Salut mental

"Hem d'estar molt tocats per demanar ajuda": quan un bomber necessita un psicòleg

Un equip d'efectius del cos està de guàrdia per poder acudir a les actuacions i donar el suport 'in situ'

BarcelonaLa mort d'un company durant una actuació, un incident amb víctimes múltiples, un accident amb nens, un servei molt llarg o una lesió greu treballant. Són alguns dels punts que apareixen en el conegut Terrible Ten, un rànquing nord-americà dels principals incidents crítics que poden viure els bombers. Aquesta llista es fa servir a Catalunya i si algun dels Bombers de la Generalitat viu una d'aquestes situacions ha d'acudir a un servei de suport psicològic del mateix cos. Un equip desconegut per al gran públic, però que intervé en molts dispositius d'emergència.

Aquest servei, anomenat equip d'assistència i intervenció en crisi, existeix des de l'any 2008, i des de llavors el coordina Anna Subirà, que també és bombera voluntària. En l'últim any, però, s'ha ampliat perquè bombers que tenen estudis de psicologia també puguin donar un cop de mà als seus companys: fins a catorze efectius es poden desplaçar al lloc de l'incident per conversar amb els bombers que han actuat i ajudar-los si hi ha hagut situacions traumàtiques. Normalment, qui els activa és el cap del dispositiu. "Prioritzem la intervenció en grup", comenta Subirà. Són trobades al lloc dels fets o als parcs poques hores després, en les quals intenten que els bombers "expliquin què ha passat, com ho han viscut" i també es donen unes pautes per alleugerir l'estrès. També decideixen si poden continuar amb la guàrdia que estan fent o és millor que desconnectin.

Cargando
No hay anuncios

"Als Bombers, com a la societat, ens costa molt demanar ajuda. Hem d'estar molt tocats per demanar-ne", explica Joan Miró, que és bomber i forma part d'aquest equip de psicòlegs. Cada dos mesos la seva guàrdia habitual canvia: ha d'estar pendent dels incidents crítics per anar a donar suport psicològic als seus companys. Ho va fer quan van descobrir el cos d'un nen sense vida a Valls, i també hi va anar un membre de l'equip quan un bomber va morir a l'incendi de Paüls. "No fem una teràpia, sinó un acompanyament", precisa. És a dir, "cuidar els que normalment cuiden els altres". Subirà comenta que els grups de treball són una eina clau contra l'estrès, i per això opten per fer les trobades amb tota la unitat que ha actuat en aquell servei.

Després de la trobada al lloc dels fets o al parc, Subirà explica que poden fer seguiments per telèfons d'alguns casos. La majoria, al despenjar el telèfon, el bomber diu: "Per què em truques? Si ja no hi he pensat més". En els casos més complicats costa dormir o tornar a passar pel lloc de l'accident, i puja l'estrès, apareixen atacs de pànic, tremolors, taquicàrdies, bloquejos mentals... Si el bomber ha necessitat cinc contactes telefònics, s'han de plantejar derivar-ho, i al vuitè ho han de fer obligatòriament. Les derivacions, però, són casos molt puntuals. Els casos que més solen afectar són la mort o les ferides d'un company, o trobar-se, que no és extraordinari, un conegut afectat durant un servei.

Cargando
No hay anuncios

L'uniforme

I és important, segons Miró i Subirà, que aquesta primera atenció de suport la faci un bomber. Subirà explica que els dos principis fonamentals d'una intervenció en crisi són la immediatesa i la proximitat. El primer l'aconsegueixen anant al lloc dels fets o acudint poques hores més tard al parc. El segon, en canvi, s'assoleix pel simple fet que són bombers. Miró destaca la importància del fet que, a l'acabar un servei complicat, trobis una persona amb el mateix uniforme que et vol ajudar. A més, busquen un tracte d'igual a igual: els psicòlegs d'aquest servei no poden ser comandaments, sinó que han de ser bombers o oficials.

Cargando
No hay anuncios

"És important parlar el mateix idioma que ells", destaca Miró. És a dir, molts cops aquesta teràpia posterior a l'actuació es basa en recordar com ha anat, quin ha sigut el moment més crític, com ha actuat cada efectiu. "Nosaltres moderem aquest debat, i tenim els coneixements tècnics per fer-ho", continua. Enmig de la conversa, intenten trobar possibles indicadors d'estrès i també donen diverses pautes d'autocura, com cuidar molt el son o intentar desconnectar.