Els venedors d'objectes robats que sobreviuen als operatius policials
La Policia Nacional deté quatre persones, dues de les quals van ser arrestades pel mateix motiu fa tot just uns mesos
BarcelonaAra fa dos anys, l'abril del 2023, els Mossos d'Esquadra van aturar una furgoneta en un control ordinari emmarcat en la lluita contra la multireincidència al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona. A dins del vehicle hi havia diversos objectes, alguns de valor, i el conductor, dubitatiu, no va poder precisar d'on provenien. Aquesta simple coincidència va portar la policia fins a un dels grups de receptació d'objectes robats (i que després revenen) més actius de la ciutat. La receptació, segons fonts policials, és una figura clau per entendre la multireincidència: si els lladres no tenen a qui col·locar els objectes sostrets, difícilment seguiran robant. Per això, els cossos policials hi estan posant el focus, tot i que, com sovint passa en el món de la multireincidència, detenir-los no és sempre suficient perquè parin de delinquir.
La història que va començar el 2023 va continuar fins al febrer del 2024. Llavors, després d'un any d'investigació, els Mossos i la Policia Nacional van explotar el cas: van detenir nou persones que havien aconseguit crear un entramat sofisticat i eficient. Havien guanyat més de quatre milions d'euros revenent mòbils, joies i tota mena d'objectes, sobretot al Marroc. Enviaven el material sostret per paqueteria, o fins i tot el portaven ells mateixos fins al nord d'Àfrica. Amb els guanys obtinguts, es van comprar un pis de 150.000 euros.
Aquest operatiu no va aturar, però, la seva activitat delictiva. Tot i passar a disposició judicial, al cap d'unes setmanes els líders de la banda ja eren al carrer. Per això, l'octubre del 2024, només nou mesos després d'enxampar-los, els mateixos agents de la Policia Nacional van detectar que el grup criminal havia ressuscitat.
Amb un modus operandi similar, concertaven cites amb lladres perquè els entreguessin el material robat. Tot ho volien revendre. "Imagina que entres en una casa i agafes tot el que sigui susceptible de tornar-se a vendre", descriuen fonts policials. Això és el que van trobar en trasters i en domicilis particulars on el grup amagava tota la mercaderia just abans de portar-la al Marroc, oculta en camions i autobusos de passatgers. Des de mòbils fins a ordinadors, passant per planxes de cabells, sabates, eines i fins i tot capses de vapejadors.
Aquest dimarts, la Policia Nacional ha fet públic aquest operatiu, amb quatre detinguts. Segons ha pogut saber l'ARA, implica el mateix grup que van començar a investigar l'abril del 2023 després d'escorcollar aquella furgoneta al districte d'Horta-Guinardó. Es movien (com ja feien el 2023 i el 2024) per Montcada i Reixac i Sant Adrià de Besòs, on tenien els pisos i els trasters. El cap principal del grup ha estat detingut, fins ara, més de 40 cops per delictes contra el patrimoni.
El problema penal
De la mateixa manera que passa en el cas dels furts, les penes per receptació (que van dels sis mesos als dos anys de presó) poques vegades impliquen un ingrés real a la presó, i també en reduïts casos hi ha una privació de llibertat provisional durant la instrucció. Per això, fonts policials adverteixen de la necessitat d'apujar també els tipus penals en aquest àmbit.
Les mateixes fonts lamenten que Barcelona, i sobretot el barri del Raval, s'està convertint en un punt de receptació molt important, no només en l'àmbit català, sinó també espanyol i europeu. Afirmen que fins a Barcelona arriben enviaments de mòbils robats en diversos punts d'Europa perquè es revenguin en altres punts, normalment ubicats al nord d'Àfrica.