L'execució a trets de Mollet podria haver estat ordenada des de l'Equador per un conflicte de drogues

Vilanova i la Geltrú / Mollet del Vallès / BarcelonaEl Parc dels Colors de Mollet del Vallès va ser la darrera gran obra de l'arquitecte Enric Miralles, que es va inaugurar el 2001, un any després de la seva mort. És un espai pensat per cosir barris, que ho aconsegueix amb estructures sinuoses de ciment, terres pintats de blau, sorra, arbres, pèrgoles, jocs d'aigua (ara no funcionen) i una gran escalinata que presideix l'espai, pensada per a concerts i espectacles. És un parc que de dia viu de petits que juguen a pilota, es gronxen i es persegueixen, i que, segons expliquen alguns veïns, a les nits sol reunir joves que espremen la matinada. Divendres passat a la nit, la gran escalinata, amb tocs modernistes que recorden Gaudí, es va tenyir de sang.

Eren dos quarts d'una de la matinada quan una motocicleta, tot apunta que amb dos ocupants, va accedir al parc. De cop, un d'ells va treure una pistola amb silenciador i va efectuar una desena de trets. Asseguts a l'escalinata hi havia tres homes. Un tret al cap d'un d'ells, uns quants més a la zona del pit d'un altre i el tercer va tenir temps de començar a córrer, però no va poder evitar que una bala li impactés a l'esquena. La moto va desaparèixer i el balanç va ser de dos ferits crítics i un de menys greu. Finalment, un dels joves va morir a l'hospital. Pel mètode, d'entrada ja es va parlar d'una execució; la tècnica estrella de la revenja entre traficants de droga, sovint executada per un sicari i planificada amb temps.

Fonts de l'entorn de la víctima mortal apunten que el jove, de 30 anys, feia poc que havia arribat a Mollet, on feia temps que residia la seva mare. Les mateixes fonts assenyalen que va marxar de l'Equador, el seu país d'origen, perquè havia tingut problemes amb el tràfic de drogues i que el seu assassinat podria correspondre a una revenja ordenada des del país llatinoamericà per aquests conflictes previs. L'Equador és un dels països més presents en el tràfic de drogues internacional, ja que des del seu port surten molts dels carregaments contaminats amb cocaïna.

La investigació dels Mossos està en marxa. La policia està fent gestions, recopilant el màxim d'informació sobre els implicats i parlant amb testimonis per aclarir les causes del crim. De moment, no hi ha cap detenció. Els veïns no havien vist mai un tiroteig així a Mollet. “Feia cosa tornar al parc l'endemà”, comenta un pare mentre el seu fill es gronxa.

"Viure al carrer mata"

Una munió d'espelmes crema en un banc de Vilanova i la Geltrú acompanyades de records. Una cervesa buida (de la marca que acostumava a beure), una gorra taronja amb l'escut del Barça (amb la qual sempre demanava almoina), un cendrer i una cigarreta, una fotografia seva borrosa, en la qual s'intueix un somriure, i missatges que denuncien que “viure al carrer mata” i que el Milan era innocent de tot. Només era culpable de malviure en aquell banc després d'haver-ho perdut tot i fins i tot d'haver patit un ictus a la República Txeca. "I love you, baby", li deia a un veí cada dia que el veia. “Messi etern”, han escrit uns joves amb un grafit a terra del parc per recordar la seva passió pel Barça o com s'aixecava imitant els regats del futbolista argentí tot i haver-se d'ajudar d'una crossa i tenir problemes de salut. L'11 de setembre, dos dies abans del crim de Mollet, algú va apunyalar violentament el Milan, amb diverses ganivetades que van ser mortals, al parc que havia sigut casa seva els últims cinc anys.

"Quan vaig arribar, va ser el meu primer amic", comenta el Damian mentre demana almoina a la sortida d'un supermercat, també amb una samarreta del Barça. Ell va venir de Polònia i el Milan el va guiar en la complicada vida al carrer. “Molta gent es pensa que m'han matat a mi, perquè érem inseparables”, explica, encara afectat. Ningú entén què ha passat. “Era molt pacífic, no tenia enemics”, insisteix el Damian, i ho repeteixen molts altres veïns. “Fins i tot orinava als contenidors, per no embrutir el parc”, diu un resident del barri que li donava una cigarreta cada dia. Uns joves passen amb patinet i es paren un moment a recordar-lo. Els grans encenen espelmes per no oblidar-lo. Tenia 50 anys, i ara en Damian recull firmes perquè posin càmeres al parc. Qui el va matar?

