L'autor del crim d'una dona a Lleida ja va assassinar un pres fa dues dècades

BarcelonaEs diu Mario Casterás i té 65 anys. Aquest dimecres ha entrat a la presó de Ponent com a autor confés del crim d'una dona diumenge passat a Lleida. Es va presentar ensangonat a la comissaria i va confessar que acabava de matar amb una arma blanca una dona de 53 anys amb qui compartia pis. No mantenien cap relació sentimental i no s'estan investigant aquests fets com un cas de violència de gènere. Casterás té un llarg historial delinqüencial i ha passat diverses vegades per la presó.

L'any 2000 va matar un intern de la mateixa presó on ara ha ingressat, la de Ponent; un crim que li va valdre una pena de 16 anys de presó. Concretament, va colpejar un pres amb una barra de ferro a les dutxes del gimnàs. Estava gelós perquè va saber que la seva parella també enviava cartes a aquell intern. Llavors, Casterás ja estava a la presó per un atracament violent. Al llarg dels anys, ha passat per diverses presons catalanes per complir aquesta segona condemna per homicidi: primer Ponent i després Quatre Camins, i també Brians 1 i 2, Lledoners i Puig de les Basses. La seva primera condemna, però, es remunta al 1980 per una sèrie d'atracaments amb el seu germà. També l'última pena va ser per un robatori amb força. Ara feia tot just quatre mesos que havia complert la condemna i havia sortit de la presó de Brians 2.

L'ARA va conversar amb Mario Casterás en el marc d'un reportatge sobre la vida fora de la presó. L'entrevista va ser el 2022, quan feia un any que havia sortit de Brians 2 havent complert una condemna. Poc després, el 2023, va tornar a ser internat per aquest últim robatori amb força. "Ara a viure tranquil·let, perquè no penso tornar a dins", afirmava el 2022. "El que més m'ha sorprès és que la gent parla pel mòbil a totes hores", afegia sobre el molt temps que havia passat tancat a la garjola. Hi ha passat més de mitja vida. Un cop a fora, el perseguia la paranoia que "tothom" el mirava pel carrer, i alhora ell no parava de mirar darrere seu. "Com a la presó, on mai pots descuidar l'esquena", explicava aquest lleidatà, que alhora admetia que s'havia acostumat a la vida a la presó, al fet que "tots els dies siguin iguals".

El seu testimoni exemplificava un perfil de pres freqüent, ja que es va trobar sol a la sortida de la presó, sense tenir cap lloc on anar o una xarxa familiar. L'home directament rebutjava els permisos penitenciaris perquè no sabia què fer fora del centre. Casterás va formar part del servei d’acompanyament en el procés de transició de la presó a la comunitat del departament de Justícia. La preparació comença els últims tres mesos de la condemna, quan es permet l'entrada de voluntaris als centres penitenciaris perquè tinguin els primers contactes amb el pres acollit al programa, i continua sis mesos més ja en llibertat amb el suport d'algunes ONG i els serveis socials del municipi on residirà. Aquest és l'últim pas cap a la reinserció, però abans a dins de la presó hi ha molts altres programes i activitats per intentar reconduir els interns.

Vuit de cada deu no han de tornar a ingressar

Això, però, no sempre s'aconsegueix, com exemplifica la història de Mario Casterás. L'estudi de la reincidència dels presos catalans es fa cada quatre o cinc anys com a mínim perquè la reiteració delictiva no sempre apareix en els primers anys després de sortir de la presó. L'últim estudi, al qual ha tingut accés l'ARA, és de l'any 2020. Llavors, la principal conclusió era que vuit de cada deu interns que hi havia a Catalunya l'any 2015 no havien tornat a ingressar a la presó fins al 31 de desembre del 2019. El 21,1% restant sí que havia reincidit. Aquesta taxa, però, era la més baixa en 33 anys –moment en el qual es van començar a fer aquests estudis des del departament de Justícia.

Hi ha diversos factors que augmenten el risc de reincidència, segons el mateix informe. Un d'ells és no tenir ingressos previs a la presó. Per exemple, el risc augmenta significativament si l'intern té més de cinc ingressos anteriors. No tenir permisos durant la condemna també es considera un factor de risc, igual que no tenir una xarxa familiar o tenir una situació d'atur cronificat. En els delictes contra el patrimoni aquest risc és més elevat que en els altres tipus penals.