El Govern vol enllaçar trens, elèctriques i petrolieres al seu canal de ràdio d'emergències

BarcelonaLa Generalitat estudia la incorporació de serveis bàsics i infraestructures rellevants, com els operadors ferroviaris i algunes companyies petrolieres i elèctriques, a la xarxa RESCAT, el sistema de radiocomunicacions d'emergència i seguretat de la seva propietat. L'objectiu és garantir el contacte intern (dins els mateixos serveis) i extern (amb Protecció Civil) en cas que es declari una emergència que comprometi les xarxes de comunicació convencionals. Segons ha pogut saber l'ARA, aquesta és una de les mesures que hi ha sobre la taula del govern de Salvador Illa de cara a poder donar una resposta integrada que garanteixi la continuïtat dels serveis estratègics en "situacions de fallada generalitzada", com la causada fa dues setmanes per l'apagada general a la península Ibèrica.

Fonts coneixedores expliquen que l'executiu encara ha d'estudiar quins serveis bàsics s'acabaran enllaçant a aquesta línia directa per ràdio, que està basada en la tecnologia TETRA (terrestrial trunked radio), un estàndard europeu que permet diverses comunicacions simultànies en una mateixa zona i garanteix la seguretat i la confidencialitat en les transmissions de veu i dades. Ara bé, entre les possibles incorporacions hi ha operadors de transport com Renfe, Adif i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), així com telefòniques, petrolieres i elèctriques. De fet, aquests són els serveis que més van patir les conseqüències de l'apagada massiva.

Aquesta xarxa, que dona cobertura al 98,4% del territori a partir de 316 estacions base, és una estructura més robusta i protegida, però també més fiable, ja que té recursos d'alimentació alternatius a la xarxa elèctrica convencional. Actualment, hi ha prop de 35.000 terminals (uns walkie-talkies) i els principals usuaris d'aquesta xarxa són els cossos seguretat –Mossos d'Esquadra, policies locals i Agents Rurals– i d'emergències –Bombers, Protecció Civil i Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM)–. També el fan servir, entre d'altres, el departament de Presidència i el de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, a més d'organismes com l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i el Servei Català de Trànsit (SCT). La majoria dels ajuntaments també en tenen, i la idea a futur és incorporar-hi els consellers de la Generalitat.

Un gran centre el 2030

De fet, el Govern aprovarà aquest dimarts un acord amb un conjunt de mesures estratègiques destinades a millorar la capacitat de reacció del país davant emergències greus, en resposta a la situació viscuda fa dues setmanes per la interrupció generalitzada del subministrament energètic. Moltes d'aquestes mesures les va anunciar Illa la setmana passada en una compareixença davant del Parlament, com ara que es crearà un nou edifici integral del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) per al 112 per coordinar la resposta a les emergències. En concret, l'executiu planeja tenir-lo l'any 2030 i, per això, crearà un grup de treball, els membres dels quals encara no s'han triat.

A l'acord de govern també s'inclou una actualització dels protocols de coordinació amb les administracions locals, per tal d'enfortir la comunicació amb els ajuntaments en cas d'emergència, i amb les operadores, per reforçar la comunicació público-privada. Una altra mesura és la cerca de mecanismes que permetin assegurar l'autonomia energètica dels serveis essencials (centres de salut, escoles, comissaries i residències de gent gran) fins a 72 hores, seguint les recomanacions de l’Estratègia de Preparació de la Unió Europea. Això evitaria situacions com la que va deixar a cegues l'únic CAP que atén 24 hores al Pallars Sobirà perquè no tenia cap generador.

A més, la Generalitat admet la necessitat d'adaptar el CECAT "als nous reptes tecnològics i operatius" i, per això, la infraestructura reforçarà el paper del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i l'Agència de Ciberseguretat en la gestió de les incidències.