De moment, els Mossos no tenen una resposta clara. Segons ha pogut saber l'ARA, no semblaria un crim motivat per l'odi als sensesostre, sinó que més aviat apunta a una baralla de nit. El seu cos el van trobar a les set del matí, quan els primers veïns anaven a treballar. Va passar de matinada i aquests dies els Mossos han anat porta a porta preguntant als veïns si van veure alguna cosa. També han recollit mostres d'ADN del cos de la víctima, que esperen que arribi alguna coincidència que els porti a l'assassí. Han sigut dies complicats a Vilanova. Aquesta setmana també va morir un altre sensesostre a Vilanova, un home d'origen estonià que tenia mobilitat reduïda. En aquest cas, segons fonts policials, va ser una mort natural. A més, aquest dissabte es va registrar un nou homicidi a la ciutat: un treballador de la neteja va trobar un cadàver a dins d'una maleta, al costat d'un contenidor. En poques hores, els Mossos van detenir un home com a presumpte autor del crim.

Aquest any s'han registrat 42 homicidis a Catalunya, segons les dades a les quals ha tingut accés l'ARA. Fins a l'agost d'enguany s'havien registrat 37 homicidis davant els 53 del mateix període de l'any passat. I el 2024 ja es va tancar amb un assassinat menys (68) que el 2023, quan es va assolir el rècord al país. El setembre, però, ha començat d'una forma especialment negra, amb cinc homicidis en pocs dies.

Atacs planificats

Tres menors també feien passar les hores la nit del passat dilluns 8 de setembre, en un passeig proper a la parada de metro de Santa Eulàlia, a la frontera entre Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat. De sobte, van aparèixer quatre joves (en podrien ser més, però és la principal hipòtesi policial) armats amb navalles. Els van sorprendre i tot apuntava a un atac planificat. L'endemà, les petjades de sang permetien resseguir el crim. Malferits, dos dels tres menors (el tercer va resultar il·lès) van córrer demanant ajuda, fins que un d'ells va quedar estès a terra, just a la boca del metro. Una sensellar consultada per aquest diari ho va veure en directe, i també com, al cap d'unes hores, el pare del menor es va acostar al lloc dels fets.

Segons ha pogut saber aquest diari, des de l'entorn del menor finat han apuntat als investigadors que es va produir una baralla fa uns dos mesos en una discoteca amb un altre grup, i que la revenja podria venir d'aquí. Ara, els Mossos ho estan mirant, tot i que encara no hi ha detinguts. El conflicte vindria de l'Hospitalet de Llobregat, d'on són la majoria d'implicats. Es va parlar de bandes, però la policia no treballa en aquesta direcció.

Homicidi i agressió sexual

Es deia Leidy Tatiana i tenia 37 anys. Feia poc, setmanes, que havia arribat a Catalunya provinent de Colòmbia. El seu va ser el primer crim dels quatre que s'han registrat el setembre, i va ser un dels més cruels: un home ja detingut i amb antecedents per violència sexual, presumptament la va tancar en un apartament turístic de Lloret de Mar per agredir-la sexualment i acabar traient-li la vida. Després la va abandonar nua al pis. L'home es dedicava a netejar pisos turístics, i la dona era treballadora sexual. El detingut es va emportar la documentació de la víctima, però es va deixar la seva i al cap d'unes hores els Mossos el van detenir.

Fonts policials adverteixen que les dades d'homicidis s'han d'observar, almenys, durant un període llarg, d'almenys cinc anys, per treure'n conclusions. També que una mala ratxa com la d'aquest setembre no vol dir res. Entre el 2015 i el 2019 es van produir 268 homicidis, i entre el 2020 i el 2024 se'n van cometre 301. Catalunya es mou en una taxa d'entre 0,60 i 0,85 homicidis per cada 100.000 habitants, mentre que en països com França, Irlanda, Suècia, Hongria o Romania aquest indicador està per sobre de l'1.

De fet, hi ha barris a diversos punts del món on hi ha més homicidis que en tota Catalunya. A Philippi East de Ciutat del Cap, a Sud-àfrica, on no viuen més de 100.000 persones, se'n registren més de 60 cada trimestre. Al districte sud de Los Angeles (175.000 habitants) hi ha unes dades semblants als homicidis d'un any a Catalunya. I no cal anar tan lluny: a Marsella el 2023 es van registrar una cinquantena de crims, molts d'ells vinculats a la guerra pel tràfic de drogues.