Els radars catalans multen més de 2.600 conductors cada dia

BarcelonaA la xarxa viària catalana hi ha 131 radars de velocitat fixos senyalitzats, sumats a altres dispositius, que van des de patrulles dels Mossos fins a radars mòbils, passant pels carroradars i fins i tot els helicòpters. I amb aquests aparells cada dia a Catalunya un gruix important de conductors són enxampats cometent una infracció de velocitat. Comptant els conductors que van massa de pressa –la gran majoria dels sancionats– i els que van massa lents, cada dia es multen fins a 2.600 conductors, segons les dades del 2024 i el 2025 del Servei Català de Trànsit a les quals ha tingut accés l'ARA.

Concretament, el 2024 es van iniciar –que no vol dir que s'hagin acabat cobrant, ja que pel mig es poden presentar recursos– fins a 935.390 procediments per velocitat. Parlem de 2.563 multes cada dia, gairebé 80.000 cada mes. I el ritme del 2025 encara és superior. Segons les dades recopilades fins al 19 de setembre d'aquest any, ja s'han iniciat 740.920 procediments, una mitjana de 2.839 multes cada dia.

En aquesta detecció, els radars tenen un paper clau, i ara un estudi ha demostrat que la seva instal·lació ha reduït significativament el nombre d'accidents de trànsit. Concretament, els radars fixos van fer disminuir un 31% els sinistres amb ferits i un 20% els accidents amb ferits greus o morts entre el 2002 i el 2023, segons un estudi encarregat per Trànsit. Així, en total, s'haurien evitat uns 1.610 accidents amb ferits greus, 372 dels quals amb víctimes molt greus o mortals.

Conductors homes i joves

Aquest dilluns la consellera d'Interior, Núria Parlon, i el director de Trànsit, Ramon Lamiel, han presentat l'estudi, dut a terme per Ivàlua, l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques, amb les dades procedents dels radars que estan senyalitzats. L'anàlisi ha descobert que la reducció dels accidents és més destacada quan el conductor té entre 25 i 44 anys o és un home; quan el conductor ha comès un error humà; quan l'accident ha tingut lloc de dia i entre setmana, i quan hi han estat implicats turismes o motocicletes.

També s'ha detectat que no hi ha cap augment de la sinistralitat ni abans ni després del punt de control on hi ha el radar, entre 500 i 2.000 metres de distància, per frenades brusques abans de l'aparell o acceleracions precipitades just després, cosa que es coneix com a efecte cangur.

La consellera ha destacat que els radars fixos són "una bona eina i una bona mesura en clau de seguretat viària" i que, de cara al futur, cal abordar la possibilitat d'estendre'ls per reduir l'accidentalitat. L'analista d'Ivàlua Arnau Juanmartí ha explicat que l'anàlisi també ha tingut en compte les millores que s'han fet en les carreteres amb radar i també totes les causes dels accidents, no només la velocitat, i que s'ha constatat que el radar també ajuda a disminuir els accidents provocats per les distraccions, ja que els conductors estan més atents. Pel que fa a l'efecte més intens en conductors joves, ha explicat que això es deu al fet que solen ser els que tenen hàbits de més risc a l'hora de conduir.

Per tot això, l'estudi recomana instal·lar nous radars fixos i senyalitzats en punts d'alta accidentalitat, avaluar l'efectivitat comparada entre radars de punt i radars de tram per determinar quins funcionen millor segons les circumstàncies, i millorar el sistema d'informació dels radars mòbils per analitzar-ne l'impacte en comparació amb els fixos. Entre el 2002 i el 2023, Catalunya ha registrat una mitjana anual de 7.336 accidents de trànsit amb ferits, 1.177 dels quals amb ferits greus o morts.