, a Guatemala, a Xile o a Grècia. És tan realista queuna infermera s'ha quedat a la duana de l'aeroport –el pàrquing d'un supermercat– perquè no portava una vacuna necessària.

Es diuen EREC (Equip de Rescat en Emergències de Catalunya) i és una ONG formada per bombers, sanitaris especialitzats i guies canines que es mouen allà on hi ha catàstrofes. El simulacre d'avui és tan real que hi ha persones vives ocultes en una nau industrial en desús on els organitzadors –el suposat equip turc– han col·locat trampes com murs, pedres i dobles fons on s'oculten aquests supervivents.

És un simulacre, però entre els integrants hi ha nerviosisme. Són deu bombers i hi ha almenys tretze víctimes detectades. Hi ha tensió quan han de decidir –sempre és el primer pas– quines estructures estan col·lapsades i en quines hi poden entrar amb seguretat. Hi ha inquietud quan el Kraken, un gos ensinistrat per detectar persones vives atrapades, salta per un mur, es cola per una finestra i comença a lladrar: hi ha una persona viva. El gos és premiat per la bona feina amb un obsequi que pot rosegar. "Ho fa tot per poder mossegar això", comenta el seu guia. Un altre gos confirma la presència de la víctima.

Dubtes i tensió

És de nit i cal il·luminar la zona amb focus. Hi ha dubtes quan un bomber agafa un trepant i comença a foradar la paret per on han d'accedir a l'edifici. Un altre bomber s'encarrega d'anar revisant l'estructura perquè no caigui. Els organitzadors han tret suports i contrapesos perquè detectin aquelles parets que, si toquen, cauen. Hi ha neguit quan la paret no acaba de cedir del tot i cal insistir amb l'eina. Finalment, dos rescatadors s'endinsen a la casa per una petita obertura que aconsegueixen superar gatejant. Pocs minuts més tard, canten per l'emissora una bona notícia i una de dolenta: la bona és que la supervivent està viva; la dolenta, que porta en braços un nadó mort. Treuen amb delicadesa la criatura –un ninot– i criden un sanitari perquè atengui la víctima i porti una llitera.

Tot és tan real que les suposades víctimes són sanitaris perquè d'aquesta manera poden explicar molt bé quines patologies tenen i marcar com els rescatadors els han de cuidar. Li posen oxigen, l'abriguen i l'acomoden a la llitera, que treuen amb delicadesa per l'obertura. A l'altra banda de la casa, el Kraken lladra: hi ha un altre supervivent. I no ha sigut gens fàcil trobar-lo. Aquesta part de l'edifici té danys estructurals i pot caure en qualsevol moment.

Per poder identificar la víctima, el Kraken ha de pujar per una escala metàl·lica. És l'únic gos que ho aconsegueix fer després de diversos intents, ja que les potes li rellisquen pels forats. El seu lladruc obre l'escena d'un nou rescat amb vida.El guia –i propietari– de l'animal explica que els seus fills no entenen per què el gos s'ha de posar pels llocs on els humans no poden entrar perquè és massa perillós. Li retreuen que a vegades exposi el gos a situacions de risc.

El simulacre d'avui ha acabat, però la nit no es passa en un hotel amb aigua i menjar calent: han fet un campament al costat de la zona zero –concretament al camp de futbol de l'equip local– i dormiran en tendes en una de les nits més fredes de l'any. Demà hauran de rescatar dues persones més. A la nit, però, potser hi haurà sorpreses: els organitzadors han programat l'atac d'una milícia enemiga.