Comprar pistoles a París per portar-les a Cubelles: cau una de les primeres bandes de tràfic d'armes de Catalunya

BarcelonaNormalment, en una investigació policial les drogues acaben portant a les armes. És a dir, primer se sol detectar una plantació de marihuana, o un desembarcament d'haixix, i després la policia acaba descobrint que els traficants van armats, no tant per atacar la policia, que és molt poc freqüent, sinó per defensar-se dels robatoris (coneguts com a narcoassalts o vuelcos) que pateixen per part d'altres grups criminals. Una investigació dels Mossos d'Esquadra ha canviat aquest ordre de factors i s'ha convertit en un dels primers operatius de la policia catalana contra el tràfic d'armes a Catalunya. Tal com admeten fonts del cos: les armes van acabar portant a les drogues.

Tot va començar el 7 de desembre del 2023 amb una coincidència. Dos agents van aturar un vehicle i a dins hi havia alguna cosa poc habitual. Portava vuit armes semiautomàtiques amb el número de sèrie esborrat per eliminar d'on provenen. Després d'un estudi dels especialistes de balística, van descobrir que eren armes de fogueig que havien sigut manipulades per disparar bales reals. "I no eren armes fabricades a Catalunya, venien de França", ha explicat aquest dijous en roda de premsa l'inspector Isard Hidalgo, cap de l'Àrea d'Investigació Criminal (AIC) dels Mossos a Barcelona.

Aquest va ser el punt de partida d'una investigació que ha acreditat com aquest grup criminal comprava les armes a París i després les revenia a Catalunya, un operatiu que es va saldar el 3 de juny amb onze detinguts. El centre d'operacions era una casa apartada de tot a Cubelles i, amb els mesos, la policia va descobrir que també tenien una gran plantació de marihuana en una nau de Vilanova i la Geltrú, que produïa cànnabis per enviar-lo a França. La droga pujava i les armes baixaven. De fet, un dels detinguts tenia una ordre internacional de detenció per una condemna de 9 anys de presó per tràfic de drogues i pertinença a organització criminal a França.

"La fira dels encants"

El mateix 3 de juny, els Mossos de l'AIC de Girona i Vigilància Duanera també van finalitzar una altra investigació que feia un any que s'allargava, en aquest cas contra la màfia albanesa de la marihuana, que havia aconseguit dispersar fins a onze plantacions en diverses cases unifamiliars per tot Catalunya. L'operatiu es va tancar amb 29 detinguts, 15 dels quals han ingressat en presó provisional. "Catalunya és la fira dels encants del sud d'Europa", ha afirmat el sotsinspector Carles Martínez, cap de l'AIC de Girona, referint-se al tràfic de drogues. Ha afirmat que les societats líquides del sociòleg Zygmunt Bauman també s'han traslladat al món del narcotràfic, amb grups cada vegada més dispersos, heterogenis i de moltes nacionalitats, tal com va explicar també l'ARA en un dossier sobre drogues aquest diumenge.

Els narcos de Girona, per exemple, tenien una banda albanesa que controlava les plantacions, i una altra d'arrelada a Catalunya que portava més la distribució. Els de Barcelona eren sobretot francesos que es barrejaven amb grups assentats a França. La droga intervinguda en els dos operatius ascendeix a un valor d'1,5 milions d'euros, i van defraudar més de mig milió d'euros de la xarxa elèctrica. "Funcionen com una empresa", ha afegit Antonio Lajusticia, cap del Servei de Vigilància Duanera de l'Agència Tributària.

Acomiadat per falta d'iniciativa

No és nou que els jardiners de les plantacions vagin i vinguin d'Albània, ni que el líder de l'organització estigui establert en aquest país i tingui capatassos que li fan la feina bruta a Catalunya. El que sí que és menys freqüent és que els jardiners cobrin en funció de la producció. Un 20% dels beneficis si la plantació funcionava per sobre de les seves possibilitats, un 10% si produïa el que es considera normal, i menys si la cosa no tirava. Fins i tot els de Girona van acomiadar un jardiner perquè li faltava "iniciativa". L'estratègia era clara: ocupar cases petites i plantar-hi cànnabis en totes les habitacions. I fer-ho en moltes poblacions diverses. De fet, es van fer fins a 17 escorcolls. La investigació encara no ha acabat i se centra en com blanquejaven els diners. Per exemple, la policia comença a tenir clar que ho feien en algunes perruqueries i altres negocis d'aquesta tipologia.

Tot i que aquesta banda no es dedicava aparentment al tràfic d'armes, sí que van localitzar cinc armes de foc. Sumades a les vuit del primer grup criminal, el balanç puja a onze. El 2024, a Catalunya es van registrar 87 narcoassalts, fins a 79 per marihuana. Per això, els grups criminals s'armen (i aquests no eren una excepció) i prenen mesures de seguretat extremes a l'hora de portar la droga per carretera cap a Europa. Per exemple, fan viatges amb més d'un vehicle, un dels quals és una llançadora que va uns quilòmetres més endavant i avisa si hi ha cap obstacle.

Tot i que les investigacions van començar a Girona i Barcelona, van acabar afectant tot Catalunya, ja que també hi va haver escorcolls a Tarragona i a la Catalunya Central. Aquests operatius, que han comptat també amb el suport de la policia francesa, demostren una de les últimes tendències dels narcotraficants, que l'ARA va explicar aquest diumenge: ja no trafiquen només amb una droga. En els dos casos, passaven marihuana, però també haixix.