Crims a Catalunya: mig centenar de persones han mort tirotejades en els últims cinc anys

BarcelonaUna sala d'autòpsia és freda i brillant. Tot està net, és metàl·lic i enlluerna, des de les lliteres fins a les làmpades, passant pels estris i les neveres. Les sales d'autòpsia de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) són al soterrani de la Ciutat de la Justícia, una mena d'hospital (l'olor és semblant) sota terra. Hi ha quatre sales d’autòpsia doble i una d’individual. Entrem a la que hi ha, a través d'un vidre, unes quantes cadires. Com si fos un cinema, estudiants i futurs jutges s'hi asseuen i observen com funcionen les autòpsies.

Durant el primer semestre del 2025, l'Institut de Medicina i Ciències Forenses ha fet 2.242 autòpsies, fins a dotze cada dia. I cada any en fan més. De totes aquestes, només una petita part són assassinats. El 65% són morts naturals –quan passen en persones de menys de 30 anys s'arriba a fer una autòpsia molecular– i només un 1,5% són crims. Al voltant del 10% corresponen a suïcidis i els accidents s'acosten al 20%. L'estiu és una època intensa, perquè també es practica l'autòpsia de les morts per ofegament: en un 25% d'aquests casos es troba alcohol a la sang, però l'estat de salut o l'edat del difunt hi juguen un paper clau.

En el cas d'un homicidi, la clau de volta és determinar la causa de la mort. Les autòpsies solen durar entre una i dues hores. Tot i això, quan són crims i casos complicats, es poden allargar quatre hores. En aquestes disseccions no només es determina la causa de la mort, sinó que també es fan anàlisis toxicològiques i s'intenten extreure restes de l'autor entre el cos de la víctima: un cabell, un tros de roba, saliva... Qualsevol indici que pugui ajudar la investigació policial.

Rècord

En els últims cinc anys, del 2019 al 2024, l'IMLCFC ha analitzat els cossos de 345 persones assassinades. El 68,7% eren homes –el percentatge d'homes autors d'homicidis també és molt majoritari– i l'any amb més crims va ser el 2023, amb 70, una xifra rècord que el 2024 es va aconseguir rebaixar una mica (64).

Un problema a l'alça, adverteixen els Mossos, és l'augment de la proliferació d'armes de foc. Els últims cinc anys, fins a 56 persones han passat per les sales d'autòpsia de l'Institut amb ferides de bala. L'any rècord, de nou, va ser el 2023, amb 18 morts per arma de foc. Els anys anteriors aquesta dada mai havia passat de vuit. L'any passat es va tancar amb nou morts per trets.

Ara bé, l'arma homicida més freqüent en un crim és la navalla. Dels 345 homicidis analitzats per l'Institut, fins a 169 s'han comès amb una arma blanca. De manera estable, quasi cada any es cometen una trentena de crims d'aquesta tipologia. I aquí el perfil de víctima canvia: més del 30% són dones. Això, segons fonts policials, és així perquè l'arma blanca és present en la majoria de crims masclistes, perquè és el primer que troba l'agressor per fer mal a la víctima.

Crim organitzat

En canvi, en el cas de les armes de foc el 80% de les víctimes mortals són homes i els Mossos vinculen directament aquests homicidis al crim organitzat. Quan les plantacions de marihuana es van estendre pel país, van arribar els primers narcoassalts o robatoris entre grups criminals. Això va fer que les bandes s'armessin.

La darrera evidència d'ús d'armes de foc a Catalunya es troba al crim de l'Eixample de Barcelona: fa quinze dies van assassinar a trets un ciutadà serbi a plena llum del dia al carrer Consell de Cent. La principal hipòtesi és la d'una revenja: segons fonts policials, la víctima —que tenia una pistola a casa— formaria part de la màfia sèrbia i hauria participat en l'assassinat de membres de la màfia rival de Montenegro.